Salta al contingut principal

Les mateixes estrelles 6

 090830114051_sp_aguirre_526x395-1

La nit del 2 de setembre van arribar al port de Valparaíso, on desembarcaren el matí del 3 (just abans de començar la Segona Guerra Mundial). […]
Començava una nova vida plena d’il·lusions i ganes de viure. Eren els rojos derrotats per les armes (els feixistes van vèncer, però no van convèncer).
(Voldria fer referència que l’altre dia vaig trobar un vídeo on un senyor que havia anat en aquest vaixell explica que, en acabar “l’Himne de la Llibertat”, els catalans van cantar “l’Emigrant”. Minut 13:00)
   Molt emotiu, molt!
Just en el moment que van acabar de llegir, tots vam quedar en silenci, i va durar bastants segons. Després, tots vam deixar el llibre sobre la taula. Va ser emocionant! L’Anna, la vostra monitora, va trencar el silenci i us va preguntar si enteníeu la frase final:
“Les estrelles del cel de França són les mateixes estrelles del cel de Xile. Les mateixes estrelles”
Cada un de vosaltres va dir una cosa diferent, però gens desencaminada cap d’elles. Tots vam entendre que són les mateixes estrelles.

Ja hem acabat de llegir aquesta història i l’hem comentat molt i molt bé. Tots en sabeu força, d’història.
montaje_de_valparaiso
                                 
                            
Escolteu-me un moment, si us plau. Per acabar només volia dir que el Winnipeg no és només el nom d’un vaixell. Des de 1939, s’ha convertit en sinònim de solidaritat, d’esperança, de lluita, de vida, d’il·lusió. Conceptes que avui en dia costen de trobar, i per això és tan necessari rescatar aquesta història, divulgar-la i situar-la a la vista de tothom, perquè tothom la tingui present i vegi que les utopies són realitzables.
Moltes gràcias a tots.
Ve l’Anna, la nostra bibliotecària, i ens porta un llibre nou. És “Romeo i Julieta”, de William Shakespeare. Tots dieu que és una novel·la d’amor. Ja ho veurem…
 Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

hasta otro día.....

 A veces la vida te sorprende, no avisa, o si avisa no queremos ver los indicios de  una enfermedad que no me ganará, -pero si que alguna batalla hará suya- entonces tienes que coger las riendas y emprender otro camino,aunque sea por poco tiempo y llenarlo de cosas que no quisieras para nada ni nadie, y que te hagan seguir sintiéndote vivo. Hace más de dos años y medio comencé   este blog con un entusiasmo desbordado, yo que partía de la nada. De la mano de Susi , fui indagando en este mundillo: Desde aquel momento he tenido muchos maestros. Para mi, más de dos años y medio son toda una vida en Internet. He aprendido y crecido con este blog. Gracias a él tengo amigos de los cuales me siento muy orgulloso, y debo agradecer todas las visitas y comentarios que he recibido y que lo han llenado de vida. Pero hoy ha llegado a su fin por un tiempo, no se si largo o corto.... Hace tiempo que lentamente lo iba dejando, en silencio, pensando que no hacía falta dejarlo aunque...

Així és la vida / Así es la vida

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...