El temps passa volant!

  Avui és sant Jeroni, patró de llibreters, editors i traductors. També és patró del M. H. President Quim Torra perquè és editor. No crec que ho celebri, deu estar enfeinat en altres coses gràcies a la mala bilis de revenja del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del seu  jefe  el Tribunal Supremo de Madrid. Torra i els seus advocats ja han enviat papers a Madrid demanant mesures cautelars al Tribunal Constitucional perquè suspengui les sentències dels anteriorment citats tribunals. Avui dia, en aquest país, amb  meseta   inclosa, tot va de tribunals, de jutges, de fiscals i, sobretot, d’injustícies i persecucions. L’objectiu  de recorre al TC no son les mesures cautelars de, sinó el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (o com es digui) o de Drets Humans. Darrerament, les sentències que aquests tribunals espanyols han de dictar sobre temes a l’entorn de Catalunya les endevinem totes. O sigui, que el recurs del president Torra ja sabem q...

  Eliminar la catalana llavor! Que com si d’una herbota es tractés, un rebesavi Felip la va voler substituir per una absoluta Nova Planta: que ens punxés els peus, i ens tragués els ulls, que ens lligués de mans i ens tapés la boca. A quin dret diví, deurien resar, tota la família que ens va esclavitzar? Amb quina aigua pútrida la deuen regar? Que amb arrels eternes, vingui del passat i ens mostri un beuratge tan enverinat?   Rosa Maria Pascual Sellent

  #PedroCasaldáligaPresente | En estos momentos el cuerpo de Casaldáliga está siendo llevado a su ciudad, São Félix do Araguaia, donde será sepultado mañana (12/08) a partir de las 8 h. (horario de Brasil). En São Félix, Casaldaliga será velado en una canoa indígena. A la derecha, un remo del Pueblo Iny que cambió por el báculo de obispo y un sombrero de paja campesino, que adoptó en vez de la mitra. A la izquierda, el Cirio Pascual anuncia que para Casaldaliga sólo tenemos 2 opciones: o vivos o resucitados. Lo acompañarán las imágens de las fallecidas hermana Irene Fransceschini, responsable del Archivo de Prelatura por más de 40 años. Formadora y compañera de cientos de campesinas. Y la hermana Veva, que vivió 50 años con el Pueblo Apyãwa, en el Araguaia, y que evitó su desaparición. casaldaliga-causas.org    

       Pere  Casaldàliga ha mort, i amb molt de dolor, però segurs com ell ho estava de la seva arribada a la Casa Pairal. La seva vida ha sigut un exemple i una inspiració vers un món que vol combatre l'immens sofriment que sovint ens envolta, un món que dona la mà i esperança a tots els marginats i els que pateixen. “Perquè l'última paraula no és la de la mort, ni la dels poderosos sinó la de l'amor”. Descansa en Pau i moltes gràcies per la teva obra de tot cor!   «¿O no saps que, en la lluita, el fracàs és el fracàs de l’èxit i no el de l’home? Lluita, si pots, i, si no pots, batalla en aquesta impotència que et dirà el que pots fer»                                         

     En aquests temps tan moguts a tot el món, hi haurà segurament qui s’estranyarà que torni sempre a parlar del conflicte de Catalunya amb Espanya. Però el que aquí (i no sols aquí) es permet Espanya hauria de despertar les campanes d ‘alarma en tots els demòcrates (almenys a la UE). Primer cas. El prominents presos polítics catalans, que van ser condemnats a injustes penes de presó en un procés escandalós, des de fa poc (i en concordança amb el dret vigent espanyol) podien sortir uns dies a la setmana de la presó per anar a un lloc de treball permès, i tres nits a la setmana podien anar a dormir a casa. Això pel  deep state   espanyol sembla que era insuportable, i ara la fiscalia de l’estat ha demanat al Tribunal Suprem, que aquests alleugeriments siguin prohibits per aquests “presos condemnats per sedició” i que sigui “preventivament amb vigència immediata”. El cap de govern espanyol ha defugit altra vegada qualsevol responsabilitat, perquè, va dir, ...

«”Choro porque acaban de matar al meu pai”.”Cala, neno, cala —replicó el fascista,…—. Pronto vas a acabar de chorar”. Le hicieron varios disparos en la cabeza y calló el muchacho sin llanto, mudo,…» (Miguel Hernández, MH) No descobriria res si us diguera que la meua escola usava la mateixa llengua que la de Miguel Hernández, el gran poeta oriola de la “Generación del 27”. Jo vaig estudiar en castellà o espanyol, dieu-li com vulgueu, “por imperativo legal”. Hagués pogut començar l’article d’altra manera, dient que havia adquirit els meus coneixements escolars en la llengua de Giménez Caballero, José Antonio Maravall o José María Peman, tres “intel·lectuals orgànics” del franquisme, tres insignes polígrafs de l’autoritarisme i l’uniformisme imposat. «Hemos de acabar con ese disfrazado fascismo de orgías, de cobardes resentidos» (MH) De fet, com a estudiant, al meu país jo no podia haver sigut escolaritzat en altra llengua i, per suposat, molt menys en aquesta que escric, perq...

Al programa FAQS de TV3, Gemma Humet ha cantat  Un núvol blanc , la cançó que va versionar amb Lluís Llach, Judit Neddermann i Santi Balmes en suport a la campanya  Jo em corono . Veiem aquesta actuació en directe, i, a continuació, us oferim el vídeo de la versió conjunta. Senzillament se’n va la vida, i arriba  com un cabdell que el vent desfila, i fina.  I som actors que a voltes,  espectadors que a voltes,  senzillament i com si res, la vida ens dona i pren paper.  Serenament quan ve l’onada, acaba,  i potser en el deixar-se vèncer comença.  La platja enamorada  no sap l’espera llarga  i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s.  Així et deixo que tu em deixis;  així, només et deixo que ara em deixis.  Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre  i un núvol blanc penjat d’alguna branca.  Molt blanc...  Sovint és quan el sol declina que el mires.  E...