Llegint un parell de notícies m'he topat amb aquesta frase que, mira tu, m'identifica de dalt a baix pel que fa al pensament. I n'he fet una sola notícia, lligant les dues coses (que no hi ha per on lligar-les, tot sigui dit). "La gent està cansada i farta d'estar cansada i farta" Però sí: jo també estic cansat i fart, i ho estic d'estar com dic, precisament. Vet aquí el drama. I què fa la gent que està cansada i farta d'estar cansada i farta? Suposo que s'aixequen de la cadira, com a mínim, i miren d'arreglar-ho. I munten manifestacions i grups de suport, busquen d'altres persones com elles i s'hi uneixen, parlen de les seves misèries i busquen com sortir-ne, i creen un pamflet per escriure tots aquells motius que els han fet aixecar de la cadira, perquè n'estan farts perquè si tan sols no ens deixen ser el que volem ser, i ens foten la punyeta tot el que poden i més. Jo no: jo només ho repeteixo fins al cansament i ho...