Salta al contingut principal

Entrades

El dia que murió Marilyn

Nacida el año 1926 el 1 de junio en Los Ángeles, falleció el cuatro de agosto de 1962 en aquella misma ciudad. Su vida fue un auténtico torbellino, bella, amada, deseada. Marcó un estilo propio de erotismo, mirada sutil, movimientos improvisados pero seguro que pensados. Todas las jovencitas querían emularla pero no era feliz. No fue capaz de resistir la soledad, tras vida en pareja en tres ocasiones, siempre complicada. Necesitaba amor pero no era lo que le ofrecían. La soledad es macabra, mata sin piedad. Parecía que lo tenía todo pero no era cierto. Amores y desamores, tal vez el suyo, el de verdad, el que ansiaba su corazón no estuvo a su alcance. Aquel ángel con faldas y a lo loco, aquella tentación que vivía arriba, no fue capaz de enfrentarse a su futuro. De nada le sirvieron el éxito, el dinero, las ofertas... En sus películas con los mejores actores del momento se aprovechaban de su físico,  llegó a ser indispensable en la época: Los caballeros las prefieren ru...
Necessitem més gent com ara en Roto. El món funcionaria millor. La ineficàcia d'uns, la lucidesa i el rigor d'uns altres saltan a la vista Necesitamos más gente como el Roto. El mundo caminaria mejor. La ineficacia de unos, la lucidez y rigor de otros saltan a la vista. Les fotos són baixades d'internet, de diferents webs i llocs  i les poso no pas per menyscabar els drets de ningú,ans amb la intenció de retre  No cal dir que els retiraré, igual que els textos, si algú se'n sent perjudicat.

Capital Barcelona, de Enric Juliana en La Vanguardia

ENRIC JULIANA , Madrid  23/07/2016 01:55 | Actualizado a 23/07/2016 12:18 Lea la versión en castellano Fa menys d’un any, en una conversa sobre el moment que està vivint Catalunya, un ministre de l’actual Govern em va dir el següent: “Barcelona és una ciutat molt important, és la ciutat més potent de la Mediterrània. Espanya té una gran vocació atlàntica i alhora té la capital de la Mediterrània. Cal reconèixer i enfortir aquesta capitalitat, però el problema és que s’ha de fer sense que es noti massa, perquè no s’enfadin les altres autonomies...”. Em vaig quedar parat. A una Espanya que exhibeix sense manies la seva dimensió atlàntica –Madrid, capital indiscutible de les connexions polítiques, econòmiques i culturals amb el continent americà– li costa admetre la capitalitat mediterrània de Barcelona “per si algú s’enfada”. Vaig quedar sorprès per la descarnada sinceritat del meu interlocutor i vaig pensar en el mal que ha fet la rivalitat mimètica a l’ Espany...

Johann Trollman " Rukeli" que en la lengua de los gitanos centroeuropeos significa “árbol joven“.

Hace un tiempo que se rememora el aniversario de la espectacular victoria de   Jessie Owens   en las olimpiadas de Berlín de 1936. Este rotundo éxito de la potencia norteamericana en manos de un afroamericano consternaba al régimen nazi que no podía negar la superioridad atlética de su contrincante “No-Ario”. Lo curioso es que pese que la Alemania nazi no admitía la igualdad de las personas en Estados Unidos  que presumía de modernidad y democracia, los ciudadanos negros eran tratados como ciudadanos no de segunda sino de tercera clase. Imaginemos a un joven Jessie Owens que tras superar muchas dificultades y tener una fuerza de voluntad enorme llegó a ser un plus-marquista  internacional, a pesar de todas la trabas sociales y todas las dificultades económicas que suponía ser de origen africano y humilde en Estados Unidos de mediados de los años veinte. Mientras Jesse Owens recibía el reconocimiento de todo el mundo por sus merecidos triunfos, otro a...

La Barcelona del XIX

ramblas. segunda muralla mediaval barcelona Un passeig impossible per la ciutat que estava a punt d'enderrocar les muralles medievals Aquest vídeo ens convida a recórrer la Barcelona de meitat del segle XIX. La peça audiovisual forma part d'un portal d'internet multimèdia que reprodueix digitalment els anomenats Quarterons Garriga i Roca amb les eines d'avui, a l'estil Google Maps. El web de la iniciativa és  Barcelona darrera mirada  i ha estat coproduït per l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) i el Departament de Sistemes d'Informació (DSI). A través del conjunt de mapes que va elaborar l'arquitecte Garriga i Roca entre 1856 i 1862, ens acostem a una Barcelona a punt d'enderrocar les muralles medievals i que està travessant el llindar de la modernitat. La unió d'aquests plànols representa la reproducció cartogràfica més detallada de Barcelona realitzada fins aquell moment.  Traducción portal Santa Madrona. M...

presume de “español”

De Alfonso a Fernández Díaz: “Les hemos destrozado el sistema sanitario” En la nueva entrega, el aún director de la OAC, presume de “español” pero recuerda que tiene “familia” Salen a la luz unas grabaciones telefónicas del ministro del Interior, el de la ley mordaza (para los demás; no para él) con un alto funcionario de la Oficina Antifraude en Cataluña tratando de encontrar (quién sabe si de fabricar) escándalos y delitos de qué acusar a sus adversarios políticos, los independentistas. Probablemente, esto de que el zapatones superior de la policía intrigue para cargar delitos inventados o falsos sobre gente a la que quiere hundir, lo hacen todos. Hasta hay un nombre, framing. Cuando la policía quiere cargarte un delito, hace un registro en tu casa y casualmente "encuentra" medio kilo de cocaína debajo de tu cama o de trilita en el el frigorífico. La diferencia con España es que en España, como son tan malos, los cogen enseguida. El principal responsable...

Henry Mancini i la Pantera Rosa

Henry Mancini va ser un compositor nord-americà que va crear temes cèlebres per al cinema i la televisió, com la banda sonora de la Pantera Rosa. L'artista, que va morir a Califòrnia el 14 de juny de 1994, va col·laborar amb directors de primera línia com Blake Edwards, Howard Hawks, Anthony Mann, Paul Newman, Vittorio de Sica i Orson Welles, entre altres. Per  Esmorzar amb diamants  (1961), primer treball que va fer amb Blake Edwards, Henry Mancini va aconseguir dos Oscar, a la millor cançó   Moon River , interpretada per Audrey Hepburn, i a la millor partitura original.   El recordem amb un divertit capítol de la Pantera Rosa,   The Pink Phink , on sona la banda sonora més universal i popular de Mancini, i amb una llista de catorze cançons seves . https://open.spotify.com/user/catorzeedicions/playlist/199p8Romo4d3UKGamkgWVC Les fotos són baixades d'internet, de diferents webs i llocs  i les poso no pas per menyscabar els dre...