El temps passa volant!

  Eliminar la catalana llavor! Que com si d’una herbota es tractés, un rebesavi Felip la va voler substituir per una absoluta Nova Planta: que ens punxés els peus, i ens tragués els ulls, que ens lligués de mans i ens tapés la boca. A quin dret diví, deurien resar, tota la família que ens va esclavitzar? Amb quina aigua pútrida la deuen regar? Que amb arrels eternes, vingui del passat i ens mostri un beuratge tan enverinat?   Rosa Maria Pascual Sellent

  #PedroCasaldáligaPresente | En estos momentos el cuerpo de Casaldáliga está siendo llevado a su ciudad, São Félix do Araguaia, donde será sepultado mañana (12/08) a partir de las 8 h. (horario de Brasil). En São Félix, Casaldaliga será velado en una canoa indígena. A la derecha, un remo del Pueblo Iny que cambió por el báculo de obispo y un sombrero de paja campesino, que adoptó en vez de la mitra. A la izquierda, el Cirio Pascual anuncia que para Casaldaliga sólo tenemos 2 opciones: o vivos o resucitados. Lo acompañarán las imágens de las fallecidas hermana Irene Fransceschini, responsable del Archivo de Prelatura por más de 40 años. Formadora y compañera de cientos de campesinas. Y la hermana Veva, que vivió 50 años con el Pueblo Apyãwa, en el Araguaia, y que evitó su desaparición. casaldaliga-causas.org    

       Pere  Casaldàliga ha mort, i amb molt de dolor, però segurs com ell ho estava de la seva arribada a la Casa Pairal. La seva vida ha sigut un exemple i una inspiració vers un món que vol combatre l'immens sofriment que sovint ens envolta, un món que dona la mà i esperança a tots els marginats i els que pateixen. “Perquè l'última paraula no és la de la mort, ni la dels poderosos sinó la de l'amor”. Descansa en Pau i moltes gràcies per la teva obra de tot cor!   «¿O no saps que, en la lluita, el fracàs és el fracàs de l’èxit i no el de l’home? Lluita, si pots, i, si no pots, batalla en aquesta impotència que et dirà el que pots fer»                                         

     En aquests temps tan moguts a tot el món, hi haurà segurament qui s’estranyarà que torni sempre a parlar del conflicte de Catalunya amb Espanya. Però el que aquí (i no sols aquí) es permet Espanya hauria de despertar les campanes d ‘alarma en tots els demòcrates (almenys a la UE). Primer cas. El prominents presos polítics catalans, que van ser condemnats a injustes penes de presó en un procés escandalós, des de fa poc (i en concordança amb el dret vigent espanyol) podien sortir uns dies a la setmana de la presó per anar a un lloc de treball permès, i tres nits a la setmana podien anar a dormir a casa. Això pel  deep state   espanyol sembla que era insuportable, i ara la fiscalia de l’estat ha demanat al Tribunal Suprem, que aquests alleugeriments siguin prohibits per aquests “presos condemnats per sedició” i que sigui “preventivament amb vigència immediata”. El cap de govern espanyol ha defugit altra vegada qualsevol responsabilitat, perquè, va dir, ...