En el millor dels seus somnis, quan la nit era la seva millor aliada, el nostre protagonista es va despertar de sobte. Una fiblada que va començar al seu cervell va acabar per esclatar-li a la llengua. Amb la boca seca i un regiment de cavalleria al seu cor, va decidir obrir el llum de la tauleta i aixecar-se en direcció al lavabo. Un cop davant del mirall es va sentir estrany, diferent, com si en un no res la llum d’una nova habilitat s’obrís pas a la seva ment. Unes dècimes de segon després es va adonar del que realment estava experimentant. Va recordar al simi de 2001 que llença l’os cap al cel, quan descobreix les possibilitats que li ofereix aquell nou coneixement, i va exclamar amb joia: SÉ PARLAR EN LAPAO! No cal dir que ja no va poder recuperar la carícia de Morfeo. Cinc minuts abans de que sonés el despertador, el va apagar i va encendre la ràdio de la tauleta. - Collons! ,-va deixar anar -. Parlen en lapao! Va encendre la televisió i es va adonar que t...