Salta al contingut principal

La Laia guanya el primer Premi de Poesia del Col·legi

 - 

descarga (9)


Aquest poema el va fer la Laia, i va guanyar el primer premi a la millor poesia en un concurs que van fer el seu col·legi.
Jo l’escric igual que el va escriure ella, i també amb el mateix tipus de lletra.
Moltes felicitats, Laia!

L’AMOR NO ES POT EXPLICAR,
PERÓ SI, EL PODEM DEMOSTRAR
PODEM DEMOSTRAR-LO ALS PARES
GERMANS I FAMILIA
TAMBÈ EL PODEM DEMOSTRAR
ALS COMPANYS I AMICS
I TAMBÈ, QUAN SIGUEM MÈS GRANS
EL PODEM DEDICAR
A UN NOI, QUE ENS ESTIMA…
TEMA: L’AMOR
AUTORA: LAIA LAGRAN
—És un poema preciós. Tens tota la raó, l’amor que sentim per una persona no es pot explicar, però sí que es pot demostrar amb totes les coses que fem. Recordes que la Tina et va posar alguns exemples, doncs  penso que tu ja els compleixes fa molt de temps.
Enhorabona, Laia!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

hasta otro día.....

 A veces la vida te sorprende, no avisa, o si avisa no queremos ver los indicios de  una enfermedad que no me ganará, -pero si que alguna batalla hará suya- entonces tienes que coger las riendas y emprender otro camino,aunque sea por poco tiempo y llenarlo de cosas que no quisieras para nada ni nadie, y que te hagan seguir sintiéndote vivo. Hace más de dos años y medio comencé   este blog con un entusiasmo desbordado, yo que partía de la nada. De la mano de Susi , fui indagando en este mundillo: Desde aquel momento he tenido muchos maestros. Para mi, más de dos años y medio son toda una vida en Internet. He aprendido y crecido con este blog. Gracias a él tengo amigos de los cuales me siento muy orgulloso, y debo agradecer todas las visitas y comentarios que he recibido y que lo han llenado de vida. Pero hoy ha llegado a su fin por un tiempo, no se si largo o corto.... Hace tiempo que lentamente lo iba dejando, en silencio, pensando que no hacía falta dejarlo aunque...

Així és la vida / Así es la vida

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...