“La casa del balcón posee aún luz de conversaciones y refugio, y cuando de los dos quede uno solo, tendrá por compañía los recuerdos, la hiedra y el ciprés hasta encontrarnos en las ciudades de este sueño” ( Joan Margarit : fragmento del poema “Tantas ciudades a las que debimos haber ido”) “Cuanto más viejo me hago, no reconozco otra aventura que valga la pena que la propia vida” TRES DONES Una fotografia que ens vam fer tres anys després d’acabada la guerra. És el jardí, de fet un pati descuidat que hi havia darrere de la casa. Cap dels qui hi som somriu. La por impregna els vestits, tantes vegades estripats i sargits, com les famílies. Mirem cap a la càmera: la mare amb el pentinat alt d’una pel·lícula de la França ocupada. L’àvia torça un mocador amb les mans per un dels fills, encara a la presó. Gairebé no recordo l’altra dona: seca de passar pena, la tieta va morir d’un atac passats uns mesos. Entre elles tr...