El temps passa volant!

        Em rebenten els llibres i les pel · lícules ambientats en el passat que no fan el més mínim esforç per situar-nos en la mentalitat d ’ aquella època i jutgen aquells episodis des de la perspectiva actual.  Abans de tot això hauria de dir que no vull que sembli que soc jo el jutge de la pel · lícula. Senzillament no és la meva feina i ha bon segur que de seguida m ’ equivocaria.   Tenim alguns exemples paradigmàtics com “ Braveheart ” on un marine dels Estats Units lidera la lluita per la independència d ’ Escòcia al segle XIV o “ El reino de los cielos ” que ens explica les croades des de la perspectiva de la declaració universal dels drets humans de 1948, o tota la col · lecció de tòpics de l ’ edat mitjana que en Ken Follet aglutina en la seva obra … ¿ literària?. Per això trobo molt meritori el que ha fet Kathryn Stockett a " Criades i  senyores ". Tot i que la  lluita pels drets civils a la dècada dels 60 és...

Les catedrals del cotó Aquet matí he acabat de llegir  el llibre  “Les catedrals del cotó”  de Francesc Cabana (Proa 2008). A estat gràcies al senyor Miquel Cartisano , del blog“Tot Barcelona ” . No és el primer llibre que em deixa. D’ell ja he llegit un parell molt bons, relacionats amb “La revolució d’Astúries del any 1934”, Llibres que crec ja estan des catalogats. Amb ell hi ha prou que sàpiga que estàs interessat per un tema i de seguida el tens a les mans. “ Les catedrals del cotó”  És una molt bona crònica novel•lada de la Catalunya (especialment de Barcelona) que va del 1876 al 1905. El Vapor Vell Van ser 30 anys de puixança i peripècies al voltant de la revolució Catalunya (principalment la indústria tèxtil) amb la creació de fàbriques i colònies on la classe treballadora hi vivia les 24 hores del dia, també de l’arribada del ferrocarril al Berguedà i al Ripollès (per al transport de la producció d’aquestes comarques al ...

QUE MÉS D'UN PRENGUI BONA NOTA! COMPANYS, NO ÉS AIXÒ No era això, companys, no era això pel que varen morir tantes flors, pel que vàrem plorar tants anhels. Potser cal ser valents altre cop i dir no, amics meus, no és això. No és això, companys, no és això, ni paraules de pau amb garrots, ni el comerç que es fa amb els nostres drets, drets que són, que no fan ni desfan nous barrots sota forma de lleis. No és això, companys, no és això; ens diran que ara cal esperar. I esperem, ben segur que esperem. És l’espera dels que no ens aturarem fins que no calgui dir: no és això. 

SOCIETAT En relació al projecte de llei de la qualitat educativa impulsada pel govern espanyol, en què el català passaria a ser una llengua residual a l’ensenyament, l’Assemblea Nacional Catalana constata: Que el projecte de llei és l’atac més greu a la llengua catalana des de la fi de la dictadura franquista. Un atac covard, fet públic un cop han passat les eleccions al Parlament de Catalunya, que respon a l’estratègia sistemàtica dels aparells polítics i judicials de l’Estat espanyol de menyspreu i residualització de la llengua catalana; especialment pel que fa al model educatiu de la immersió lingüística. Que la llei no tan sols denigra el català, sinó que atempta contra la cohesió del poble català cercant la segregació i divisió entre catalans catalanoparlants i catalans castellanoparlants per crear un conflicte lingüístic inexistent a Catalunya. Som els catalans i les catalanes els que hem escollit lliurement el nostre model educatiu i no permetrem que cap inge...

   José Ignacio Wert La carta de opinión de Pilar Rahola  en La Vanguardia de hoy  habla de este hombre que los del PP, Franco, Primo de Rivera, Carlos III, Felipe V, y seguro que en los últimos 300 años podríamos ir  sumando y poniendo dictador tras dictador para hacer más grande   la nación más  conquistadora, colonizadora,   intolerante y  represiva     que uno puede conocer. Pues no. Yo creo que he encontrado algo más antiguo, y también se refería a la colonización. Resulta que el día 21 de diciembre  del 2011   en conmemoración del Sermón del misionero de la Orden Dominica, Fray Antón Montesinos en la isla La Española, en el Nuevo Mundo, América. se conmemoraron los quinientos años del sermón que el dominico fray Antón Montesino pronunció en la isla de La Española, denunciando la explotación a la que estaban sometidos los indígenas y reclamando su dignidad como hijos e hijas de Dios. Era el IV Domi...

Esto no va a ser nada fácil. Cuando las emociones son tan agudas, el lenguaje es un campo de minas. Así que intentaré explicarles esta historia con toda la delicadeza que sea capaz, y con todo el amor que deposito en ello. Se llamaba Blanca. Estaba a punto de hacer los 18 años y dejó una nota que decía: "Nunca me hubiera perdonado cumplir la misma edad que Alejandra". Y así, con la misma fuerza y pasión con la que había vivido, abrió la ventana de su décimo piso, desplegó sus alas de ángel y voló hacia el tenue territorio de las nubes. No hacía mucho que su hermana Alejandra y sus tres amigas, se habían matado en un brutal accidente de coche, y desde entonces transitaba por los abismos de la tristeza. Ese mismo día, cuando su padre le preguntó cómo estaba, al llegar a la escuela, le dijo, "triste, muy triste". No sirvieron las ayudas médicas, el amor de la familia que la envolvía, recosiendo los trocitos rotos que había dejado la ausencia de su hermana. Nada sirvió ...

José Montilla  Altamente recomendable la lectura de la conferencia de José Montilla en Córdoba. Tiene mérito lo que dice, quien lo dice y donde lo dice. Un retrato bastante preclaro de lo que ocurre en Catalunya, de sus causas y de sus consecuencias. En síntesis: el malestar catalán no se cura con el batacazo de Mas en las elecciones del domingo y la solución no es ni el combate de banderas de Ciutadans ni la recentralización del PP. Montilla no cree en la independencia pero apuesta por el federalismo que presumiblemente debería encarnarse en una reforma de la Constitución que pusiera freno a la deslealtad competencial de la administración central, que permitiera una solidaridad interterritorial más justa y sin excepciones (País Vasco y Navarra) y que diera corresponsabilidad fiscal a las comunidades que la pidieran. Y, de paso, que reconociese que Catalunya es una nación. Todo un aval a la campaña de Navarro y todo un desafío para la dirección federal del PSOE.Y una enmienda...