El temps passa volant!

L’altre dia vaig anar al cinema Verdi a veure la darrera pel·lícula del cèlebre actor català Eduard Fernández,  La hija de un ladrón , en què apareix amb la seva filla, Greta Fernández. El film relata la història d’un pare problemàtic que acaba de sortir de la presó, i la seva difícil relació amb els seus dos fills: un nen de dotze anys i una noia de vint-i-tres que fa poc que ha tingut un nadó amb un altre noi de la seva edat, interpretat per Àlex Monner. La pel·lícula no em va semblar pas dolenta i les interpretacions dels actors són força bones, amb Eduard Fernández com a estrella indiscutible. Tot i això, no la vaig trobar en general res de l’altre món i se’m va fer un pèl massa lenta.  El fet que m’ocupa a comentar-la i el que em crida l’atenció són els idiomes que apareixen en els diàlegs de la pel·lícula, que té lloc a la ciutat de Barcelona. Si la pel·lícula fos enterament en castellà, no m’hi hauria fixat; més enllà del fet que es tracta d’una producció catal...

SAEED KHAN / AFP Fa uns dies escoltava la notícia sobre  els  incendis a Austràlia. Deien que hi havia mort fins aquell moment milions d'animals. No m'ho podia creure. S'haurà equivocat, em deia, però en una altra cadena (menys "agressiva",  menys cridanera)  deien la xifra actualitzada i moltes més notícies al respecte. Com el recorregut de les cendres fins a Nova Zelànda. Avui Austràlia, ahir Brasil i Àfrica. També Canadà, i Califòrnia, (amb menys quilòmetres quadrats), i també el nostre País amb la distància de la grandària, es clar, però també molt important. Què ens queda, em pregunto. Molt trist, molt . « Califòrnia és la cinquena economia del món. Té una producció anual estimada en tres bilions de dòlars. Allà hi ha la seu d’algunes de les corporacions que han dominat la transició al segle XXI: Apple, Google i Facebook. Califòrnia encara fabrica els somnis de més de la meitat del planeta. Ha implantat l’...

Els que vam néixer l’any 50, tenim l’avantatge que la nostra edat és fàcil de recordar: any 2019, 50+19 = 69 anys. L’inconvenient d’haver nascut a la prehistòria del segle passat, és que a dia d’avui un ja és vell. Si volem treure-hi ferro podríem dir una persona gran, massa gran. Així doncs, un cop arribat a aquesta edat ja sabem que passa: soc incapaç de recordar que vaig sopar ahir, però tinc clares les coses que em passaven fa 60 anys. I quins son aquests records d’un vailet de poble? Per donar-los sentit és necessari contemplar aquells moments des de la perspectiva que donen els anys. Situat en aquell moment, per un nano a punt d’arribar a la desena, el fet que em fessin cantar el  Cara al Sol  cada matí, que em donessin formatge i llet ( una llet amb pols horrible, per cert) que no escriguis ni un mot en català o que totes les celebracions religioses (primer divendres de mes, Setmana Santa, Corpus, missa dominical, etc) fossin d’obligatòria assistència , no era un...

     Una imatge per deu milions de paraules. Oriol Junqueras és detingut a Barcelona i introduït emmanillat en la part posterior d'un furgó policial que ha de conduir-lo a Madrid. En el recorregut, ple de viratges forçats, eslàloms impropis, perquè el cos del detingut xoqués amb tot el rellevant de l'interior del furgó, li amenitzen el trajecte amb música a tot volum de “ Himno de España ” i la cançó " Que viva España " de Manolo Escobar. En entrar a la presó se sent un enregistrament entre dos policies de la porta d'entrada: "A este le arreglaran hoy el otro ojo". Ja no feia falta que es pronunciessin els tribunals de Luxemburg o Estrasburg. Allò era el que era: un atemptat flagrant, impropi no ja d'autoritats, sinó de simples éssers humans. El Caín (feixista) de nou contra Abel. Avui, per a la meva alegria interior, s'ha iniciat un procés contrari. Una autoritat judicial europea ha fet el primer pas per a desemmascarar a tant ...

El meu homenatge a Patxi Andión, en el dia en què  se n'ha anat, ha consistit a escoltar aquesta meravellosa versió que va fer de l'Oda a Walt Whitman de Federico García. La gent passa, en algun lloc les emocions queden.    “ODA A WALT WHIMAN”, de Federico García Lorca. ... Cuando la luna salga  las poleas rodarán para turbar el cielo;  un límite de agujas cercará la memoria  y los ataúdes se llevarán a los que no trabajan... Los muertos se descomponen bajo el reloj de las ciudades,  la guerra pasa llorando con un millón de ratas grises...y la vida no es noble, ni buena, ni sagrada... Walt Whitman ODA A WALT WHIMAN Por el East River y el Bronx  los muchachos cantan enseñando sus cinturas,  con la rueda, el aceite, el cuero y el martillo.  Noventa mil mineros sacaban la plata de las rocas  y los niños dibujaban escaleras y perspectivas.  Pero ninguno se dormía,...