El temps passa volant!

De Alfonso a Fernández Díaz: “Les hemos destrozado el sistema sanitario” En la nueva entrega, el aún director de la OAC, presume de “español” pero recuerda que tiene “familia” Salen a la luz unas grabaciones telefónicas del ministro del Interior, el de la ley mordaza (para los demás; no para él) con un alto funcionario de la Oficina Antifraude en Cataluña tratando de encontrar (quién sabe si de fabricar) escándalos y delitos de qué acusar a sus adversarios políticos, los independentistas. Probablemente, esto de que el zapatones superior de la policía intrigue para cargar delitos inventados o falsos sobre gente a la que quiere hundir, lo hacen todos. Hasta hay un nombre, framing. Cuando la policía quiere cargarte un delito, hace un registro en tu casa y casualmente "encuentra" medio kilo de cocaína debajo de tu cama o de trilita en el el frigorífico. La diferencia con España es que en España, como son tan malos, los cogen enseguida. El principal responsable...

Henry Mancini va ser un compositor nord-americà que va crear temes cèlebres per al cinema i la televisió, com la banda sonora de la Pantera Rosa. L'artista, que va morir a Califòrnia el 14 de juny de 1994, va col·laborar amb directors de primera línia com Blake Edwards, Howard Hawks, Anthony Mann, Paul Newman, Vittorio de Sica i Orson Welles, entre altres. Per  Esmorzar amb diamants  (1961), primer treball que va fer amb Blake Edwards, Henry Mancini va aconseguir dos Oscar, a la millor cançó   Moon River , interpretada per Audrey Hepburn, i a la millor partitura original.   El recordem amb un divertit capítol de la Pantera Rosa,   The Pink Phink , on sona la banda sonora més universal i popular de Mancini, i amb una llista de catorze cançons seves . https://open.spotify.com/user/catorzeedicions/playlist/199p8Romo4d3UKGamkgWVC Les fotos són baixades d'internet, de diferents webs i llocs  i les poso no pas per menyscabar els dre...

El   PTV  fou un   micro cotxe  fabricat per l'empresa catalana   Automóviles   Utilitarios , S.A.(AUSA) a Manresa, Bages, Catalunya, entre el 1956 i 1961. Va ser una de les marques de   micro cotxes  catalans de major difusió a l'estat espanyol   al costat del   Biscúter . A diferència d'aquest, del   Goggomobil   basc i de l' Isetta   espanyol, era l'únic de disseny i fabricació estrictament locals. També hi ha qui el considera un dels   micro cotxes  fabricats a l'estat més   bonics  (especialment les versions bicolors). La història comença amb els vehicles que els germans   Tachó  havien desenvolupat durant els anys 1950 (La Balena) i 1956 (El Coca), dels quals se'n va construir una sola unitat de cadascun. A partir d'aquest últim es va pensar a desenvolupar un   micro cotxe  en sèrie, per a la qual cosa Guillem   Tachó , el seu germà Antoni, Maurici   Pe...

Comienza una nueva campaña electoral. Esta vez estaba tentado de buscar los programas electorales de los partidos para mirar y comparar lo que proponen en cuanto a la ciencia (no es una idea mía el tema de buscar un  partido que hable  de ciencia, lo encontré en un magnífico blog de una señora que es bióloga) pero al final lo he dejado estar. Después de todo, son programas electorales y, como tales, ya no tienen mucha credibilidad, o lo más mínimo. Han  pasado tantos años que ya no recuerdo si fue Alfonso Paso que escribió una obra teatral titulada "Vamos a contar mentiras, Tra, la, la!!" Además, un vistazo rápido hace que encuentre los mismos tópicos de siempre: O sea ​​ no conectan con nadie. (siempre hablando de investigación y ciencia) Bueno, tampoco son todos, no quiero exagerar. Algunos dicen que hay que potenciar la I + D, llegar a dedicar el mismo porcentaje del PIB ( producto interior bruto)     ( que el resto de países europeos, promover pro...

Gràcies Sra. Moliner però aquests incendiaris ni paguen els tributs municipals (per restituir el mobiliari urbà cremat) ni veuen TV3, que és (segons ells), una merda de cadena venuda al capital via Convergència... No cal que perdi vostè el temps Senyora. Aquestes okupes o les seves milícies urbanes seguiran cremant i destruint tot allò que vulguin. Estic cansat de tot això, però, com molt bé diu vostè, ja podeu dir-me fatxa. Ni sóc fatxa ni entenc com aquests tipus, no paguen les destrosses o se'ls condemna a treballs socials. Qui paga la moto, el cotxe i la bicicleta del meu veí?! TRADUCCIÓN Gracias Sra. Moliner pero estos incendiarios ni pagan los tributos municipales (para restituir el mobiliario urbano quemado) ni ven TV3, que es (según ellos), una mierda de cadena vendida al capital vía Convergencia ... No es necesario que pierda usted el tiempo Señora. Estas okupas o sus milicias urbanas seguirán quemando y destruyendo todo lo que quieran. Estoy cansado de todo esto,...

Un 25 de novembre del 2005, la   Patum  va ser declarada   Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO De tots és sabut que a Berga els anys no es compten pas de gener a desembre, sinó de Patum a Patum. Ball de l'Àliga El seu ball és el de major valor coreogràfic de tota la representació i la seva música la més distingida i monumental.  Aquesta extraordinària partitura presenta moltes semblances amb una dansa típica del Renaixement que podria tenir el seu origen al segle XVI, per bé que la seva línia melòdica sembla derivar d’un himne gregorià. S’ha arribat a definir la melodia del ball de l’Àliga de La Patum de Berga  com una de les tres peces més ‘genials’ de la música popular catalana. Que és La Patum? - Un tresor etnològic ... - Un document històric ... - Una expressió artística ... - Un valor sociològic ... - L'essència del teatre ... -La Patum no es mira, es viu ...

Ricard Opisso i Sala (1880-1966). Avui fa 50 anys que va morir el gran il·lustrador català Ricard Opisso. El recordo amb aquesta portada de la revista “Xut” del 6 de maig de 1925, en què els jugadors del Barça diuen "donem-nos les mans i cremem-ho tot", i ballen una sardana entorn d’un foc on Joan Gamper crema “greuges, ofenses, exigències, negatives, informalitat, visites, cartes a la premsa...” Bufaven mals vents. No tan sols per al Barça: tot el país es trobava en una sit uació molt anòmala. Des del 1923, la Dictadura de Primo de Rivera va reprimir els moviments obrers, va prohibir els partits polítics i els sindicats i perseguia durament les activitats culturals catalanistes de la societat civil; fins al punt de dissoldre la Mancomunitat de Catalunya i prohibir l’ús de la llengua catalana a l'administració i l’exhibició pública de la senyera. Un mes després d’aquesta portada, el 14 de juny de 1925, el camp de Les Corts era clausurat per ordre g...