El temps passa volant!

LA FELICIDAD NO ES UNA ESTACIÓN A LA QUE SE LLEGA, SINO UNA MANERA DE VIAJAR.   El domador de fieras enseña a los leones lo que deben hacer. Ellos son ajenos a su increíble poder. Soportan el dolor del látigo y obedecen porque así obtendrán comida y serán tratados bien. Hacer las cosas bien es, para ellos, actuar conforme a lo que el domador dicta. Así, muchos de nosotros, solemos vivir de acuerdo con lo que nuestro “domador” particular cree que es correcto, esperando, a cambio, su cariño y aceptación. Actuamos en el circo desconociendo el auténtico león que somos por naturaleza. Y vivimos esclavos, anhelando la libertad pero sin creer que sea posible. En nuestro interior habita ese poder, esa fuerza que nos ayuda a despertar, que nos invita a ser quienes realmente somos, a vernos tal y como somos cuando nadie nos mira, cuando nadie nos juzga. Nos empuja a ser sencillamente nosotros mismos, a pesar de todo. El ser humano se muestra tal y como es cuando no hay nadie ...

cura italiano, Piero Corsi, No hace muchos días publique un escrito a favor de Pere Casaldàliga y de la   iglesia de la Teología de la Liberación , que con ellos si me identifico plenamente.   Como se puede creer en una   Iglesia que prohíbe dogmaticamente el uso de preservativos aún a riesgo de contribuir a propagar el sida en África, que no castiga ni persigue a los curas pederastas y sí castiga y persigue a los curas que han tomado partido por los pobres y que viven y practican su fe de forma consecuente y sincera; Una Iglesia que oficialmente ha apoyado sistemáticamente todas las dictaduras fascistas del siglo XX y que siempre se ha alineado con los ricos y poderosos, en lugar de hacerlo con los pobres ¿puede considerarse realmente seguidora del mensaje de Jesús?; ¿Cómo reaccionaría hoy Jesús viendo que el sucesor de San Pedro vive como vive en el Vaticano; viendo que su Iglesia es ideología fundamentalista, poder económico y tiene hasta su propio Estad...

Escric això des de la biblioteca, estic amb la meva néta. Ho faig en un full que ella només ha pintat per una cara. Estic envoltat de petits trossos de goma d'esborrar. Penso que comença a ser una eina anacrònica, però serà sens dubte una eina immortal com a tal, que és una qualitat inherent a totes les eines senzilles: la cullera, l'escombra, el got, la regla de mesurar ..... Sigui com sigui  -perquè a veure qui coneix el futur de les coses-,  serà difícil que els col·legials puguin prescindir-ne, ja que la goma d'esborrar és un dels seus aliats fonamentals: no només esborra l'error, sinó també el senyal evident l'error, com si allà no hagués passat res, com si un nen no hagués escrit 'hemisferi' sense hac, com si una nena no hagués comès un error en la seqüència de l'exercici cal·ligràfic. Si les gomes d'esborrar tinguessin memòria, seria una memòria turmentada. Una memòria plena de penediments, de dubtes, d'oblits obligats. Només r...

Opisso vist per  Ramon Casas   ( MNAC ) Durant   el període d'eclosió artística i cultural de Catalunya que va des de finals del s.XIX fins la desgràcia de la Guerra, va desenvolupar la seva activitat Ricard Opisso, el qual   vull recordar en aquest post a través de les seves multituds. Nascut a Tarragona el 1880, Opisso va destacar des de molt petit per una falta total d'interès pels estudis i un desmesurada afició a dibuixar ninots . Ni   l'intent de canalitzar la seva obsessió acadèmicament va tenir èxit: matriculat a la Llotja, la seva presència a l'escola d'art es va reduir en el primer dia. Desesperats, els seus progenitors el   van posar d'aprenent, ni més ni menys, que d'Antoni Gaudí, que en aquella època era un ancià dedicat en cos i ànima a la construcció de la Sagrada Família. Entre les bastides del temple, Opisso desenvolupar les seves habilitats en el dibuix tècnic i artístic. Gaudí i Opisso A partir de la seva entrada al ...

Vivimos tiempos intensos en los que noticias impensables hace poco se convierten habituales. Junto a la agitación social económica y política que nos está tocando vivir, las tonterías sobre el fin del mundo del viernes hacen reír. Y entre todo,  y creo que es hoy o mañana pasará algo que podemos calificar de poco habitual. Habrá manifestaciones de científicos. Una de las características más habituales en la clase política de este país ha consistido en una inmensa ignorancia científica que, más allá de las palabras, siempre ha relegado la ciencia a un estatus poco más que de "actividad consentida" en tiempos de abundancia. Ahora, los recortes están destruyendo el tejido científico y derrochando toda una generación de jóvenes investigadores a un ritmo que costará mucho rehacer. Investigadores que ha costado una fortuna formar y preparar tienen que marchar mientras escuchan como algunos responsables opinan que esto incluso es una buena cosa. Incluso una ministra se p...

“La mort hauria de ser el final de la vida. El cáncer, no” El 16 de desembre de 2012 La Marató de TV3 arribarà als 21 anys amb un programa dedicat al  càncer . Potser sigui una de les paraules més utilitzada i que més espanta quan es parla de salut i del seu revers, la malaltia. Càncer és el terme que s'utilitza per un grup de malalties que tenen un denominador comú: la transformació de la cèl·lula normal en una altra que es comporta de manera molt perillosa per al cos humà. La cèl·lula normal es converteix en una cèl·lula cancerosa causa d'un canvi o mutació en l'ADN. De vegades aquestes cèl·lules, la càrrega genètica ha canviat, moren o són eliminades en els ganglis limfàtics. Però, altres vegades, segueixen amb vida i es reprodueixen. Les cèl·lules canceroses tenen un aspecte diferent, bé perquè la seva forma ha canviat o perquè continguin nuclis més grans o més petits. Aquestes cèl·lules són incapaços de realitzar les funcions que corresponen a ...

diumenge 9 de desembre de 2012 Solidaritat amb Pere Casaldàliga ACTUALITAT Tancant l’edició d’aquest número, ens sobta la notícia que el bisbe Pere Casadàliga , de 84 anys, s'ha vist obligat a marxar de casa seva, a São Félix do Araguaia, i anar-se'n a més de 1.000 quilòmetres de distància per indicació de la Policia Federal del Brasil. La causa ha estat la intensificació els últims dies de les amenaces de mort que rep per la seva tasca durant més de 40 anys en defensa dels drets dels indis Xavantes. Casaldàliga s'ha convertit en objectiu dels anomenats «invasors» que fraudulentament es van apropiar de les terres dels Marâiwatsédé als Xavantes. El bisbe, de 84 anys i afectat de Parkinson, treballa des de fa anys a favor dels indígenes i dels seus drets fonamentals a la prelatura de São Félix i s'ha convertit a nivell internacional en la cara visible de la causa. Els terratinents i els colons que van ocupar fraudulentament i amb violè...