Salta al contingut principal
Necessitem més gent com ara en Roto. El món funcionaria millor.
La ineficàcia d'uns, la lucidesa i el rigor d'uns altres saltan a la vista


Necesitamos más gente como el Roto. El mundo caminaria mejor.
La ineficacia de unos, la lucidez y rigor de otros saltan a la vista.

Les fotos són baixades d'internet, de diferents webs i llocs 
i les poso no pas per menyscabar els drets de ningú,ans amb la intenció de retre 
No cal dir que els retiraré, igual que els textos, si algú se'n sent perjudicat.

Comentaris

xavier pujol ha dit…
El que van prometre ja ho sabem... El que sigui contra Catalunya. Tot s'hi val.
27 de juliol del 2016, a les 13:56
Rodericus ha dit…
¿ Pero habían prometido algo ?.

Porque la campaña electoral fue bastante minimalista.

Un abrazo.
27 de juliol del 2016, a les 17:56
KRT ha dit…
El Roto sempre hi toca. Gràcies, Josep.
27 de juliol del 2016, a les 22:01
Hada Isol ♥ ha dit…
Cruda la viñeta y tan cierta! un abrazo querido Josep!
30 de juliol del 2016, a les 8:03
Josep ha dit…
Muchas gracias a todos. Me ha sido muy dificil contestaros en estos dias.
19 d’agost del 2016, a les 21:45
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

hasta otro día.....

 A veces la vida te sorprende, no avisa, o si avisa no queremos ver los indicios de  una enfermedad que no me ganará, -pero si que alguna batalla hará suya- entonces tienes que coger las riendas y emprender otro camino,aunque sea por poco tiempo y llenarlo de cosas que no quisieras para nada ni nadie, y que te hagan seguir sintiéndote vivo. Hace más de dos años y medio comencé   este blog con un entusiasmo desbordado, yo que partía de la nada. De la mano de Susi , fui indagando en este mundillo: Desde aquel momento he tenido muchos maestros. Para mi, más de dos años y medio son toda una vida en Internet. He aprendido y crecido con este blog. Gracias a él tengo amigos de los cuales me siento muy orgulloso, y debo agradecer todas las visitas y comentarios que he recibido y que lo han llenado de vida. Pero hoy ha llegado a su fin por un tiempo, no se si largo o corto.... Hace tiempo que lentamente lo iba dejando, en silencio, pensando que no hacía falta dejarlo aunque...
44 comentaris
Més informació

Així és la vida / Así es la vida

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...
16 comentaris
Més informació