El temps passa volant!

CATALÀ I CASTELLÀ                                                                                     En el suplement del diari El Pais  del passat dissabte hi havia un interessant article que parlava sobre una possible “ nova ciència ” amb el nom de “ la psicología de la apariencia ”. A casa vàrem parlar força de aquests tema, però a poc a poc ho vam desviar fins a un altra cosa que ens va passar l’altre dia. Després ho explico, però abans vull dir que a quests dies passats que no he estat en el bloc només ha estat  per culpa d'un refredat enorme que en vista que no desapareixia sinó tot el contrari i davant del perill que es convertís en una pneumònia els metges van optar per envi...

Enguany celebrem el centenari de naixement (i el trentè aniversari de la mort) d'un dels poetes més grans que ha donat mai la literatura catalana: Joan Vinyoli . ¿Per què és tan bo, Vinyoli?, ens podem preguntar. ¿En què consisteix la fórmula subtil del seu art, que fa que ens acompanyi sempre, tant si es refereix al dolor com a la joia, a la malenconia com al plaer, a la naturalesa boscosa de la Santa Coloma de Farners dels estius de la seva noiesa com al paisatge marí de Begur i de la Costa Brava de l'estiueig de  maduresa o als escenaris urbans de les quatre estacions de Barcelona, la ciutat que el va veure néixer i morí? Fa un fum danys,   quan jo feia de professor a minyons batxillers (es un dir), solia comentar amb els alumnes diversos poemes de l’autor. N’hi ha un titulat Perfectament recordo, del llibre Ventd’aram (1976) , que triomfava any rere any. El text descriu la trobada, en un carrer del poble, de dos amants que, afectats d’aquesta set de desig...

carretó fantasma és un oli de petites dimensions i està pintat sobre fusta de caoba. FUNDACIÓ GALA SALVADOR DALÍ CATALÀ I CASTELLÀ Al centre d'una plana àrida i al mateix temps lluminosa, observem una carreta de dues rodes que es mou en direcció cap a un poble: la forma de la tartana tendeix a barrejar-se amb la ciutat, convertint-se així en el seu propi destí. Es tracta d'una il·lusió de perspectiva en la qual l'habilitat del pintor intenta confondre una vegada més, on s'espera veure les rodes hi ha dues estaques clavades a terra, els personatges que apareixen asseguts al carro s'identifiquen amb l'arquitectura de la ciutat del fons. Quan els colors van arribar a les seves mans demanant-li una versió pròpia d'aquest atractiu estil, ell no els va defraudar. Els col·locar difusos, expressius com una llàgrima gargotejant la mirada, però plens de lluentors enlluernadors. Aquestes pintures de traços gruixuts vibra de vida. El color embadaleix per ...

CATALÀ I CASTELLÀ Borges en la seva obra el aleph (1982) postulava l'existència d'un objecte que tancava en si tots els llocs del planeta vistos des de l'exterior « L'espai còsmic hi era ». Aquest conte pot ser entès com una metàfora de les possibilitats que l'home té de construir un sistema que de compte de tot el que és l'Univers sencer. Per a això és que Borges ens proporciona en aquest " punt de l'espai que conté tots els punts" la visió que tindria una persona de tota la realitat. D'aquesta manera aquesta experiència el que produiria en nosaltres no seria una mirada omniabraçadora i comprensiva del tot sinó una fragmentació infinita d'elements que no arribaríem a processar o comprendre de forma acabada. Tenint en compte aquests elements, l'Aleph ens dóna la pauta per comprendre que pretendre una representació absoluta de l'Univers és una cosa impossible per a l'home. Avui podria ser comparat amb Internet i la aclap...

CATALÀ I CASTELLÀ Quan els altaveus oficials anaven repetint allò d'«Espanya va bé» i ens pensàvem que nedàvem en l'oasi dels nou-rics mentre ens ofegàvem a crèdit, el sector de la construcció semblava un dels nostres motors més solvents. La nostra ceguesa era aguda. Per veure la solidesa del sector només feia falta recordar què ens passa quan fem obres a casa. Segur que hi ha constructors honrats i bons, però deixin-me ser dolent: ¿hi ha algun lector d'aquest article que s'hagi vist en aquest tràngol i que hagi vist complert el pressupost aprovat? I ja no vull saber què li va poder passar si per nouvingut no ho va fer especificar abans de començar. Per no posar-los en un compromís, els parlaré del meu cas, perquè és molt difícil fer-ho pitjor. Reforma integral del domicili. ¿A qui l'hi encarreguem? ¡A un suposat amic de la família! Malament. Concurs a dit. Se li pregunta si està capacitat per a l'obra, ja que no és arquitecte sinó aparellador i hi ha ...

CATALÀ I CASTELLÀ   Avui he deixat un comentari al bloc de "Tot Barcelona"  . Parlava de les fàbriques de la Zona Franca que ja no existeixen . He sentit tristesa per las fabriques que jo havia conegut , i clar m'ha vingut a la memòria sense voler aquesta altra història. pluma -22 El meu pare va entrar a treballar en una empresa que no era espanyola sobre l'any 1943 , i amb molta sort , perquè en aquell temps segons que havies estat ningú et donava un lloc de treball. Havent vingut del camp d'Argelès - sur-Mer  , per ser republicà , - només això- segurament això encara ho complicava més . A la Barcelona d'aquells anys tot i ser el motor del país, com sempre havia estat en la metal·lúrgia, estava encara gairebé destruïda i no era normal veure aquella fàbrica tan moderna . Estic segur que cap de les famílies que hi treballaven podien gaudir a casa seva o en els se...

Sabía que volveria a pasar. Lo sabía. Cuando ganó el partido popular las pasadas elecciones y Rajoy hizo us primeras declaraciones, pidió un poco de silencio, puso cara de presidente (?) y echó mano del topicazo más socorrido en estas ocasiones:” Agradezco a todos aquellos que nos han votado y me comprometo a gobernar para todos los españoles” Más aplausos, el himno del partido a todo trapo y un sinfín de abrazos entre los presentes elegidos para cuatro años. Todos con la cara de:”¡Si! ¡lo hemos conseguido! Venga este abrazo y aparquemos nuestras rencillas”. Este tipo de abrazo recio, fuerte, parecido a una colleja, el típico de los hombres que no suelen ser cariñosos. Se apagaron los focos, los hinchas desfilaron con us banderas españolas y sus vítores y empezó la legislatura. Parece que hace un siglo, ¿no?pues solo llevamos dos años... Como era de esperar, lo de “gobernar para todos los españoles” se esfumó a las primeras de cambio y los populares han apretado el acelera...