Maragall va escriure aquest poema per a l'Orfeó Català i s'adoptà com a himne de tots els orfeons de Catalunya
Som a l'any 1900, al tombant de segle, i
Maragall ingressa com a soci de l'Orfeó Català. De molt abans ja hi
col·labora, amb traduccions d'obres alemanyes que l'Orfeó havia de
cantar o que es publiquen en programes de mà dels concerts. Ho explica
Glòria Casals a "Joan Maragall. Carnets de viatge" (Diputació de
Barcelona), que també explica: "El cant de la senyera", amb música de
Lluís Millet, s'adoptà com a himne de tots els orfeons de Catalunya. "De
tots els cants escrits per Maragall, aquest és el que millor condensa
el sentiment col·lectiu i el que millor reflecteix la simbiosi entre art
i ideologia per la seva eficàcia reivindicativa i per la seva
transparència simbòlica."
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
¡Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
¡Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat!
¡Que voleï! ¡Contemplem-la
en sa dolça majestat!
¡Oh, bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel;
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Fotos d’Internet.
seran retirades
a petició.



Comentaris
Que arribi demà... Que tot pugui tirar endavant i que s'acabin les tortures, presons i querelles per defensar les nostres coses.
Visca Catalunya lliure!!!
Això tampoc ho entendran mai.
Tots els mecanismes de l'estat s'han orientat a la intimidació dels electors catalans, que han estat bombardejats amb tota mena de mentides, exageracions i distorsions de la realitat. Contra l'acció d'un sí, la immobilitat d'un no. Esculliran la manera de parlar i, buscar solucions.
Jo demà vaig a votar a les 9:00 en punt!
Moltes gràcies Carme.
Visca Catalunya!!!