Salta al contingut principal

Si haguessis nascut en una altra terra

 - 

(Barcelona, 1 de juliol de 1913 – Sant Feliu de Llobregat, 4 de desembre de 2013)

La tristesa d'ell podria ser teva, escrivia Joana Raspall

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries… podries…

Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.






 Nascut a Turquia, Ugur Gallen  uneix dues imatges per unir dues realitats profundament distanciades.

 

Davant el dolor, poder-lo explicar, posar-hi les paraules que ens diuen la veritat, és el primer per  trencar la impotència i convertir el sofriment en acció i energies de canvi.

No tinc res més a dir. No sé dir res més. 

p0emas 2019 025

 

No tenia cap intenció d’escriure res més en el blog fins que no tornéssim a estar tots junts  a la Biblioteca, entre altres coses perquè aquest blog va estar pensat  no per publicar res que primer no hàgim fet tots junts. Però he rebut aquestes fotografies d’una bona amiga de Palma de Mallorca, que d’alguna manera estan relacionades també  amb tots vosaltres que heu llegit moltes vegades poesies, tant a la Biblioteca com  al Casal-Residència Verge de Montserrat  de Balsareny  sempre que hi hem anat.
Sí, he dit a tots vosaltres però també en particular el nostre amic L’Ivan que l’ha llegida moltes vegades per tothom, tantes que de ben segur  la sap de memòria.
Un altre dels motius que m’ha portat a publicar-ho ha sigut les paraules d’una mestra, també coneguda meva, que diu que aquestes fotografies haurien de ser un material enormement valuós per treballar a les escoles el sentit crític, la humanitat i el compromís per aconseguir canviar aquest món tan miserablement desequilibrat. En la mesura que pugui les faré arribar a la nostra  escola,  també en el vostre nom.
Moltes gràcies.

Un altre país/ fora casa teva, / i diries «sí»/ en una altra llengua             

 

 









Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

hasta otro día.....

 A veces la vida te sorprende, no avisa, o si avisa no queremos ver los indicios de  una enfermedad que no me ganará, -pero si que alguna batalla hará suya- entonces tienes que coger las riendas y emprender otro camino,aunque sea por poco tiempo y llenarlo de cosas que no quisieras para nada ni nadie, y que te hagan seguir sintiéndote vivo. Hace más de dos años y medio comencé   este blog con un entusiasmo desbordado, yo que partía de la nada. De la mano de Susi , fui indagando en este mundillo: Desde aquel momento he tenido muchos maestros. Para mi, más de dos años y medio son toda una vida en Internet. He aprendido y crecido con este blog. Gracias a él tengo amigos de los cuales me siento muy orgulloso, y debo agradecer todas las visitas y comentarios que he recibido y que lo han llenado de vida. Pero hoy ha llegado a su fin por un tiempo, no se si largo o corto.... Hace tiempo que lentamente lo iba dejando, en silencio, pensando que no hacía falta dejarlo aunque...

Així és la vida / Así es la vida

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...