Salta al contingut principal

Per molts anys, Josep!

- de desembre 30, 2017


Vau entrar a la Biblioteca més contents que altres cops. Em vau felicitar molt efusivament, abraçades, petons, i un “Per molts anys”, amb un pastís tot gran, dibuixat en un paper!

Plens de bona amistat, no hi podia faltar un parell de poemes fets per vosaltres. Us ho vaig agrair molt tot plegat. Els he posat al bloc com us vaig prometre. També els podeu trobar, com sempre, posat per l’Anna, aquí mateix, al tauler de suro.
CANÇÓ DE DESEMBRE.
3652879da75c92c
Amb aigua, neu, fred i vent, temps rigorós de l’hivern…
Mentre s’apaga el caliu
de la posta desolada,
com a flor de card morada
que el vent se’n porta, en el viu.

Airet del desembre,
frisa l’ànima de la cançó,
emanant de l’horitzó
damunt la planura llisa.
CALENDARI
desembre-bloc
Desembre que arribes
amb Sant Nicolau,
la neu que tu portes
fa el cim més suau.

L’anyada s’acaba,
t’enduus la tardor;
però amb tu torna sempre
el Nadal del Senyor.
***
I també moltes dedicatòries, moltes!
Moltes gràcies a vosaltres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

hasta otro día.....

 A veces la vida te sorprende, no avisa, o si avisa no queremos ver los indicios de  una enfermedad que no me ganará, -pero si que alguna batalla hará suya- entonces tienes que coger las riendas y emprender otro camino,aunque sea por poco tiempo y llenarlo de cosas que no quisieras para nada ni nadie, y que te hagan seguir sintiéndote vivo. Hace más de dos años y medio comencé   este blog con un entusiasmo desbordado, yo que partía de la nada. De la mano de Susi , fui indagando en este mundillo: Desde aquel momento he tenido muchos maestros. Para mi, más de dos años y medio son toda una vida en Internet. He aprendido y crecido con este blog. Gracias a él tengo amigos de los cuales me siento muy orgulloso, y debo agradecer todas las visitas y comentarios que he recibido y que lo han llenado de vida. Pero hoy ha llegado a su fin por un tiempo, no se si largo o corto.... Hace tiempo que lentamente lo iba dejando, en silencio, pensando que no hacía falta dejarlo aunque...

Així és la vida / Así es la vida

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...