Salta al contingut principal

Entrades

esto es el no parar...

Volcà de Santa Margarida. Foto Laurea, tomada de internet. Hace unos años   pensaba que si la gente de izquierdas del estado hubiera apoyado más decididamente a Catalunya en sus reivindicaciones no estaríamos como estamos. Seguramente se hubiera avanzado hacia un Estado Federal con fuerza. Pero el silencio de los españoles de izquierdas (de los del PP y Ciudadanos no espero ya ni los buenos días) nos ha hecho sentir muy solos, incluso en cierta medida huérfanos, porque el cambio que reclamamos aquí pudiera ser bueno para todos los pueblos de Es paña (en caso de que España quisiera otro modelo, que a veces uno llega a pensar que ya le va bien el que tiene). El apoyo español siempre ha llegado tarde y mal. (Y sin hablar de muchos años atrás porque seguramente nadie sabe que pasaba en aquellos tiempos en Cataluña). Lo haremos más reciente. Cuando el estatut cepillado y la colecta de firmas (que firmaban porque "Donde van a parar esta gente!!") nadie apoyó,  ni ...

Joan Margarit. EL SAQUEIG

  "Hemos trabajado mucho para saquear a nuestro país adelante" (Cospedal) EL SAQUEIG Joan Margarit D'infant em van voler arrencar la llengua que l'àvia em parlava quan tornàvem del camp al final de la tarda. Com les pedres, les flors, la soledat, arreu ens acompanyen les paraules. Mutilades i tot, han acabat dient el que havien de dir. Encara deu haver-hi, entre esbarzers, aquella é tancada de Lleida que vaig perdre. Haver salvat la llengua m'ha deixat a mercè d'una gent que era la meva.   MARGARIT, Joan dins Des d'on tornar a estimar. foto particular   Donde ahora está la cárcel de mujeres (en Poblenou, Barcelona) antes había un asilo. Protección de Menores. “La Prote” para los niños del barrio. Las Casas de Misericordia fueron instituciones de gran severidad, rayana a veces en la maldad, pienso yo, recordando aquellos años de posguerra, los años de mi infancia, cuando eran referentes familiares en nuestra vida cotid...

ODA AL POBLE NOU

ODA AL POBLE NOU   Un paner de forner fou bressol de ta lluna, la dels vellets xirois. L’estel polar és l’estel dels nois que els deixà als dits la corda bruna.  Penjarelles de fruita i espolsadors carmins fan clenxa a les teves petites botigues. La teulada de vidre del mercat, als matins, té somnis de sirenes i d’aurores antigues.  El vent duu flors de sol als teus balcons — aigües de nacre, roba jogassera, son enganxada als porticons amb teranyines de la primavera.  Pintada amb esponges del teu cel, fa l’ullet una casa marina. El xiulet del tren esdevé gavina i la cresta del gall, estel.                                             * Ah, Poble Nou, sense les sals macàbriques de Mar Bella en tempesta a la boca del...