L’altre dia vaig anar al cinema Verdi a veure la darrera pel·lícula del cèlebre actor català Eduard Fernández, La hija de un ladrón , en què apareix amb la seva filla, Greta Fernández. El film relata la història d’un pare problemàtic que acaba de sortir de la presó, i la seva difícil relació amb els seus dos fills: un nen de dotze anys i una noia de vint-i-tres que fa poc que ha tingut un nadó amb un altre noi de la seva edat, interpretat per Àlex Monner. La pel·lícula no em va semblar pas dolenta i les interpretacions dels actors són força bones, amb Eduard Fernández com a estrella indiscutible. Tot i això, no la vaig trobar en general res de l’altre món i se’m va fer un pèl massa lenta. El fet que m’ocupa a comentar-la i el que em crida l’atenció són els idiomes que apareixen en els diàlegs de la pel·lícula, que té lloc a la ciutat de Barcelona. Si la pel·lícula fos enterament en castellà, no m’hi hauria fixat; més enllà del fet que es tracta d’una producció catal...