El temps passa volant!

M'ha enamorat de nou aquesta nit, la lluna... Des que una pluja de llum blanc boirosa em va abaltir per anys en remansos d'amor malalt allí dalt del Santesteve d'Ontinyent, no m'havia aturat a mirar el caprici del satèl·lit. De veritat, m'ha enamorat la taronja sanguina, la pruneta dolçament transparent, tan gran i formosa... L'he vista desaparèixer, amplíssima sobre l'horitzó ressec de la serra que em tanca el Mestral i li he dit adéu, mentre el sol enlluernava amb un rosa fort i preciós el cel i un núvol gras i blanquinós deixava anar al seu si un seguit de llamps que impressionava... Quan era fosc, i més fosca l'ombra de la terra sobre els cràters nets, li he tornat a cantar la cançó aquella de quan xiquet que explicava els eclipsis... La lluna, la pruna, vestida de dol. Son pare la crida, sa mare no vol...

Maragall va escriure aquest poema per a l'Orfeó Català i s'adoptà com a himne de tots els orfeons de Catalunya  Som a l'any 1900, al tombant de segle, i Maragall ingressa com a soci de l'Orfeó Català. De molt abans ja hi col·labora, amb traduccions d'obres alemanyes que l'Orfeó havia de cantar o que es publiquen en programes de mà dels concerts. Ho explica Glòria Casals a "Joan Maragall. Carnets de viatge" (Diputació de Barcelona), que també explica: "El cant de la senyera", amb música de Lluís Millet, s'adoptà com a himne de tots els orfeons de Catalunya. "De tots els cants escrits per Maragall, aquest és el que millor condensa el sentiment col·lectiu i el que millor reflecteix la simbiosi entre art i ideologia per la seva eficàcia reivindicativa i per la seva transparència simbòlica."        EL CANT DE LA SENYERA   Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants.    ...

En el bloc “La lectora corrent” explica d’una manera molt clara i senzilla d’entendre, el perquè  els jubilats de Catalunya seguirien cobrant les pensions en cas que fos  un país independent. O si voleu, perquè no les perdrien. He copiat quasi tot, menys el principi i el final. Ho he fet de manera que només hi sigui el que realment la gent demana. Si voleu llegir tot l’article, feu-ho aquí. És molt interessant.   El sistema pel qual es regeixen les pensions a l'Estat espanyol és el del repartiment. Un inconvenient d'aquest sistema és que les quantitats aportades pels treballadors en actiu i les que han de destinar-se a pagar les pensions normalment no coincideixen. Això fa que cada any es generi una diferència, que pot ser positiva o negativa, segons que el nombre de persones que cotitzen sigui més gran o més petit que el nombre de les que cobren una pensió i segons siguin les quantitats cotitzades i l'import de les pensions. Els anys que hi ha superàvit, to...

Llegiu amb emoció i devoció continguda aquest bonic text, aquestes paraules de la Marjorette de Rojo de València, o Superman Cañizares , un sonseñor modest on els hi hagi, demòcrata, liberal i conciliador, ah! i que diu que ell i l'Escudero no entren en valoracions polítiques. Sort n'hi ha, per què si no. Hi ha gent que és al món per què hi hagi una mica de tot, i aquest seria el cas d'aquest subjecte sense predicat dit Cañizares, pura brossa ética i moral, fariseu entre els fariseus i mentider compulsiu. Una autèntica i gens ética deixalla, que espero el seu inexistent senyor el cridi aviat a anar amb ell, almenys instal·lat en el no res infinit no farà cap mal. A més l'homenet és un pobre beneit il·lús, resar? a qui i per què? que no li han explicar que resar es fer-ho al buit, que no serveix per a res. Ai senyor! aquests de la secta i les seves adoracions paganes, que poc bé fan i quan de mal, i els diners que ens costen.... a fer la mà sonseñor, que fa...