Salta al contingut principal

Recital poètic “Nadal i poesia”


4-13-768x614
Museu Nacional d’Art de Catalunya Giotto da Bondone, Nativitat de l’església inferior de Sant Francesc d’Assís, cap a 1308-1311.

Ahir, dilluns 9 de desembre, va tenir lloc el Recital poètic “Nadal i poesia” organitzat per la Biblioteca Pere Casaldàliga amb la col·laboració del Casal-Residència Verge de Montserrat i la Fundació AMPANS.

Ha tingut lloc el recital de poesia on molts dels presents han participat: tots els amics d’AMPANS han recitat una o més poesies. Elles i ells són: Rosa. Mercè. Julie. Ivan. Paulí. Marc. Ramon i en Jordi.

També hem comptat amb la col·laboració d’en Ramon Carreté, fent de Jeremies, junt amb en Jordi i el Ramon en els papers del Lluquet i el Rovelló, d'”Els Pastorets”, basats en l’obra de Josep M. Folch i Torres.

Ha valgut molt la pena! Va ser molt divertit!
Van alternar la història de Lluquet i Rovelló amb una lectura de poemes a càrrec de les noies i nois de la Fundació AMPANS. També les noies van cantar unes boniques i divertides nadales.

Per acabar en Ramon Carreté ens va fer un regal recitant fragments del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra.

Us podeu imaginar que els avis i les àvies presents han gaudit d’una estona molt entranyable que hem finalitzat compartint uns sucs, uns pastissos i unes galetes amb tots els presents.
Bons moments amb bones persones en un acte entranyable i de viu record.

És allò que des de la Biblioteca Pere Casaldàliga us desitgem per l’any vinent.

Bon Nadal!

bagc3a0-pessebre
l’Associació de Pessebristes de Barcelona, conjuntament amb la Parròquia de la Mare de Déu de Betlem, organitza la seva tradicional mostra de pessebres

Quadre Tercer
BATUA L’ASE
(LLUQUET i ROVELLÓ; després: JEREMIES)

p0emas 2019 046 Rovelló Ai, quina por que he passat! Jo encara no sé ben bé si soc viu o mort.
Lluquet No? Ja t’ho diré. (El pessiga)
Rovelló Ui, ui, ui!, quin pessic!
Lluquet Te n’has sentit? Doncs això vol dir que ets viu.
Rovelló Vaja, no facis mal! Ja ens hi ha anat de ben prim, ja.
Lluquet Pots donar les gràcies a aquest guerrer tan vistós i tan bo!
Rovelló Tota la vida que li estaré agraït, perquè, noi, si no arriba a ser ell…
Lluquet Si, ves; si no arriba a ser ell, a hores d’ara ja estaríem fent xufff!, a la paella.
Rovelló Sols de pensar-hi m’esgarrifo! Quina cara que feien tots! I has sentit si en
deien de disbarats? Jo no els entenia gaire bé, perquè parlaven d’una manera….
Lluquet Era la por que no t’ho deixava entendre.

p0emas 2019 019
Rovelló El que m’ha quedat és una gana! (De sobte, esverat i amb grans crits) Ai, que veig! Ai, ara sí que ho és!
Lluquet Que és el que veus?
Rovelló Ai, Lluquet, amaga’m!
Lluquet Però, què veus?
Rovelló Sí que ho és, sí. El llop, el llop, amb unes orelles que fa basarda.
Lluquet Allò vols dir? Sí que sembla una bestiota.
Rovelló Ai, si, fugim, fugim. Jo me’n vaig!
Lluquet Espera’t, home, que veurem el que és.
Rovelló Ah no, no. Jo me’n vaig.
Lluquet Aquella branca m’ho priva…
Rovelló Creu-me, Lluquet, fugim que després no hi serem a temps.

p0emas 2019 018
Lluquet Vejam, vine; no siguis tant gallina, home.
Rovelló Me’n vaig, me’n vaig. Jo no hi vull morir mastegat.
Lluquet (Agafant-lo per les calces i estirant-lo) Vine home.

(Se sent un bram d’ase)

Rovelló Ai, ai, que se’m tira al damunt.
Lluquet (rient) Però no sents que és un ase…
Rovelló Un ase? Vols dir que això és un bram d’ase?
Lluquet Té, mira-te’l, Rovelló.

(Entre en JEREMIES, és tartamut)
p0emas 2019 017
Rovelló Macatxo l’ase, quina mala estona que m’ha fet passar.
Lluquet (A Jeremies) Déu vos guard.
Jeremies Dé, dé… Déu vo, vo, vos…
Lluquet (Mirant-se’l molt sorprès) Calla com ho heu fet anar això?
Jeremies E…e…e… en què us pu, pu, puc servir?
Lluquet Volíem saber si anem bé per anar a Natzaret?
Jeremies Na… Na… Natzaret?
Lluquet Sí
Jeremies Sí.. Sí.
Lluquet Que potser hi aneu, vós?
Jeremies S…s…sí. N…n…no.
Lluquet L’has entès, tu?
Rovelló Sembla que ha dit que sí i no.
Jeremies Me, me, me…
Lluquet Sembla una bicicleta!
Jeremies Me… me… m’explicaré.
Lluquet Això ja ho veurem.
Jeremies Hi… hi haig d’anar, però… ha … haig de deturar-me a… u… u… u…
Rovelló (Que estava distret, en sentir u…u..u.. és creu que és el llop) Ai, ara sí que és el llop!

p0emas 2019 021
Lluquet No home, que és el senyor.
Rovelló Com que feia u… u…. u…
Jeremies U… un hostal.
Lluquet Ah, ja. Us heu de deturar en un hostal, no és això?
Jeremies A… a… això.
Rovelló (Badallant) Feliç de vós que us podeu deturar en un hostal.
Lluquet (A part) Potser ens convidarà. (Alt) Sí, sí; en Rovelló té raó. Feliç de vós que us podeu deturar en un hostal. Nosaltres, sabeu?, encara no hem… d’això…
(Fen signe de menjar) Enteneu?
Jeremies Ja… ja…ja… entenc.
Lluquet (Apart) Doncs no ho sembla. (Alt) Sí; és allò… quan no s’ha esmorzat, la gana… enteneu?, la gana empaita.
Rovelló Això; la gana empaita.
Jeremies Ja… ja..ja… entenc… ja.
Lluquet (Canviant de tàctica i desfent-se en cortesies) No, gràcies, gràcies. No caldria
si no… Això seria abusar.
Jeremies No… no…no…entenc.p0emas-2019-020
Lluquet Convidar-nos a tots dos seria massa… moltes gràcies.
Jeremies Si… si… si… no… no… no… us… convido pas.
Lluquet (A part) No hi ha manera! Vaja, dissimulem. Que tingueu un bon viatge i que arribeu content a lloc.
Jeremies Ja… ja ho crec que arribaré content. Com que vaig a conèixer la, la, la, la…
Lluquet (Escarnint-lo) La, la, ra-la!
Jeremies La… la promesa. És u… u… u…na bona mossa… ma… ma… ma…(Lluquet li mira la mà) No; vu… vull dir que ma… m’han dit, que… que…que era bona mossa.
Lluquet Que no la coneixeu?
Jeremies Co… co… com que viu tan lluny.
Lluquet Ja, ja. Vaja, que sigui l’enhorabona. Com us dieu?
Jeremies Je… Je…Je… Jere… mi… mi… mies.
Lluquet Gràcies a Déu. Bé ha costat prou d’arrencar. Vaja , adeu-siau.
Jeremies A de… de… de… Déu
Rovelló (Quan ja és fora) és… és… és… és… carransit!

thumbnail_foto4

Tots els amics d’AMPANS han recitat una o més poesies. Elles i ells són: Rosa. Mercè. Julie. Ivan. Paulí. Marc. Ramon i en Jordi.

p0emas 2019 025
IVAN (Podries) https://www.youtube.com/watch?v=dvEDdx030ww

p0emas 2019 026
PAULÍ (Ara ve Nadal) https://www.ccma.cat/tv3/super3/rat-rank/el-pot-petit-ara-ve-nadal/video/5802029/

p0emas 2019 023
ROSA
EL TIÓ
(Joana Raspall)
Hi ha una pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
la tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
una poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,
sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: – Caga, tió!
El tió sap que som criatures
i esperant trere’n llaminadures
li peguem, sense voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torró
a vegades ens caga… carbó!,
com a càstig per al més llaminer.I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.

p0emas 2019 052
Ramón Carreté.   Cant final  del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra

Josep Maria de Sagarra
POEMA DE NADAL (Cant final)


Va ser una nit, que va florir l’estrella,
i va néixer l’Infant!
Imaginem que fou la nit més bella,
més musical, més flamejant!…l
I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna
el nostre pit  per atiar l’oblit,
per fer-nos infidels, però retorna
cada any, aquesta nit.

La nostra vanitat prou s’afigura
que està damunt del bé i del mal,
més no hi val ganivet ni ànima dura,
és més forta, la nit de Nadal!
Ai, si no fos aquesta nit tan clara!
Seríem tros de carn i pensament
que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para;
pell d’home arrossegada pel corrent!

Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit,
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.
I ens dóna un punt d’humilitat de cendra
per estimar un racó dintre l’espai,
i desperta en el cor aquell blau tendre
que hem volgut escanyar i que no mor mai.

Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós,
i diguem: “Glòria a Déu en les altures”
amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
i l’orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser uns homes de bona voluntat.

–Cant I, Cant II, Cant III, Cant IV,

 

 

 

ROSA. MERCÈ. JULIE. MARC

https://www.youtube.com/watch?v=Pa0PVkEfJio Burrito sabandero

https://www.youtube.com/watch?v=2lzGp4KYxNQ  Anem a Betlem

https://www.youtube.com/watch?v=embgfWLXZNc  A Betlem me’n vull anar

thumbnail_foto grup_bona

Us desitgem  un Bon Nadal i un feliç any 2020!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

hasta otro día.....

 A veces la vida te sorprende, no avisa, o si avisa no queremos ver los indicios de  una enfermedad que no me ganará, -pero si que alguna batalla hará suya- entonces tienes que coger las riendas y emprender otro camino,aunque sea por poco tiempo y llenarlo de cosas que no quisieras para nada ni nadie, y que te hagan seguir sintiéndote vivo. Hace más de dos años y medio comencé   este blog con un entusiasmo desbordado, yo que partía de la nada. De la mano de Susi , fui indagando en este mundillo: Desde aquel momento he tenido muchos maestros. Para mi, más de dos años y medio son toda una vida en Internet. He aprendido y crecido con este blog. Gracias a él tengo amigos de los cuales me siento muy orgulloso, y debo agradecer todas las visitas y comentarios que he recibido y que lo han llenado de vida. Pero hoy ha llegado a su fin por un tiempo, no se si largo o corto.... Hace tiempo que lentamente lo iba dejando, en silencio, pensando que no hacía falta dejarlo aunque...

Així és la vida / Así es la vida

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...