Tren regional a l'Estació de Girona. Font: Viquipèdia Dos quarts de 8 del matí d’un hivern fred i glaçant a la ciutat de Girona. D’aquell fred humit i intens que t’entra dins dels ossos i que ha vingut per quedar-se. Els primers rajos de sol que m’acaronen la cara entren com un bri de primavera en un hivern fred i gris. La ciutat encara dorm, un silenci lànguid i pacient espera els primers anars i venirs atrafegats de la classe treballadora de la ciutat, mentre la humitat en forma de boirines, encara entorpeix la vista. L’espera d’un Regional a l’estació de Girona es fa eterna, com si al tren se li haguessin enganxat els llençols i les vies se li presentessin com tendres i tous matalassos d’aigua. L’andana es comença a omplir de gent i l’espera es comença a fer una mica més nerviosa. Algú s’encén un cigarret, amb el molest fum que genera el tabac a quarts de 8 del dematí. Mentre la ferum de nicotina impregna l’estació de Girona, a una llunyania prou propera s’hi sent una c...