afició a dibuixar ninots.

Opisso vist per Ramon Casas (MNAC)

Durant  el període d'eclosió artística i cultural de Catalunya que va des de finals del s.XIX fins la desgràcia de la Guerra, va desenvolupar la seva activitat Ricard Opisso, el qual  vull recordar en aquest post a través de les seves multituds. Nascut a Tarragona el 1880, Opisso va destacar des de molt petit per una falta total d'interès pels estudis i un desmesurada afició a dibuixar ninots. Ni  l'intent de canalitzar la seva obsessió acadèmicament va tenir èxit: matriculat a la Llotja, la seva presència a l'escola d'art es va reduir en el primer dia. Desesperats, els seus progenitors el  van posar d'aprenent, ni més ni menys, que d'Antoni Gaudí, que en aquella època era un ancià dedicat en cos i ànima a la construcció de la Sagrada Família. Entre les bastides del temple, Opisso desenvolupar les seves habilitats en el dibuix tècnic i artístic.

Gaudí i Opisso

A partir de la seva entrada al Cercle Artístic de Sant Lluc (per recomanació del propi Gaudí), Oppisso va començar a tenir contacte amb els circuits artístics de la ciutat, va exposar la seva obra i va freqüentar la tertúlia d'Els QuatreGats que reunia en aquest establiment barceloní el més assenyalat dels creadors de la Barcelona modernista, amb noms com Casas, Picasso, Rusiñol o Nonell entre altres. Anys després, d'aquelles relacions de joventut, trauria un cert profit econòmic venent a bon preu els apunts que havia fet en què apareixien els parroquians d'Els Quatre Gats, convertits gairebé tots en figures cèlebres. Fins i tot sembla que molts d'aquests retrats van ser elaborats a posteriori, servint-se de vegades del poc ortodox mètode de envellir- les artificialment per vendre-les com obres de joventut.

De tota manera, Opisso no va seguir els camins artístics d'alta volada dels seus congèneres de tertúlia, ja que tot i desenvolupar una obra pictòrica emmarcada en el modernisme que modela la suavitat de les seves primeres creacions, es va especialitzar en la il·lustració amb col·laboracions primerenques en les revistes d'influència modernista Els Quatre Gats', 'Pèl & Ploma' i 'Luz”'. A partir de 1903, Opisso va començar a col·laborar en diverses publicacions gràfiques, especialment amb la revista '¡Cu-Cut!'. Quan aquest setmanari satíric, vinculat als conservadors de la Lliga regionalista, va tancar portes, Opisso va ser un dels dibuixa’ns de 'La Campana de Gràcia' i la seva revista germana 'L'Esquella de la Torratxa' (posteriorment anomenada 'L'esquella' ), on va gaudir d'una major llibertat creativa i temàtica més propera a les seves inquietuds socials.

 La versatilitat d'Opisso li va permetre il·lustrar per a públics molt diferents, des dels nens i adolescents del 'TBO' o 'El Virolet', d’humor polític cultivat a les pàgines del '¡Cu-Cut!' O 'La campana de Gràcia', revistes satíriques com 'Papitu', 'KDT', o 'Bartolo', fins les revistes esportives com 'Xut' o 'Campió' i fins i tot algunes obres de caràcter eròtic (que sovint signava amb el pseudònim "Bigre").

Ja des de les primeres obres, Opisso s'havia destacat per la sensibilitat a l'hora de captar temes del carrer, una habilitat convertida en virtuosisme a mesura que es va anar allunyant del modernisme primigeni per decantar cap a postulats més realistes i, finalment, caure en un cert caricaturisme. Al número 2.116 de 1919 de 'L'Esquella de la Torratxa' apareix la primera 'multitud' d'Opisso, encara que no va ser fins uns anys després que trobem una producció constant d'aquestes escenes bigarrades i multitudinàries que van tenir una excel·lent acollida entre el públic de l'època i que, tot s'ha de dir, sembla que no li sortien molt a compte a causa de la feina que suposava la seva elaboració (i una certa garreperia d'Antonio López, l'excel·lent editor de 'La Campana i' L'Esquella ').

A causa de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, Opisso abandona la sàtira política i els seus dibuixos s'acosten a la temàtica costumista, especialitzant-se en escenes populars. Els seus dibuixos d'aquesta època es caracteritzen per presentar abigarrades multituds en escenaris populars barcelonins.

Rompeoles

TBO

La Rambla

Posteriorment també són molt populars els seus treballs per al conegut TBO, on havia començat a col·laborar en 1919, on es va especialitzar en la realització de portades.

Les multituds d'Opisso van ser i són encara, una de les millors cròniques gràfiques de la Barcelona de la primera meitat del s.XX. Apareixen diverses temàtiques que retraten des de les activitats de la bona societat fins als ambients més populars, i és en aquestes últimes composicions on es pot recórrer alguna de les inquietuds socials d'Opisso i on millor es capta les passions i convulsions que marcaven l'ambient de la Barcelona de l'època.

Així, podem trobar escenes dels Banys de Sant Sebastià, les obres que afectaven el circulació de la Rambla, la delinqüència a la ciutat, la passió pel futbol o els balls populars que, sovint, acabaven a cops de porra. Val la pena recuperar la memòria tant d'Opisso com la de les seves imatges barcelonines, i entretenir establint comparacions afilades entre la mirada irònica del dibuixant de les 'multituds' i la ciutat que avui dia es.

 Un recorregut en tramvia per la Barcelona dels anys vint, principalment. Un trajecte amb molts obstacles, l'ensorrament d'una casa al carrer Major de Gràcia, un carnaval al Passeig de Gràcia, un bany a la font de la Plaça de Catalunya, una càrrega policial a la Rambla, un glop a la font de Canaletes, el Pla de la Boqueria abans i després de les obres del Gran Metro i, Rambla avall, el Dia del Llibre. Un petit desviament al Paral·lel de mil nou, el de la Bella Dorita i els seus picors al Saló Venus. I final de trajecte, la Barceloneta, la piscina dels banys de Sant Sebastià i més enllà només queda l'escullera -que acabava en el far-.  Opisso dibuixa la gent d'una ciutat feliçment catastròfica. O assistim divertits a la catàstrofe o endevinem la que s'acosta quan el banyista de torn salti des de dalt d'una estàtua de la Plaça de Catalunya. Llocs familiars i irreconeixibles amb gent que viuen al carrer, amb gent que viu. Opisso dibuixava de un altre manera.

Totes les fotografies han estat recollides dels blocs de Maria Trinitat Vilchez, i Tot Barcelona. Seran retirades a petició.