Salta al contingut principal

Romeo i Julieta. Shakespeare en la Pintura

 





Oh Romeo, Romeo! Per què ets tu Romeo? Nega al teu pare i refusa el teu nom; o, si no vols, jura’m tan sols que m’estimes, i deixaré jo de ser una Capulet.
L’obra del poeta i dramaturg anglès, William Shakespeare, ha servit d’inspiració a pintors, escultors, actors, actrius, i a nombrosos artistes al llarg de la història. Avui ens fem ressò de la pintura creada de l’obra “Romeo i Julieta” (publicada en 1597), o almenys, d’una part representativa d’aquesta.
La major part de les pintures inspirades en Romeo i Julieta pertanyen al segle XIX i responen a un ideal prerafaelita i de tall medieval que submergeixen a cadascuna de les obres en una aura romàntica. La dona (en aquest cas Julieta), pren un paper protagonista, representada com a dona fràgil, preocupada i soferta. En la major part dels casos s’escenifica l’amor de Romeo i Julieta, o bé el tràgic final dels amants, mentre que a la menor de les ocasions es representa la lluita entre els Montagú i els Capulet, o les diferències entre aquestes famílies, causa del dramàtic desenllaç.
2. El último beso de Romeo y Julieta, Francesco Hayez, 1823
“L’últim petó de Romeu i Julieta”, Francesco Hayez (1823)
3. La muerte de Romeo y Julieta, Diebolt, 1825
“La mort de Romeu i Julieta“, Diebolt (1825)
4. El casamiento de Romeo y Julieta, Francesco Hayez, 1830
“El casament de Romeu i Julieta”, Francesco Hayez (1830)
5. La reconciliación entre los Montesco y los Capuleto tras la muerte de Romeo y Julieta, Frederic Leighton, 1855
“La reconciliació entre els Montagú i els Capulet després de la mort de Romeu i Julieta”, Frederic Leighton (1855)
6. Julieta y su ama, John Roddam Spencer Stanhope, 1860
“Julieta i la dida”, John Roddam Spencer Stanhope (1860)
7. Los funerales de Julieta, Scipione Vannutelli, 1860s
“Els funerals de Julieta”, Scipione Vannutelli (h.1860)
8. Romeo y Julieta, Ferdinand Piloty, 1860s
“Romeo i  Julieta”, Ferdinand Piloty (h.1860)
9. Romeo y Julieta delante del Padre Lorenzo, Karl Ludwig Friedrich Becker, 1870
“Romeo i Julieta davant de Fra Llorenç”, Karl Ludwig Friedrich Becker (1870)
10. Romeo y Julieta, Ford Madox Brown, 1870
“Romeo i Julieta”, Ford Madox Brown (1870)
11. Romeo y Julieta, Dicksee, 1880s
“Romeo i Julieta”, Dicksee (h.1880)
12. Julieta, Waterhouse, 1898
“Julieta”, Waterhouse (1898)
13. Dónde está Romeo, William Hatherell, 1912
“On és Romeo?, William Hatherell (1912)
14. Romeo y Julieta, Marc Chagall, 1964
“Romeo i Julieta”, Marc Chagall (1964)
15. Romeo y Julieta, Anna Razumovskaya
“Romeo i Julieta”, Anna Razumovskaya (s.XXI)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

hasta otro día.....

 A veces la vida te sorprende, no avisa, o si avisa no queremos ver los indicios de  una enfermedad que no me ganará, -pero si que alguna batalla hará suya- entonces tienes que coger las riendas y emprender otro camino,aunque sea por poco tiempo y llenarlo de cosas que no quisieras para nada ni nadie, y que te hagan seguir sintiéndote vivo. Hace más de dos años y medio comencé   este blog con un entusiasmo desbordado, yo que partía de la nada. De la mano de Susi , fui indagando en este mundillo: Desde aquel momento he tenido muchos maestros. Para mi, más de dos años y medio son toda una vida en Internet. He aprendido y crecido con este blog. Gracias a él tengo amigos de los cuales me siento muy orgulloso, y debo agradecer todas las visitas y comentarios que he recibido y que lo han llenado de vida. Pero hoy ha llegado a su fin por un tiempo, no se si largo o corto.... Hace tiempo que lentamente lo iba dejando, en silencio, pensando que no hacía falta dejarlo aunque...

Així és la vida / Así es la vida

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...