El temps passa volant!

Poques persones saben qui som. A poc a poc ha deixat d’anhelar la seva i la nostra perfecció. A poc a poc el seu cervell sembla que hagi obert les comportes i la mirada es perd amb facilitat. Es desorienta. Les referències són poques. El seu espai, la façana de casa, poca cosa més. No recorda què ha menjat ni on és. Però la seva naturalesa s’ha imposat. No s’enfada, és dolça, agraïda, no sap el que és un insult, ni una falta de respecte als altres. Això sí, de tant en tant expressa en veu alta el que passa pel seu cervell sense les restriccions que sempre ha tingut. Que lleig que és aquest home! Els moments de connexió són lluminosos. Els nens encara són els més guapos, els més llestos, els més tot. De vegades no sap com rentar-se les mans, però recorda si els nens han tingut exàmens i sap si nosaltres fem cara de cansats. Veu si li falta un botó al vestit o va mal pentinada, la seva dignitat continua intacta. El terror és si quan arribis et coneixerà. La mare ha desconnect...

MIGUEL ÁNGEL AGUILAR explica a  Ahora Semanal   que la “brigada patriòtica” impulsada per Fernández Díaz va pagar un milió i mig d’euros a un confident per la informació falsa sobre el compte corrent de Trias a Suïssa. Es confirma la combinació de mala fe i incompetència d’un ministre de l’Interior a qui graven al seu despatx i a qui enganyen. Que la informació no fos certa no crec que li faci perdre la son, perquè quan no subornaven algú perquè els acabés mentint ja ho feien ells directament en informes de ficció. És trist que l’agonia del govern en funcions mantingui en el càrrec el pitjor ministre de la història, tot i que ell mateix deu desitjar que s’acabi la broma, perquè cada nou escàndol l’allunya més del destí somiat d’ambaixador al Vaticà, que no tindria perdó de Déu. Es veu que circulen més gravacions de policies que garanteixen moments delirants com aquelles converses amb De Alfonso que farien caure la cara de vergonya a tothom que en tingués. Tendim a pen...

Mañana (hoy) empieza el curso escolar. Hoy habrá nervios en muchas casas, tráfico de mochilas, libros recién forrados y demás. Niños preparándose para ir… ¿a qué tipo de escuela? Hace una semana, Marta Ricard, en el Magazine, nos nacía visitar de nuevo el exitoso modelo finlandés, que está mejorando continuamente en favor de sus niños y niñas. En favor, pues, del país y su futuro. Repaso el libro que sobre él escribió Xavier Melgarejo, Gracias, Finlandia (Plataforma Actual). Ya tiene unos años, pero continúan vivas algunas de las reflexiones de fondo que han llevado a los finlandeses a apostar decididamente por la educación y a tantos países (increíblemente también el nuestro), a intentar imitarles. Para empezar, cabe decir una obviedad: para tener un sistema educativo de calidad lo primero que se necesita son niños. Lo digo porque nuestro país no facilita las cosas a los futuros padres o madres. Las estadísticas no mienten: el grueso de las mujeres quieren tener más de dos ...