El temps passa volant!

La ciutat de Barcelona el recorda amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema “Nocturn per a acordió”, que fa referència a l’època en què l’autor va fer-hi de vigilant nocturn. Nocturn per a acordió ( Joan Salvat-Papasseit   -   Víctor Ammann ) Heus aquí: jo he guardat fusta al moll. (Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll: però jo he vist la pluja a barrals sobre els bots, i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa; sota els flandes i els melis sota els cedres sagrats. Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit i la volta del cel era una foradada sense llums als vagons: i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop. Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll: però totes les mans de tots els trinxeraires com una farandola feien un jurament al redós del meu foc I era com un miracle que estirava les mans que eren balbes Vosaltres no sabeu què és guardar fustes al moll Ni sab...

AL LECTOR "Teves seran les dones que he estimat i que mai no he perdut, malgrat el vent cruel dels anys, i teu serà l'enigma de l'illa del tresor. Els teus ulls seran meus per un instant i, a canvi de deixar-te escoltar als vidres la pluja que ara escolto, i fer-te còmplice del meu demà, que tu podràs conèixer, no permetràs que mori i, algun vespre, em deixaràs ser tu en una altra pluja". - Joan Margarit, "Al lector", Els primers freds. Barcelona: La Magrana, 2004, pàg. 135.

Colliure Volví a Coulliure una vez más. Regresé a este hermoso pueblo marinero de la Catalunya francesa hasta donde el destierro empujó a Antonio Machado... para encontrarse con la muerte.     Paraje tan bello como solitario cuando el turismo hiberna en las ciudades de la lluvia, aguardando tiempos mejores. Volví para encontrarme de nuevo con  la vida, destierro y muerte del poeta y recorrí de nuevo como un Vía Crucis, todos y cada uno de los lugares que marca el ritual: el puerto de pescadores, el soberbio e inútil castillo sobre el mar, y cómo no, el cementerio, lugar de peregrinación que mantiene viva la memoria del poeta, hasta el punto que hay instalado junto a la tumba un buzón que acoge la correspondencia que diariamente recibe Machado.   Volví a Coulliure y volveré otra vez aunque solo sea para recordar y hacer recordar a los demás una terrible lección de la historia que no deberíamos de repetir, aunque el hombre, ya se sabe, es un animal ta...