dilluns, 23 de març de 2020

Emocions contra lideratges




La construcció d’un líder sempre segueix uns patrons molt marcats, i avui en dia encara masculinitzats, amb valors com la força, la intensitat i la seguretat. A vegades, amagar qualsevol mena de debilitat sembla que en sigui l’objectiu final.
Ja durant els anys vuitanta, el psicòleg Albert Mehrabian va constatar que la comunicació verbal, la paraula en si, prevalia només un 7%. Quan comuniquem, és el llenguatge preverbal i el no verbal el que incideix al missatge que volem donar. La presència, l’escenari, el to, o les expressions facials fan molt més que un bon discurs, ens agradi o no.
Per posar-nos en context, fa un parell de dies, el director dels serveis de Salut de la Comunitat d’Aragó es va trencar, plorant, en plena roda de premsa sobre el coronavirus. Les xarxes, l’opinió pública i professional l’homenatjaven i mostraven certa empatia; tot considerant-lo persona i aplaudint l’acte d’humanitat.
Però just fa poc més d’una setmana, vam poder viure una situació similar amb unes reaccions prou allunyades. Quan la Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Alba Vergés, va anunciar el confinament d’Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena, va emocionar-se davant una allau de crítiques que van qüestionar des de la seva professionalitat a la seva integritat com a Consellera.
Dues situacions similars, en moments complexos per a tots, però amb respostes ben diferents, massa i tot.  I una diferència clara: un és home, l’altra dona. Possiblement tot passa per un sistema patriarcal que encara avui duem a l’esquena i ens ensenya que plorar ens fa dèbils. I més si ets dona. I més si ets d’esquerres.
Si bé és cert, enlloc ens diuen que el lideratge vagi condicionat pel gènere, però adopta certs valors que trobem emmirallats amb el sexe masculí, com la seguretat o la serietat per tal d’entrar així dins el cànon de la tendència social en política.
Les dones, a poc a poc conquereixen  escenaris polítics exposant-se a un recull de crítiques constants i amb la por de trencar-se com si de vidre fossin. I potser, tot recau en la des-masculinització completa de la política, per veure-ho tot més clar, més nítid.
Sovint ens esforcem a afirmar que la comunicació és també emoció. Demanem als líders que s’emocionin. I quan ho fan, i de forma natural, sembla que se’ls tiri el món a sobre. Va essent hora de portar la teoria a la pràctica.
El lideratge femení és colossal, augmenta la capacitat per empatitzar i reconèixer les necessitats dels altres, en aquest cas de la ciutadania. Això és el que va fer la Consellera Vergés, i no la va fer dèbil; més aviat la va fer persona.
No sé qui ens va explicar que plorar ens feia dèbils, però s’equivocava. Plorar, també és empatia, i una gran fortalesa; encara invisibilitzada. I tot acompanyat del valor i el compromís, sense emportar-se per sentiments personals, de fer el que és millor per la ciutadania del teu país, encara que costi.
Tots plorem, Consellera. Ells, també.
Gràcies per des-masculinitzar la política, i forta abraçada.

dissabte, 7 de març de 2020

"La gent està cansada i farta d'estar cansada i farta"




Llegint un parell de notícies m'he topat amb aquesta frase que, mira tu, m'identifica de dalt a baix pel que fa al pensament. I n'he fet una sola notícia, lligant les dues coses (que no hi ha per on lligar-les, tot sigui dit).
"La gent està cansada i farta d'estar cansada i farta"
Però sí: jo també estic cansat i fart, i ho  estic d'estar com dic, precisament. Vet aquí el drama. I què fa la gent que està cansada i farta d'estar cansada i farta? Suposo que s'aixequen de la cadira, com a mínim, i miren d'arreglar-ho. I munten manifestacions i grups de suport, busquen d'altres persones com elles i s'hi uneixen, parlen de les seves misèries i busquen com sortir-ne, i creen un pamflet per escriure tots aquells motius que els han fet aixecar de la cadira, perquè n'estan farts perquè si tan sols no ens deixen ser el que volem ser, i ens foten la punyeta  tot el que poden i més. Jo no: jo només ho repeteixo fins al cansament i ho escupo aquí perquè és l'únic lloc que tinc.
Mireu si no.
Parlo de La Sexta, clar!, ja ho sabem tots, oi?
Contemplo l'espectacle amb moderada sorpresa. Aquesta premsa, la mateixa premsa  que aquests dies s'esquinça les vestidures davant de l'atac d'una líder política ¿és la mateixa que fa dos anys s'empassava  els rumors sobre l'independentisme, ajudant a crear un discurs  criminalitzador menjant-se sense digerir tots els gripaus enviats pel poder polític per destruir la   credibilitat dels líders catalans, negar les causes del conflicte i menysprear als ciutadans que els donen suport? 
És la mateixa que no es preocupa per la destrucció sistemàtica de drets dels independentistes? És la mateixa que encara no s'ha preguntat per l'escàndol de tenir a la presó a Oriol Junqueras, malgrat la seva immunitat parlamentària? La que no va dir res de l'abús de la presó preventiva, de la barbaritat d'empresonar als Jordis o a la nostra l'estimada  Forcadell, del judici al Major Trapero? 
¿La mateixa que no es preocupa dels revessos que la justícia espanyola pateix, dia a dia, internacionalment? És la mateixa premsa que encara no ha dit pràcticament res de l'escàndol de la Junta Electoral Central, amb membres cobrant de partits polítics? ¿La mateixa a la qual li sembla bé que ens vagin inhabilitant a líders catalans, incloent-hi al mateix president? I, per preguntar, és la mateixa premsa que ajuda sense pudor a criminalitzar TV3 i als mitjans públics catalans? ¿La mateixa que ara calla amb la imputació dels companys de "Està passant" per un simple gag?

Res, doncs, ara ja ho sap, senyora Cayetana. Atacar, qüestionar i criminalitzar els catalans surt gratis, però ficar-se amb els gurus del poder mediàtic progre, això és una altra història. Dediqui-s’hi, doncs, als catalans, que sempre li donarà impunitat i rèdits a les televisions i diaris espanyols.
I tu dona o home espanyol, segueix callat, tot i veien qui és qui. ¿Que tu espanyol m’estimes i també protestes? 
Perquè no et sento? Tan important és per  tu "la Unidad"   que ets incapaç de ser valent? I si ets una respectable persona d’aquelles que juren “Os queremos mucho,  y consideramos que vuestro punto de vista de las cosas es  más avanzado, (genial frase?, leida en una revista) però  no os vayáis,”
 Quina vergonya!
Ah, abans he parlat de La Junta Electoral Central, oi?, doncs mira tu!
Mira quin vídeo! És una mica llarg, us demano uns minuts de paciència, que d'això nosaltres en tenim molta, massa! 
Moltes gràcies. 

Compàs d’espera

  Com saben els lectors que em fan l’honor de seguir-me, un dels modestos granets de sorra que aporto a la nostra lluita és escampar detalls...