Salta al contingut principal

la Patum




Un 25 de novembre del 2005, la Patum va ser declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO

De tots és sabut que a Berga els anys no es compten pas de gener a desembre, sinó de Patum a Patum.

Ball de l'Àliga

El seu ball és el de major valor coreogràfic de tota la representació
i la seva música la més distingida i monumental.
 Aquesta extraordinària partitura presenta moltes semblances amb
una dansa típica del Renaixement que podria tenir el seu origen al segle XVI,
per bé que la seva línia melòdica sembla derivar d’un himne gregorià.
S’ha arribat a definir la melodia del ball de l’Àliga de La Patum de Berga

 com una de les tres peces més ‘genials’ de la música popular catalana.

Que és La Patum?

- Un tresor etnològic ...

- Un document històric ...

- Una expressió artística ...

- Un valor sociològic ...

- L'essència del teatre ...

-La Patum no es mira, es viu ...

  ... És La Patum!


Tota la música de La Patum











Les fotos són baixades d'internet, de diferents webs i llocs relacionats amb la Patum, 
i les poso no pas per menyscabar els drets de ningú,ans amb la intenció de retre 
homenatge a una festa tan nostra.
 No cal dir que els retiraré, igual que els textos, si algú se'n sent perjudicat. 

Comentaris

Va ser la festa que més em va impressionar en els anys que vaig estar allà.
Una abraçada Josep
xavier pujol ha dit…
Pat...tumm, Pat...tumm, Pat...tumm, Pat...tumm, Pat...tumm...
Ressona el tabaler.
Josep ha dit…
Diuen que és la Festa més important de Catalunya, jo no diria tan, perquè igual que en altres llocs hi ha festes molt maques, però sí que és veritat que aquesta és totes les coses que dic en el post. Això si, la música és impressionant, i el ball d'àliga és d'una bellesa fantàstica, i sobretot senyorial, majestuosa. El poble viu per la Patum i el que hi va també ho viu.
Moltes gràcies, Alfons.
Josep ha dit…
Xavier, el descrius molt bé el soroll del tabal. Ahir hi vaig ser, però ara ja tot m'atabala. A parir d'ara crec que haure de viure La Patum mirant-la per la televisió del Berguedà.

Entrades populars d'aquest blog

hasta otro día.....

 A veces la vida te sorprende, no avisa, o si avisa no queremos ver los indicios de  una enfermedad que no me ganará, -pero si que alguna batalla hará suya- entonces tienes que coger las riendas y emprender otro camino,aunque sea por poco tiempo y llenarlo de cosas que no quisieras para nada ni nadie, y que te hagan seguir sintiéndote vivo. Hace más de dos años y medio comencé   este blog con un entusiasmo desbordado, yo que partía de la nada. De la mano de Susi , fui indagando en este mundillo: Desde aquel momento he tenido muchos maestros. Para mi, más de dos años y medio son toda una vida en Internet. He aprendido y crecido con este blog. Gracias a él tengo amigos de los cuales me siento muy orgulloso, y debo agradecer todas las visitas y comentarios que he recibido y que lo han llenado de vida. Pero hoy ha llegado a su fin por un tiempo, no se si largo o corto.... Hace tiempo que lentamente lo iba dejando, en silencio, pensando que no hacía falta dejarlo aunque...

Així és la vida / Así es la vida

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...