![]() |
| carretó fantasma és un oli de petites dimensions i està pintat sobre fusta de caoba. FUNDACIÓ GALA SALVADOR DALÍ |
CATALÀ I CASTELLÀ
Al centre
d'una plana àrida i al mateix temps lluminosa, observem una carreta de dues
rodes que es mou en direcció cap a un poble: la forma de la tartana tendeix a
barrejar-se amb la ciutat, convertint-se així en el seu propi destí.
Es tracta d'una il·lusió de perspectiva en la qual l'habilitat del pintor intenta confondre una vegada més, on s'espera veure les rodes hi ha dues estaques clavades a terra, els personatges que apareixen asseguts al carro s'identifiquen amb l'arquitectura de la ciutat del fons.
Quan els colors van arribar a les seves mans demanant-li una versió pròpia d'aquest atractiu estil, ell no els va defraudar. Els col·locar difusos, expressius com una llàgrima gargotejant la mirada, però plens de lluentors enlluernadors. Aquestes pintures de traços gruixuts vibra de vida. El color embadaleix per la seva empenta i dinamisme. Dalí sabia enlluernar allà on trepitjava amb els seus pinzells. La seva empremta d'artista és massa gran com per no sobresortir, fins i tot en els temptejos del seu aprenentatge com a pintor.
Quina història hi ha darrere aquest carro fantasma que recorre les polsoses planes? Cap a on es dirigeix?
Es tracta d'una il·lusió de perspectiva en la qual l'habilitat del pintor intenta confondre una vegada més, on s'espera veure les rodes hi ha dues estaques clavades a terra, els personatges que apareixen asseguts al carro s'identifiquen amb l'arquitectura de la ciutat del fons.
Quan els colors van arribar a les seves mans demanant-li una versió pròpia d'aquest atractiu estil, ell no els va defraudar. Els col·locar difusos, expressius com una llàgrima gargotejant la mirada, però plens de lluentors enlluernadors. Aquestes pintures de traços gruixuts vibra de vida. El color embadaleix per la seva empenta i dinamisme. Dalí sabia enlluernar allà on trepitjava amb els seus pinzells. La seva empremta d'artista és massa gran com per no sobresortir, fins i tot en els temptejos del seu aprenentatge com a pintor.
Quina història hi ha darrere aquest carro fantasma que recorre les polsoses planes? Cap a on es dirigeix?
CASTELLÀ
En el
centro de una llanura árida y al mismo tiempo luminosa, observamos una carreta
de dos ruedas que se mueve en dirección hacia un pueblo: la forma de la tartana
tiende a mezclarse con la ciudad, convirtiéndose así en su propio destino.
Se trata de
una ilusión de perspectiva en la que la habilidad del pintor intenta confundir
una vez más, donde se espera ver las ruedas hay dos estacas clavadas en el
suelo, los personajes que aparecen sentados en el carro se identifican con la
arquitectura de la ciudad del fondo.
Cuando
los colores llegaron a sus manos pidiéndole una versión propia de este
atractivo estilo, él no los defraudó. Los colocó difusos, expresivos como una
lágrima emborronando la mirada, pero llenos de brillos deslumbrantes. Estas
pinturas de trazos gruesos vibra de vida. El color embelesa por su brío y
dinamismo. Dalí sabía deslumbrar allá donde pisaba con sus pinceles. Su huella
de artista es demasiado grande como para no sobresalir, incluso en los tanteos
de su aprendizaje como pintor.
¿Qué
historia hay tras este carro fantasma que recorre las polvorientas llanuras?
¿Hacia dónde se dirige?
FOTO DE INTERNET. SERÁ RETIRADA A PETICIÓN.

Comentaris
Com cap de nosaltres podem saber cap on anem.
Al capdavall, igual que la figura que hi ha dins del carro, algun dia ens (con)fondrem amb el paisatge.
Fita
"El que yo no sepa cuál es el significado de mi arte, no significa que no lo tenga". (Salvador Dalí)
Amb tot tipus de persones on jo no hi arribo, i són moltes, només se m'acut aquesta frase d'ell. Crec que d'aquesta manera sabem on anirà aquest carretó.
Salutacions.
Ya has hecho cinc céntims de la visión del cuadro, y lo has explicado muy bien, ahora toca verlo...
salut
Moltes gràcies.
Salut.
La teva interpretació molt encertada per al meu gust. Com en tot l'art en general, no és el mateix el que es diu que el que s'entén, però aquest és el secret.
Aferradetes! :)
Aferradetes!
Saludos ¡¡
MILLOR IMAGINAR......
Un abrazo.
Una abraçada.
La técnica si que la coneixia, un sistema dit en francés "trompe a l´oeil" i en castellá "trampantojo".
Basicament consisteix en "ficar" una figura disimulada dins un altre motiu pictoric, o bé fe "trampas" amb la perspectiva. La formació pictorica de Dalí era clásica i solida.
Salutacions
Ufff perdona Josep, ja veus que no callo mai.
Petons!!!