El temps passa volant!

Diu l' escritor Albert Sánchez Piñol que els pobles han de tenir el propi relat literari de la història. Més enllà de la càtedra universitària dels historiadors, que són els qui marquen les pautes de la història, tots els pobles tenen el seu relat de ficció. Penso amb humiltat que Sanchez Piñol té tota la raó. Deu ser per això que aquesta novel·la m'agradat tant. El que no se, és com ho podria fer per explicar qui és la Mariona i que representa. No voldria explicar res que després em penedeixi, perquè ja us trec l'oportunitat de  fer-ho vosaltres. Per a mi la Mariona és la barreja entre ella mateixa pel que fa al caràcter més rebel i qüestionador i un xic d’homenatge a la Colometa de la gran Mercè Rodoreda pel que fa a la seva vida de soltera i a l’ambientació. És la crònica d'un creixement personal —Aquesta voluntat de créixer i de sobreviure fa que l'èpica del XIX sigui l'èpica del poble menut, com Catalunya. És l'èpica de les Mariones. Al s...

Necessitem el concurs de tots, de rics i de pobres, perquè per la caritat no hi ha fronteres. Tota la ciutat ha de sumar-se a la nostra campanya ' Cene con un pobre’. Que per una nit siguem tots germans, que per una nit els durs de cor siguin generosos, que per una nit sopin els pobres" ... Si als Estats Units compten amb el clàssic nadalenc per antonomàsia com és ¡ Que bello es vivir !, el nostre clàssic, moltes vegades oblidat o relegat a un segon pla i que ha de ser reivindicat, és Plácido, una obra igualment localista en la seva forma però universal en el seu fons, que ens ofereix un retrat molt més cruel sobre l'època més negra de la història d'Espanya La pel·lícula sorgeix a partir d'una campanya ideada pel règim franquista que, sota el lema «siente un pobre a su mesa», pretenia fer créixer al poble un sentiment de caritat cristiana cap als desheretats, però que, en realitat, i com Berlanga aconsegueix mostrar-nos, amaga una manera de nete...

  De qui és el carrer? El secretari general del PSOE ha interpel·lat al president del Govern, Mariano Rajoy, a la sessió de control d'aquest dimecres: " Només li falta recuperar aquella frase franquista de 'la calle es mia '. Aquesta frase va ser pronunciada el 1976 pel llavors vicepresident i ministre de Governació, Manuel Fraga Iribarne. [El secretari general del PSOE és massa jove i apunta a pipiolo, no és gran cosa més que una agradable i fotogènic somriure i darrere hi ha el buit absolut i encefalograma pla, i sinó al temps]. Quan Fraga va pronunciar aquesta frase, Franco ja havia mort i el cap de l'Estat era el rei Joan Carles. El president del seu Govern, Carlos Arias Navarro, i el seu vicepresident i ministre de Governació, Manuel Fraga Iribarne, qui en una etapa anterior havia estat ministre d'Informació i Turisme, aleshores, sí, sota el jou del General Franco. Fraga, qui mai va simpatitzar amb les posicions sindicals ni esquerranes, va prohibir...

  De qui és el carrer? El secretari general del PSOE ha interpel·lat al president del Govern, Mariano Rajoy, a la sessió de control d'aquest dimecres: " Només li falta recuperar aquella frase franquista de 'la calle es mia '. Aquesta frase va ser pronunciada el 1976 pel llavors vicepresident i ministre de Governació, Manuel Fraga Iribarne. [El secretari general del PSOE és massa jove i apunta a pipiolo, no és gran cosa més que una agradable i fotogènic somriure i darrere hi ha el buit absolut i encefalograma pla, i sinó al temps]. Quan Fraga va pronunciar aquesta frase, Franco ja havia mort i el cap de l'Estat era el rei Joan Carles. El president del seu Govern, Carlos Arias Navarro, i el seu vicepresident i ministre de Governació, Manuel Fraga Iribarne, qui en una etapa anterior havia estat ministre d'Informació i Turisme, aleshores, sí, sota el jou del General Franco. Fraga, qui mai va simpatitzar amb les posicions sindicals ni esquerranes, va prohibir...

joan barril [en castellano] “ Morir és molt més fàcil que veure morir. Potser perquè veure morir és morir dues vegades.” Són paraules escrites per Joan Barril en el llibre que va publicar conjuntament amb Vicenç Villatoro, L'espai immens. Quaderns de Namíbia (Ara Llibres)   Joan Ollé, 'el germà', ha llegit un poema de Gil de Biedma després de recordar allò que tantes vegades havien parlat, que quan un dels dos marxés "a l'altre li tocaria parlar". De Jaime Gil de Biedma     Amistad a lo largo " Pasan lentos los días y muchas veces estuvimos solos. Pero luego hay momentos felices para dejarse ser en amistad. Mirad: somos nosotros. Un destino condujo diestramente las horas, y brotó la compañía. Llegaban las noches. Al amor de ellas nosotros encendíamos palabras, las palabras que luego abandonamos para subir a más empezamos a ser los compañeros que se conocen por encima de la voz o de la seña. Ahora sí. Pueden alzarse las gentil...

Estava pensant en aquest magnífic dibuix de Junceda, que ja ha complert més de 100 anys. Mireu una imatge que correspon a un aparador d’una llibreria qualsevol. Els que donem un tom per la vida, observem una mica de tot per a les biblioteques i llibreries.  Tanco els ulls i em trobo a Bèlgica amb el Tintin i les seves múltiples aventures. Ells omplen tots els aparadors de les llibreries, i venen els diferents productes sobre el tema tintinòleg, i ara que hi penso també dels Pitufos , són molt importans! Hi ha una web interessantíssima, http://www.tintin.com/ Fins i tot la Viquipèdia li dedica un excel·lent reportatge http://es.wikipedia.org/wiki/Las_aventuras_de_Tint%C3%ADn Podríem passar tot el post parlant de diferents aspectes d’aquest personatge d’ Hergé . A França trobarem qualsevol cosa amb elBabar , El Petit Príncep o l’ Astèrix  http://www.parcasterix.fr/ Atèrix i Obèlix: Són bojos aquests romans? Torno a tancar ell ulls i ara sóc a ...