Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta historia. catalunya

barcelona. gener 1976

CATALÀ I CASTELLÀ Quan no ens deixen dir que som qui som, són el silenci i les cançons les que prenen la paraula per parlar per nosaltres. Totes les raons i els sentiments, els nostres sentiments, estan en elles. Formen part de la nostra vida, de nosaltres, i per això ens acompanyen sempre. Escoltar qualsevol d'aquestes cançons ens fa reviure aquells temps de persecució i de lluita, de dolor i sofriment, d'esperances i somnis, aquestes esperances i aquests somnis que no han de morir mai. Una d'aquestes veus que parlen per nosaltres i de nosaltres, que fan cantar fins al silenci, és la de Lluís Llach Això no és un disc, és a dir tot un document sonor de la situació i sentiments d'uns moments històrics. Per primera vegada totes les seves cançons passen la censura. . És a més una referència impossible de marcir. El poses, i cada vegada tornes a l'ambient tens, a la calor d'un recinte a vessar. Tornes a cantar amb tot el públic i amb Ell. Aquelles 30.000 p...

señor Bono...Visca Catalunya!!

No  hace muchos días en  el blog de Alfonso Saborido , preguntaba si una catalana podía ser la presidente de España. Por supuesto que su posición era que si, que para él mientras  demostrase su valía le daba igual. Este es un viejo tema que en mi modesta opinión  tiene una difícil solución, porque pienso que mientras existan personas como José Bono, Peces Barba, Alfonso Guerra y un largo etcétera  de españoles  que quieren a Catalunya con la boca muy pequeña, y solo para un interés general, o que simplemente no nos quieren. Hace muchos años Jordi Pujol le decía a un joven Josep Borrell que un catalán no sería nunca Presidente de España , -no se equivocó-  y no ha sido el único en decirlo. Por suerte, los catalanes, cada vez más podemos ver quien tiene  razón en la cada vez más desafección de España y Catalunya . Peces Barba lo dejo bien claro no hace demasiados dias al decir en unos comentarios pretendidamente jocosos sobre s...

mi abuelo Pedro

Esta es la historia de Pedro, ya veréis que está escrita con toda la sencillez y emoción hacia un hombre que solo quería ser pastor… Mi abuelo Pedro estuvo en tres guerras: En la guerra de AFRICA por el 1.878. En la guerra de CUBA el 9 de Septiembre del 1.895. En la guerra de FILIPINAS en MINDANAO el 7 de Junio del 1.898. Era pastor de ovejas y tratante de ganado, según mi madre, él en las montañas, se hacía "porra", una especie de gazpacho espeso, y en dos cuernos vacíos llevaba, en uno el vinagre y en otro el aceite, con pan duro lo remojaba y con tomates se hacía su comida en eso montes de Dios... Me hubiese gustado conocerlo, lo que sé es por mi tía JULIA y mi madre, lo que parece mentira es que él estaba casado y con muchos hijos, me imagino que entre guerra y guerra nacieron sus hijos, con mi abuela TRINIDAD, QUE TUVIERON 10 HIJOS, MI MADRE ERA LA DÉCIMA, PEDRO, JUAN, FRANCISCO, SEBASTIAN, ANTONIO, JOSE, ANGELILLO, que murió con 5 años, FERNANDO, JULIA CARIDAD, ...

desde el puerto de Barcelona

Estas fotografías que  podemos ver  son cedidas gentilmente por el blog de MªTrinidad. Más que un blog es un puro documento de toda  Barcelona, en él no solo podemos  encontrar la historia de esta ciudad,  -con fotografías, documentos, denuncias, compromisos y sentimientos-  sino también la historia de  personajes importantes y menos importantes de las distintas épocas.  De todo su extenso blog he elegido éste que podéis ver. Lo haré en  varias veces  porque  con él  hay  un relato  directo de un familiar. Mi abuelo Pedro el segundo por la izquierda Africa,  1920 La historia personal  de su abuelo Pedro , que estuvo  en varias guerras: África,  la guerra de Cuba y Filipinas,  y los sucesos que ocurrieron en Catalunya a raíz de esta guerra, y por último conocer como era el puerto de Barcelona en otras épocas. Creo que no hace falta decir que os recomiendo su blog. Muchas gracias Mª...

Lluís Companys in memoriam

71è aniversari de l’assassinat de Lluís Companys Avui, dia 15 d'octubre de l'any 2011,     Lluís Companys i Jover,  President de la Generalitat de Catalunya, va ser afusellat, a dos quarts de set de la matinada, a Barcelona, al Fossat de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc.   Lluís Companys i Jover  és l'únic President elegit democràticament a Europa condemnat a mort. Un consell de guerra sense les més mínimes garanties de defensa, il·legal, en dictà la sentència. Setanta-un  anys després, l'Estat espanyol encara es nega a anul·lar aquell judici.   Josep Carner  li dedicà aquest poema  com a homenatge, Lluís Companys   i Jover   es   el único   Presidente  elegido   democráticamente   en Europa  condenado   a muerte .   Un consejo   de guerra   sin  las   más   mínimas   garantías   de defensa ,   ilegal ,...

L'11 de Setembre és la Diada Nacional de Catalunya,

El Fossar de les Moreres  Fossar quiere decir cementerio, y el Fossar de les Moreres  era el antiguo cementerio de Santa María del Mar. Aquí se enterraron los que  murieron en el sitio de 1714 contra Felipe V. Por esta razón es el lugar escogido para las reivindicaciones nacionalistas cada 11 de septiembre, fecha en que cayó derrotada la ciudad de Barcelona y fiesta nacional de Catalunya. Hay una placa con unos versos de Frederic Soler, "Pitarra", que dicen: Als martirs de 1714 Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor. Fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor

Barcelona ha de preservar la vil.la romana de La Sagrera

Barcelona ha de preservar la vil.la romana de La Sagrera Fa unes setmanes, gràcies a la col.laboració ciudadana, sortí a la llum en premsa la troballa d’una Vil.la Romana en les obres de l’AVE. En terres del districte barcelonés de  Sant Martí  – La Sagrera -. L’Associació de veïns de la Sagreda y La Verneda volen reunir-se amb l’Ajuntament i l’ADIF, per demanar la conservació del jaciment i el trasllat de les peces més valuoses a la Torre del Fang (reconvertida en museu). Molts temem que el destí, com d’altres tants descobriments que tenen lloc a la nostre ciutat, sigui el buidat, catalogat i ,després,  posterior sepultat i oblit per sempre de les ruïnes. Sense pensar només en els turistes. Quan s’estima una ciutat, se l’estima tota: amb el seu olor a mar i pi, amb les seves arrugues, amb el seu caminar de modernitat, amb les seves gents diverses, amb els seus racons nets i bruts...i, sobretot, el legat d’un passat testimoni del pas de civilitzacions. Tot i que la...