Salta al contingut principal

Comunicat de l'ANC sobre l'atac a la immersió lingüística del govern espanyol




SOCIETAT

En relació al projecte de llei de la qualitat educativa impulsada pel govern espanyol, en què el català passaria a ser una llengua residual a l’ensenyament, l’Assemblea Nacional Catalana constata:

Que el projecte de llei és l’atac més greu a la llengua catalana des de la fi de la dictadura franquista. Un atac covard, fet públic un cop han passat les eleccions al Parlament de Catalunya, que respon a l’estratègia sistemàtica dels aparells polítics i judicials de l’Estat espanyol de menyspreu i residualització de la llengua catalana; especialment pel que fa al model educatiu de la immersió lingüística.

Que la llei no tan sols denigra el català, sinó que atempta contra la cohesió del poble català cercant la segregació i divisió entre catalans catalanoparlants i catalans castellanoparlants per crear un conflicte lingüístic inexistent a Catalunya. Som els catalans i les catalanes els que hem escollit lliurement el nostre model educatiu i no permetrem que cap ingerència vulneri la nostra voluntat. La immersió lingüística i l’ús del català com a llengua vehicular a les escoles és i continuarà sent un model d’èxit, que a més és reconegut per experts i institucions europees.

Que l’atac del govern espanyol no es pot desvincular del context polític. Mai no havien arribat tan lluny en els més de trenta anys de monarquia parlamentària, perquè mai no havíem estat tan a prop d’assolir la nostra llibertat.

Que l’única resposta possible a aquesta llei passa per la desobediència civil i pel front comú de partits, sindicats, entitats i del conjunt de la societat contra aquest nou atac, en una resposta contundent, pacífica i clara.

Que es fa evident novament que la independència és l’única solució possible i desitjable per la supervivència cultural i econòmica del país. Qualsevol falsa sortida no resoldrà els anhels d’una societat que, tal com s’evidencia en els resultats del 25N, ha optat majoritàriament perquè Catalunya sigui el proper estat d’Europa.

Que els atacs i les dificultats són un impuls per treballar encara més persistentment per la construcció d’un nou país, un projecte il·lusionant i inclusiu que compta amb tots els catalans i les catalanes.

Finalment, l’ANC s’adhereix a les mesures i convocatòries sorgides per respondre a aquest atac des de Som Escola, i fa una crida als seus adherits i al conjunt de la societat a mobilitzar-se per defensar l’educació catalana.

INDEPENDÈNCIA ÉS LLIBERTAT
CATALUNYA NOU ESTAT

Barcelona, 4-12-2012



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

hasta otro día.....

 A veces la vida te sorprende, no avisa, o si avisa no queremos ver los indicios de  una enfermedad que no me ganará, -pero si que alguna batalla hará suya- entonces tienes que coger las riendas y emprender otro camino,aunque sea por poco tiempo y llenarlo de cosas que no quisieras para nada ni nadie, y que te hagan seguir sintiéndote vivo. Hace más de dos años y medio comencé   este blog con un entusiasmo desbordado, yo que partía de la nada. De la mano de Susi , fui indagando en este mundillo: Desde aquel momento he tenido muchos maestros. Para mi, más de dos años y medio son toda una vida en Internet. He aprendido y crecido con este blog. Gracias a él tengo amigos de los cuales me siento muy orgulloso, y debo agradecer todas las visitas y comentarios que he recibido y que lo han llenado de vida. Pero hoy ha llegado a su fin por un tiempo, no se si largo o corto.... Hace tiempo que lentamente lo iba dejando, en silencio, pensando que no hacía falta dejarlo aunque...

Així és la vida / Así es la vida

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...