El temps passa volant!

CATALÀ I CASTELLÀ El dret a la història Els mateixos que neguen a Catalunya el dret a commemorar els fets de 1714 fan d'historiadors quan el redueixen a un episodi menor d'un conflicte dinàstic.    EL PASSAT .  És als historiadors a qui pertoca defensar la bondat del Tricentenari dels fets de 1714. Molts ja ho fan, i amb prou contundència per deixar en ridícul aquells que des de l'espanyolisme més furibund reclamen, de manera oportunista, que la política no es dediqui a parlar del passat, que es deixi la història en pau -volent dir, suposo, que es limiti el seu exercici i la seva difusió a l'àmbit acadèmic-. Però m'agradaria dir-hi la meva, com a ciutadà i com a consumidor d'història. El coneixement del nostre passat col·lectiu no és un caprici, sinó un dret. I, en el cas de Catalunya , és un dret que ha estat conculcat, com tants d'altres, durant la major part dels últims dos segles. Per cert: aquesta conculcació està a punt de tornar a entrar e...

Text de la contraportada Miquel Martí i Pol va redactar els poemes de  La fàbrica  entre els anys 1969 i 1971 i els va publicar, amb gravats de Jordi Sarrate, a Quaderns El Bordiol el 1972. Reprenia així la temàtica d'un recull redactat els anys 1958 i 1959, no publicat fins al 1975 dins el volum  L'arrel i l'escorça , que va titular  La fàbrica-1959  , tant per diferenciar-lo del de 1972 com per fer-ne evident la relació. El text que reproduïm dels poemes procedeix del primer volum de l'Obra poètica de Miquel Martí i Pol, publicada per Edicions 62, que va ser revisat pel mateix poeta i per Pere Farrés, curador dels quatre volums de l'Obra poètica i del present volum, i autor de l'estudi introductori, les propostes didàctiques i els comentaris de poemes que complementen el llibre. El silenci dels telers      L'Assumpta aviat partí en un itinerari que anava de Puig-Reig a Berga, passant per Balsareny. E...

CATALÀ 1967 El 1967 vaig gravar el meu primer Long play. Amb aquestes cançons i una guitarra vaig treure el cap a l'ofici de cantar. Van ser la carta de presentació del meu primer concert al Palau de la Música Catalana, el primer d'abril d'aquell any. Aquest grapat de cançons van emigrar amb mi a Madrid a sonar en els "40 Principales" de Tomás Martín Blanco i van treure el cap a TVE, que aleshores no era la primera sinó l'única, al programa " Noche del Sábado ". Vaig ser teloner de The Shadows i ningú es va preocupar d'aclarir que el noi de la guitarra cantava en català. Segurament, en algun teleclub d'Espanya algú creuria que cantava en “ polaco ” Joan Manel Serrat CASTELLÀ 1967 En 1967 gravé mi primer Long  play. Con estas canciones una guitarra me  asomé al oficio de cantar. Fueron la carta de presentación de mi primer concierto en el Palau de la Música Catalana, el primero de abril de aquel año. Este puñado...

Dibuixos de Gregorio Prieto. “… Gracias porque me dices Que el hombre es noble. Nada importa que tan pocos lo sean…” LC “A sus paisanos” No me queréis, lo sé, y que os molesta Cuanto escribo. ¿Os molesta? Os ofende. ¿Culpa mía tal vez o es de vosotros? Porque no es la persona y su leyenda Lo que ahí, allegados a mí, atrás os vuelve. Mozo, bien mozo era, cuando no había brotado Leyenda alguna, caísteis sobre un libro Primerizo lo mismo que su autor: yo, mi primer libro. Algo os ofende, porque sí, en el hombre y su tarea. ¿Mi leyenda dije? Tristes cuentos Inventados de mí por cuatro amigos (¿Amigos?), que jamás quisisteis Ni ocasión buscasteis de ver si acomodaban A la persona misma así traspuesta. Mas vuestra mala fe los ha aceptado. Hecha está la leyenda, y vosotros, de mí desconocidos, Respecto al ser que encubre mintiendo doblemente, Sin otro escrúpulo, a vuestra vez la propaláis. Contra vosotros y esa vuestra ignorancia voluntaria, Vivo aún...

“ Necesitamos el concurso de todos, de pobres y de ricos, porque para la caridad no hay fronteras. Toda la ciudad debe sumarse a nuestra campaña ‘ Cene con un pobre ’ . Que por una noche seamos todos hermanos, que por una noche los duros de corazón sean generosos, que por una noche cenen los pobres …” Si en Estados Unidos cuentan con el cásico navideño por antonomasia como es ¡ Qué bello es vivir !, nuestro clásico, muchas veces olvidado o relegado a un segundo plano y que debe ser reivindicado, es Plácido, una obra igualmente localista en su forma pero universal en su fondo, que nos ofrece un retrato mucho más cruel sobre la época más negra de la historia española. La película  surge a partir de una campaña ideada por el  régimen  franquista  que, bajo el lema « siente un pobre a su mesa », pretendía hacer crecer en el pueblo un sentimiento de  caridad cristiana  hacia los desheredados, pero que, en realidad, y ...

Català i Castellà Miri aquest mapa,  ministre Gallardón: CATALÀ Mapa interactiu: Center for the Reproductive Laws,  The World´s Abortion  Laws 2013 En 2014, si s'aprova la llei l'avantprojecte de la qual acaba d'anunciar, Espanya passarà del color verd al color vermell, s'allunyarà dels països del nostre entorn i quedarà així equiparada amb els quals, majoritàriament a Llatinoamèrica, Àfrica i Orient Pròxim, prohibeixen o imposen dures restriccions a les dones que desitgen avortar. També amb Polònia, Irlanda i Malta, les excepcions europees al món occidental a les quals aviat se sumarà el nostre país. En 2014, les dones espanyoles que vulguin interrompre el seu embaràs -les que no hagin estat violades, o els fetus del qual no sofreixin malformacions que posin en risc la seva salut- ho faran, digui el que digui la llei. Si tenen recursos, podran fer-ho amb garanties i sense por: a França, a Portugal, a Regne Uni...

L'Hotel Trias de Palamós, en el seu antic emplaçament, on Salvador Espriu va passar uns dies La commemoració de l’Any Espriu que ja s’acaba i ens anima a retrobar-nos amb un dels autors més representatius de la nostra literatura del XX. Membre de l’anomenada “Generació Sacrificada” , Salvador Espriu ens ofereix una obra amb un missatge encara ben vigent: la veu d’un escriptor compromès amb la seva llengua, la seva cultura i el seu país. Us convido a fer un recorregut per la seva vida, la seva obra, els seus símbols i mites. M’han demanat que parli de la meva Europa                                           Cum grano salis.                        ...