Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2012

Joan Fuster i Mario Benedetti

Retrat de Joan Fuster , per  Manuel Boix  (1984) Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) va ser assagista, historiador, crític literari i poeta. Intel · lectual autodidacte amb projecció històrica, es compromet amb el seu país i el seu temps. De la seva obra, prolífica i variada en temes, destaca per la seva transcendència l'assaig polític Nosaltres, els valencians (1962), premi Lletra d'Or 1963, que és un revulsiu en la societat valenciana del moment. Estudia l'obra d'Ausiàs March, sant Vicent Ferrer, Salvador Espriu i Josep Pla, entre d'altres. Estructura una coherent i documentada teoria de la història dels Països Catalans. És distingit, entre altres guardons, amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li concedeix l'Alta Distinció al Mèrit Cultural. Va ser president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalan...

Amélie Nothomb. estupor y temblores

Argumento   Amélie, una joven belga, nacida en Japón, firma un contrato por un año con la empresa Yumimoto. Desde el principio sufrirá humillaciones, desprecios, etc, como consecuencia del choque entre las costumbres de oriente y occidente y la extremada jerarquización de las relaciones sociales en Japón.  Comentario   Una novela breve y autobiográfica, que se lee de un tirón, en una tarde,  o entre visitas de médicos,  y que pese a no ser una obra mayor, desde el punto de vista estrictamente literario, resulta interesante y recomendable, por su argumento.  Aunque la verdad es que a mi me gustaría ver este tipo de empresas en Japón, justamente donde transcurre la novela  para ver por mi mismo si esto puede o no ser cierto.  Si digo esto es porque conozco empresas japonesas ubicadas en  Cataluña, donde he visto su sistema de trabajo y su jerarquía. En cuanto a su sistema de trabajo está a años luz del español y su jerarquía es di...

Que tinguem sort

Quan no ens deixen dir que som qui som, són el silenci i les cançons les que prenen la paraula per parlar per nosaltres. Totes les raons i els sentiments, els nostres sentiments, estan en elles. Formen part de la nostra vida, de nosaltres, i per això ens acompanyen sempre. Escoltar qualsevol d'aquestes cançons ens fa reviure aquells temps de persecució, insults i de lluita, de dolor i sofriment, d'esperances i somnis, aquestes esperances i aquests somnis que no han de morir mai. Una d'aquestes veus que parlen per nosaltres i de nosaltres, que fan cantar fins al silenci, és la de Lluís Llach. El vaig escoltar per primera vegada a finals del 67 o principis del 68, i el vaig veure per primera vegada en el concert que va fer a la Universitat de Bellaterra el 1976, i també al Palau el mes de Gener. Mai oblidaré aquells dies. La seva joventut coincideix amb els interminables raneres del franquisme i Llach pren partit contra la dictadura en un compromís per l...

Jaime gil de biedma. -qué difícil es amar sufriendo-.

Qué difícil es amar sufriendo. Cómo no ha de sufrir un homosexual amante, convicto y confeso, en el cogollo del franquismo ceniciento? Jaime Gil de Biedma, poeta barcelonés tuvo el valor suficiente para ser quien era en una época en la que serse quien se era era difícil, y aún más difícil era ser quien él era. Junto a otros célebres poetas barceloneses, Barral y Goytisolo formó uno de los tríos más importantes de la poesía en español de en la Ciudad Condal, y junto a  Celaya ,  González , Caballero Bonald y García Hortelano, formó lo que fue el núcleo de la esperanza poética nacional en los oscuros tiempos de dictadura y exilios, la generación del 56. Fueron quizá los primeros poetas en territorio patrio que no se sentían en el llamado "exilio interior", sino que apelaban a caminar, a reconstruir, a amar. Que rendían homenaje a los que huyeron, a los vencidos y a la vez creaban nuevas rutas que explorar. Sacudían la vergüenza y r...

quina trepa / que pandilla

Fa pocs dies van oferir per televisió i en diferit  la   30a edició   Saló Internacional del Còmic de Barcelona . Enguany entre les habituals mostres que amaneixen aquesta festa del còmic, trobem una exposició dedicada als 50 anys de la revista   Cavall Fort,   publicació a la que  vull dedicar aquest post. Primer cal recordar que aquest mig segle d’història situa els orígens de la revista en una època que no tothom recorda  -i alguns no volen recordar- en que publicar en català era un acte sospitós quan no il·legal. En aquell context, llençar una revista orientada a promocionar la lectura en català entre els marrecs era una opció arriscada que va necessitat l’aval de l’església catalana per poder esquivar  la censura. No puc parlar per boca de totes els generacions de nens i nenes catalans que han crescut en companyia de Cavall Fort, però si puc parlar dels anys d’infantesa, dels meus fills, i ara dels n...

mític del rock català: SAU

carles sabater Aquest any es compleixen els      vint-i - cinc anys  de la formació d'un grup mític del rock català: SAU, format per Carles Sabater i Pep Sala. El 1987 eren un parell de xavals amb un munt de somnis i inquietuds. Van triar anomenar SAU perquè era el lloc on assajaven habitualment. Pocs com ells han sabut connectar amb el seu públic que, concert rere concert, es convertia en un músic més de la banda. La seva trajectòria va ser meteòrica i seguida van passar a formar part de la mitologia de la joventut catalana. Un dels temes que van compondre, Boig per tu (Loco por ti), ha passat a ser un himne per a tots els que somiem amb les utopies i les quimeres inabastables. És una història d'amor, una història d'amor impossible a la imatge de la lluna reflectida en un got. Potser mai puguem arribar a la lluna, és cert, però ningú podrà evitar que el seu reflex i els nostres somnis calmin la set. SAU va desaparèixer el 1999 quan Carles Sabater va morir. ...