Salta al contingut principal

Premi Bones Pràctiques 2016 a Ampans i la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny.

 - 


Club de lectura premiat | Ampans

L’Associació Lectura Fàcil ha concedit el Premi Bones Pràctiques 2016 a Ampans i la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny. Es tracta d’una iniciativa que té l’objectiu de premiar projectes de diferents àmbits que utilitzin materials de Lectura Fàcil per promoure la lectura, la inclusió social i la democràcia informativa i s’hi han presentat una vintena d’experiències de tot l’estat espanyol.
El Club de Lectura Fàcil, fruit de la col·laboració entre Ampans i la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny, va néixer a finals del 2014 amb l’objectiu de fomentar la lectura entre les persones amb discapacitat intel·lectual dins d’un entorn comunitari, la biblioteca. El grup, que es reuneix un cop a la setmana, està format per vuit persones usuàries d’Ampans i les sessions estan programades i dinamitzades per un voluntari, una bibliotecària i una professional d’Ampans.
Els integrants del Club de Lectura Fàcil es reuneixen un cop a la setmana per llegir, comentar, valorar i intercanviar impressions sobre l’obra. El projecte no solament va dirigit a persones amb discapacitat intel·lectual sinó que té com a objectiu obrir-se i convertir-se en una nova oferta cultural per la població general.
El Club de Lectura Fàcil es va presentar al Premi de Bones Pràctiques a través d’un vídeo on es mostra l’experiència en una de les sessions. El lliurament dels Premis va ser ahir durant la I Jornada de Biblioteques inclusives, un projecte que vol establir uns mínims per aconseguir que totes les biblioteques públiques catalanes siguin espais inclusius. Es tracta no només de complir amb el marc legal i teòric sinó de donar oportunitat de futur a totes les persones amb discapacitat per tal de garantir la seva plena inserció a la societat

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

hasta otro día.....

 A veces la vida te sorprende, no avisa, o si avisa no queremos ver los indicios de  una enfermedad que no me ganará, -pero si que alguna batalla hará suya- entonces tienes que coger las riendas y emprender otro camino,aunque sea por poco tiempo y llenarlo de cosas que no quisieras para nada ni nadie, y que te hagan seguir sintiéndote vivo. Hace más de dos años y medio comencé   este blog con un entusiasmo desbordado, yo que partía de la nada. De la mano de Susi , fui indagando en este mundillo: Desde aquel momento he tenido muchos maestros. Para mi, más de dos años y medio son toda una vida en Internet. He aprendido y crecido con este blog. Gracias a él tengo amigos de los cuales me siento muy orgulloso, y debo agradecer todas las visitas y comentarios que he recibido y que lo han llenado de vida. Pero hoy ha llegado a su fin por un tiempo, no se si largo o corto.... Hace tiempo que lentamente lo iba dejando, en silencio, pensando que no hacía falta dejarlo aunque...

Així és la vida / Así es la vida

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...