Salta al contingut principal

Trampa de foc, de Núria Martí Constans (El vuitè pis: foc!)

 

Trampa de foc, de Núria Martí Constans (El vuitè pis: foc!)

 

98741d_35be78a3cf674dbb970804b22866203c

Avui no hem llegit gaire, bé no tant com altres dies, el que hem fet és parlar molt. M’agrada quan parlem del tema del llibre. I si aquesta història parla de diverses coses millor que millor. Avui s’han reunit moltes d’aquestes coses en pocs capítols. La Laura i en Marc s’enamoren. La Bettina cada dia que passa veu més clar que no poden seguir per aquell camí, i s’implica tant com pot en la lluita contra l’explotació laboral.
A vosaltres amics meus, avui us semblava que les dues germanes bessones que sempre pensaven igual, a partir d’ara ja no seria el mateix. Però és  clar, penseu que aquí ens trobem amb dues coses diferents. Una és el cas de la Bettina (que és el cas de totes les dones) i l’altre és el cas de la Laura que li sembla que està embarassada. I aquesta diferència ens pot semblar que la Laura és una mica poruga. Jo crec que no és poruga, encara que la Bettina sigui una mica més decidida. Mireu si n’hi ha de coses…

images (8)
Les pèssimes condicions del treball. Un amo que només somia amb els diners sense importar-li el més mínim si els seus empleats ho passen malament o no. Que els fills no vagin a l’escola tampoc li importa. (ja ho heu dit molt bé tot això de l’escola) Molt interessant el vostre punt de vista.
També ha sortit el tema d’un amo que si li agrada una noia, fa el possible per anar amb ella. I si ella no vol l’endemà no tornarà a la feina. Malalties degudes a la ventilació inexistent, moltes hores, poca llum, poc menjar… Un núvol de pols del fil del cotó ho omple tot. Ningú parla, fins que la Bettina que ja feia dies que protestava i animava  les companyes dient-los que no podien seguir d’aquella manera, en cas contrari es posarien més malaltes o moririen.

images (11)

El Triangle era una  empreses que no s’havia adaptat a la modernització,  com sí que havien fet altres que es preocupaven  una mica més pels seus empleats. Posar escales d’emergència, mitjans contra incendis, ventilació, neteja, i més coses que elles demanaven. També passava que les altres empreses pagaven més de sou. És clar que ja hem dit que no eren totes les empreses, és per aquest motiu que cada cop més les treballadores s’unien més i més, encara que fossin de països diferents.


Recordeu que el senyor King, sempre deia que l’edifici era segur, modern, que no calia patir si es calava foc. De fet, el senyor King sabia molt bé que si passava això uns quants cubells d’aigua a cada planta no podrien apagar un foc. Ell sabia molt bé que uns pisos més avall  una  altra empresa  on feien capes i abrics, hi havia hagut focs petits però ells ho havien pogut apagar de seguida.

—A més ja hem dit que les portes les tenia tancades perquè no robessin les bruses que elles cosien—
La Bettina havia parlat amb el senyor King.

huelga-mujeres-new-york

EL VUITÈ PIS: FOC!

Del que dèiem de les piles de retalls, dels patrons (que tan bé explicava l’Anna, la vostra monitora) de tots aquells munts de retalls que no es llençaven, cistells, bruses pertot arreu. I el terra i les taules eres de fusta, igual que les cadires. Els homes no tenien prohibit fumar. El senyor King que no feia cas a la Bettina quan li demanava més mesures de seguretat.
Una noia,  mentre cosia, va veure el fum.

th
—Foc, foc! Va cridar.
Les noies (ja veieu com estan de juntes a la foto: gairebé no tenen lloc per a moure’s) es van atabalar molt. No podien sortir.
(Si em deixeu un moment voldria dir que tot això us fa molta ràbia. Ja ho veig!, però sobretot a un de vosaltres. M’he quedat amb les ganes de preguntar-li moltes coses, però com si fos un combat de boxa s’ha acabat el temps i no he dit res. La vostra monitora ha dit que era l’hora d’anar-vos-en) Ja l’hi preguntarem!
Jo també us deixo, i ho faig deixant unes fotos originals (com totes) i algun vídeo.

Quina angoixa!!….

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives . Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Wiquipèdia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

hasta otro día.....

 A veces la vida te sorprende, no avisa, o si avisa no queremos ver los indicios de  una enfermedad que no me ganará, -pero si que alguna batalla hará suya- entonces tienes que coger las riendas y emprender otro camino,aunque sea por poco tiempo y llenarlo de cosas que no quisieras para nada ni nadie, y que te hagan seguir sintiéndote vivo. Hace más de dos años y medio comencé   este blog con un entusiasmo desbordado, yo que partía de la nada. De la mano de Susi , fui indagando en este mundillo: Desde aquel momento he tenido muchos maestros. Para mi, más de dos años y medio son toda una vida en Internet. He aprendido y crecido con este blog. Gracias a él tengo amigos de los cuales me siento muy orgulloso, y debo agradecer todas las visitas y comentarios que he recibido y que lo han llenado de vida. Pero hoy ha llegado a su fin por un tiempo, no se si largo o corto.... Hace tiempo que lentamente lo iba dejando, en silencio, pensando que no hacía falta dejarlo aunque...

Així és la vida / Así es la vida

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...