Salta al contingut principal

Lectura ‘Cavall de guerra’ de Michael Morpurgo

 - 





Avui hem fet la primera trobada de l’any amb una videoconferència entre els companys d’Ampans i  la nostra biblioteca, i ho hem fet a partir d’un nou format del Club de Lectura amb Veu Alta. Consisteix en el fet que en comptes de vindre a la Biblioteca ho farem per videoconferència. 

Juntament amb Ana hem fet un guió (que té cadascú) de manera que tot segueixi un ordre i puguem comentar, preguntar i respondre sense perdre el fil de la novel·la. En acabar hem coincidit tots que ha estat un èxit. 
 
El guió és aquest: 

GUIÓ DE LA SESSIÓ – DIMARTS 31 DE GENER DE 2023

Lectura ‘Cavall de guerra’ de Michael Morpurgo

1. Presentació del llibre:

— L’autor és l’escriptor i poeta anglès, Michael Morpurgo, que va néixer el 5 d’octubre de 1943, en St Albans, Hertfordshire.

És conegut per la seva producció al camp de la literatura infantil i juvenil, molt proper a l’estil dels contes tradicionals però amb una manera d’escriure molt personal.

2. Context històric:

Durant la Primera Guerra Mundial (1914 – 1918) els països i imperis involucrats en el conflicte armat van enviar milions de joves a un veritable escorxador d’armament desconegut, fang i sang. Aquesta és una història que tots coneixem, però el que molta gent no sap és que de la mateixa manera que s’enviaven soldats al capdavant també milions de cavalls van participar en aquella guerra mundial. Uns 8 milions. Aquests van ser utilitzats a tots els costats del conflicte, ja fos al front occidental com l’oriental, ja que al principi els països participants creien que els cavalls serien igual d’essencials que en guerres passades.

3. Temàtica:

o L’autor perquè va conèixer un pagès que amb disset anys havia cuidat d’aquests cavalls a la guerra i d’aquí va sorgir el seu relat.

o La narració de Morpurgo està escrita amb una dosi ben mesurada de dramatisme, però, de forma central, de l’amistat del cavall i l’Albert, el noi fill de la granja on neix, qui el protegeix del seu pare, veu impotent com se l’emporten els soldats. Quan arriba a l’edat de ser allistat, el busca, el troba enmig de les batalles i el cuida novament.

o El narrador del relat és un cavall, Joey, qui ens explica la seva vida des del naixement en una granja anglesa fins a les seves vicissituds al front durant la Primera Guerra Mundial. L’obra es basa en un fet real: més d’un milió de cavalls van ser enviats per la Gran Bretanya als països en guerra del continent, on van morir als camps de batalla o van ser venuts com a carn en acabar la guerra.

o És un cavall que només vol sobreviure, que té por, que pateix com qualsevol jove soldat obligat a lluitar en una guerra que no entén.

4. Valoració (Josep Estruel):

És tota una emotiva història, on veiem a través dels ulls del cavall el caos, el mal i el desastre que és la guerra a tota la seva cruesa, però també hi ha lloc entre les seves pàgines per descobrir l’amistat veritable i l’amor, els desitjos de pau de la majoria de personatges, que en gairebé tots els casos, no saben gaire bé el perquè de la guerra ni que hi fan ells allà.

És un llibre delicat i dramàtic.

5. Preguntes per comentar durant la tertúlia:

a) Trobes just que els homes fessin servir animals durant la guerra?

b) A la història que has llegit, per què et sembla que el soldat anglès i el soldat alemany no es barallen?

c) Creus que és important l’amistat? I entre persones i animals també?

d) A la vida, tot depèn de la sort o allò que vivim depèn de l’esforç i la nostra força de voluntat?

Heu fet diverses preguntes sobre l’autor, si sempre escriu llibres sobre animals.

Us haig de dir que Morpurgo és un autor prolífic amb més d’un centenar de títols. Moltes de les seves històries són protagonitzades per infants que superen dificultats i viuen aventures, gairebé sempre amb l’ajuda i companyia d’animals amb qui estableixen una relació estreta. Moltes s’emmarquen en un fet històric del segle xx, com la Primera o la Segona Guerra Mundial.

Si, és veritat, alguns dels seus llibres, no gaires, s’han traduït al català.


Homenatge als 8 milions de cavalls morts a la guerra.

Sobre el Context històric, heu preguntat quants països es van veure afectats per la guerra.

Doncs dels 32 països bel·ligerants, els principals estats involucrats van ser, d’una banda, els anomenats «aliats»: França, l’imperi britànic, Sèrbia, l’Imperi Rus, els Estats Units i el Regne d’Itàlia, i de l’altra les «potències centrals»: l’Imperi alemany, l’Imperi Austrohongarès, l’Imperi turc i Bulgària. L’Estat Espanyol va romandre neutral durant tota la guerra.

Seria massa llarg d’explicar, però us puc dir que la guerra va suposar una destrucció material extrema. França i Bèlgica van ser els països més afectats, perquè els combats més violents es van desenvolupar al seu territori. Igualment, van ser durament castigada Rússia i la regió fronterera entre Itàlia i Àustria.


Pel que fa a la Temàtica, m’ha agradat moltíssim com tots coincidim que el noi, l’Albert, no pot fer-hi res quan els soldats se n’enduen en Joey, i que quan fos més gran el buscaria fins a trobar-lo. Ningú de la casa té cap culpa. L’exèrcit se n’enduia els cavalls de tot arreu. tal com dic només de la Gran Bretanya, un milió.


En el temps que li hem dedicat a la Valoració de l’obra l’he allargat una mica sobretot per donar més força a les vostres maneres de veure-ho, que realment en estat molt i molt bé. Dieu que també hi ha un ventall d’emocions i sentiments en l’espècie humana. I us dono la raó, mot ben dit.

També podríem dir hi ha il·lusions, esperances, maldecaps, que com molt bé diuen desfilen per davant del cavall.

Jo el que afeixego és que el cavall no jutja a ningú, només observa tots dos bàndols, però amb el seu pensament posa n’evidencia la inutilitat de la guerra, l’estupidesa dels homes i el fort vincle que pot existir entre un noi i un animal.


Per acabar, hem fet les Preguntes per comentar durant la tertúlia:

A la pregunta si trobeu just que els homes fessin servir animals durant la guerra, heu contestat tot igual.

Que no, de cap de les maneres!

La segona pregunta era: A la història que has llegit, per què et sembla que el soldat anglès i el soldat alemany no es barallen?

Doncs la vostra resposta ha sigut fantàstica. Senzillament perquè es posen d’acord. Així de senzill i així de bé!!

Per mi és el millor capítol del llibre. El cavall es troba a Terra de ningú, filats a la dreta i a l’esquerra, el soldat gal·lès a una banda i l’alemany a l’altra banda. Tallen els filats, i al costat de Joey conversen. Una conversa genial!!

Moltes gràcies, i ja sabeu el dia 14 de març ens trobarem aquí de nou per comentar un altre llibre boníssim.

Viatge al centre de la Terra, de Jules Verne.

La vostra monitora l’Anna Pérez ja ens ha comentat la biografia de l’autor.

Moltes gràcies a tots.

Una abraçada!!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

hasta otro día.....

 A veces la vida te sorprende, no avisa, o si avisa no queremos ver los indicios de  una enfermedad que no me ganará, -pero si que alguna batalla hará suya- entonces tienes que coger las riendas y emprender otro camino,aunque sea por poco tiempo y llenarlo de cosas que no quisieras para nada ni nadie, y que te hagan seguir sintiéndote vivo. Hace más de dos años y medio comencé   este blog con un entusiasmo desbordado, yo que partía de la nada. De la mano de Susi , fui indagando en este mundillo: Desde aquel momento he tenido muchos maestros. Para mi, más de dos años y medio son toda una vida en Internet. He aprendido y crecido con este blog. Gracias a él tengo amigos de los cuales me siento muy orgulloso, y debo agradecer todas las visitas y comentarios que he recibido y que lo han llenado de vida. Pero hoy ha llegado a su fin por un tiempo, no se si largo o corto.... Hace tiempo que lentamente lo iba dejando, en silencio, pensando que no hacía falta dejarlo aunque...

Així és la vida / Así es la vida

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...