AL LECTOR
"Teves seran les dones que he estimat
i que mai no he perdut, malgrat el vent
cruel dels anys, i teu serà l'enigma
de l'illa del tresor.
Els teus ulls seran meus per un instant
i, a canvi de deixar-te escoltar als vidres
la pluja que ara escolto, i fer-te còmplice
del meu demà, que tu podràs conèixer,
no permetràs que mori i, algun vespre,
em deixaràs ser tu en una altra pluja".
- Joan Margarit, "Al lector", Els primers freds. Barcelona: La Magrana, 2004, pàg. 135.
"Teves seran les dones que he estimat
i que mai no he perdut, malgrat el vent
cruel dels anys, i teu serà l'enigma
de l'illa del tresor.
Els teus ulls seran meus per un instant
i, a canvi de deixar-te escoltar als vidres
la pluja que ara escolto, i fer-te còmplice
del meu demà, que tu podràs conèixer,
no permetràs que mori i, algun vespre,
em deixaràs ser tu en una altra pluja".
- Joan Margarit, "Al lector", Els primers freds. Barcelona: La Magrana, 2004, pàg. 135.

Comentaris
Les recordo d´infant: les portes grans,
il-luminades del mercat s´obrien
-com si fossin la mare, que no hi era-
la fosca gelada del carrer
on jo anava, poruc, cap a l´escola.
Vénen dels carrers foscos de la infancia
totes les pors del vells?
Mare, la porta gran il-iluminada
d´un nen que vas deixar massa temps sol.
En invierno antes del alba
Las recuerdo de niño, iluminadas:
aquellas grandes puertas del mercado
-eran como , mi madre, que no estaba-
se abrían a la helada oscuridad
de la calle por donde, con temor,
yo pasaba camino de la escuela.
Los miedos de los viejos, ¿vienen todos
de las calles oscuras de la infancia?
Madre, la puerta grande iluminada
de un niño al que, durante aquellos años,
dejaste demasiado tiempo solo.
El venedor de roses
Solitari i furtiu, l´home del ram
va pels locals nocturnes buscant parelles.
L´he trobat pels carrers vora la Rambla
amb unes roses sense olor de roses
en una nit que no fa olor de nit.
M´he perdut pels darrereres de la vida.
Una dona en la fosca que no ets tu
t´ha pres els ulls i plora. La ciutat
es una exacta i monstruosa còpia.
Como si Cupido ja s´hagués fet vell,
Passa escopint el vendor de roses.
Mentre s´allunya penso: al teu amor
no li perdonis res. Ni el seu final.
El vendedor de rosas
Solitario y furtivo, con su ramo,
va a locales nocturnos en busca de parejas.
Lo he encontrado en las calles cercanas a la Rambla
con unas rosas sin olor a rosas
en una noche sin olor a noche.
Me perdí en las traseras de la vida.
Una mujer que no eres tú, en la sombra,
te ha robado los ojos y llora. La ciudad
es una exacta y monstruosa copia.
Como un Cupido viejo,
pasa escupiendo el vendedor de rosas.
Mientras se aleja, pienso que a tu amor
no le perdones nada. Ni el final.
Los poemas son una maravilla.
Un abrazo Josep.
Un petó.
Abrazos Josep y muchas Gracias.
Salut!
Una abraçada.
Gracias por comentarlo tan bien, yo no hubiese sabido.
Un beso.
Un beso.
Una abraçada.
Un petó
Ningún problema amiga. Puedes preguntar lo que quieras, otra cosa será que sepa responderte.
Otro beso.
Un petó.
Salut
01 ToT Barcelona
02 Las Crónicas de Thot
03 Mundo Barcino
04 Las Mentiras y Verdades de la Vida
05 Veodigital
06 La Zona Mileurista
07 El Meu Racó
08 Tantes Històries
09 Deixeu-me dir-ho!
10 Vivències
11 Tecnologic Spain
12 Globatium
13 Estació Collserola
14 El Trolley de Nieves
15 El Cofre del Chirri
16 Esfera Wifi
17 El Rincón de Anna
18 Catalonia Photo
http://veodigital.blogspot.com/2011/09/barcelona-debe-preservar-la-villa.html
¡Gracias!