Salta al contingut principal

un núvol blanc

Al programa FAQS de TV3, Gemma Humet ha cantat Un núvol blanc, la cançó que va versionar amb Lluís Llach, Judit Neddermann i Santi Balmes en suport a la campanya Jo em corono. Veiem aquesta actuació en directe, i, a continuació, us oferim el vídeo de la versió conjunta.



Senzillament se’n va la vida, i arriba 
com un cabdell que el vent desfila, i fina. 
I som actors que a voltes, 
espectadors que a voltes, 
senzillament i com si res, la vida ens dona i pren paper. 

Serenament quan ve l’onada, acaba, 
i potser en el deixar-se vèncer comença. 
La platja enamorada 
no sap l’espera llarga 
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s. 

Així et deixo que tu em deixis; 
així, només et deixo que ara em deixis. 
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre 
i un núvol blanc penjat d’alguna branca. 
Molt blanc... 

Sovint és quan el sol declina que el mires. 
Ell, pesarós, sap que si minva, l’estimes. 
Arribem tard a voltes 
sense saber que a voltes 
el fràgil art d’un gest senzill, podria dir-te que... 

Només així, et deixo que tu em deixis; 
així només et deixo que ara em deixis. 
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre 
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca. 
Molt blanc... 
Un niu en el meu arbre
i un núvol blanc penjat d'alguna branca.
Molt blanc.
La vida ve serenament. 




Comentaris

xavier pujol ha dit…
Fa mig any va morir la meca sogra, que era nascuda a Girona i va viure alguns anys al Baix Empordà, i aquesta va ser una de les cançons que li vàrem posar a la cerimònia de comiat.
En sentir la versió que reprodueixes aquí, l'emoció ha estat doble. O triple...
KRT ha dit…
Una cançó preciosa.
Helena Bonals ha dit…
Lluís Llach deia que ell és músic, no poeta, però crec que s'equivoca.
Josep ha dit…
Sí que ho és, Ramon, que no podem lluitar contra segons què i per tant ens ho hem d’agafar tal com és, tal com se’ns dóna, però sense pensar que cada moment pot ser el de l’adéu, el darrer.
Josep ha dit…
Helena, per mi també és més poeta que músic. Totes les lletres de les cançons del Llach són poesies tangibles, sensibles i colpidores.
Josep ha dit…
Xavier,
t'entenc perfectament. Que tristos són els comiats, els finals, i en canvi quina força interior ens acaben donant, com ens fan viure la vida a flor de pell. Trobo que és la millor cançó de comiat que li podíeu posar.
Ho sento molt.

Entrades populars d'aquest blog

hasta otro día.....

 A veces la vida te sorprende, no avisa, o si avisa no queremos ver los indicios de  una enfermedad que no me ganará, -pero si que alguna batalla hará suya- entonces tienes que coger las riendas y emprender otro camino,aunque sea por poco tiempo y llenarlo de cosas que no quisieras para nada ni nadie, y que te hagan seguir sintiéndote vivo. Hace más de dos años y medio comencé   este blog con un entusiasmo desbordado, yo que partía de la nada. De la mano de Susi , fui indagando en este mundillo: Desde aquel momento he tenido muchos maestros. Para mi, más de dos años y medio son toda una vida en Internet. He aprendido y crecido con este blog. Gracias a él tengo amigos de los cuales me siento muy orgulloso, y debo agradecer todas las visitas y comentarios que he recibido y que lo han llenado de vida. Pero hoy ha llegado a su fin por un tiempo, no se si largo o corto.... Hace tiempo que lentamente lo iba dejando, en silencio, pensando que no hacía falta dejarlo aunque...

Així és la vida / Así es la vida

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...