El temps passa volant!

     Una imatge per deu milions de paraules. Oriol Junqueras és detingut a Barcelona i introduït emmanillat en la part posterior d'un furgó policial que ha de conduir-lo a Madrid. En el recorregut, ple de viratges forçats, eslàloms impropis, perquè el cos del detingut xoqués amb tot el rellevant de l'interior del furgó, li amenitzen el trajecte amb música a tot volum de “ Himno de España ” i la cançó " Que viva España " de Manolo Escobar. En entrar a la presó se sent un enregistrament entre dos policies de la porta d'entrada: "A este le arreglaran hoy el otro ojo". Ja no feia falta que es pronunciessin els tribunals de Luxemburg o Estrasburg. Allò era el que era: un atemptat flagrant, impropi no ja d'autoritats, sinó de simples éssers humans. El Caín (feixista) de nou contra Abel. Avui, per a la meva alegria interior, s'ha iniciat un procés contrari. Una autoritat judicial europea ha fet el primer pas per a desemmascarar a tant ...

El meu homenatge a Patxi Andión, en el dia en què  se n'ha anat, ha consistit a escoltar aquesta meravellosa versió que va fer de l'Oda a Walt Whitman de Federico García. La gent passa, en algun lloc les emocions queden.    “ODA A WALT WHIMAN”, de Federico García Lorca. ... Cuando la luna salga  las poleas rodarán para turbar el cielo;  un límite de agujas cercará la memoria  y los ataúdes se llevarán a los que no trabajan... Los muertos se descomponen bajo el reloj de las ciudades,  la guerra pasa llorando con un millón de ratas grises...y la vida no es noble, ni buena, ni sagrada... Walt Whitman ODA A WALT WHIMAN Por el East River y el Bronx  los muchachos cantan enseñando sus cinturas,  con la rueda, el aceite, el cuero y el martillo.  Noventa mil mineros sacaban la plata de las rocas  y los niños dibujaban escaleras y perspectivas.  Pero ninguno se dormía,...

Tren regional a l'Estació de Girona. Font: Viquipèdia Dos quarts de 8 del matí d’un hivern fred i glaçant a la ciutat de Girona. D’aquell fred humit i intens que t’entra dins dels ossos i que ha vingut per quedar-se. Els primers rajos de sol que m’acaronen la cara entren com un bri de primavera en un hivern fred i gris. La ciutat encara dorm, un silenci lànguid i pacient espera els primers anars i venirs atrafegats de la classe treballadora de la ciutat, mentre la humitat en forma de boirines, encara entorpeix la vista. L’espera d’un Regional a l’estació de Girona es fa eterna, com si al tren se li haguessin enganxat els llençols i les vies se li presentessin com tendres i tous matalassos d’aigua. L’andana es comença a omplir de gent i l’espera es comença a fer una mica més nerviosa. Algú s’encén un cigarret, amb el molest fum que genera el tabac a quarts de 8 del dematí. Mentre la ferum de nicotina impregna l’estació de Girona, a una llunyania prou propera s’hi sent una c...