El Vampir

 

 

El Vampir (The Vampyre) és un relat escrit per John William Polidori, que va néixer a Londres, el 7 de setembre de 1795, i morí a Londres, el 24 d'agost de 1821. Va ser metge i escriptor.   

John William Polidori va ser el creador del gènere del vampir romàntic. Escrigué aquest llibre a Ginebra en les famoses i tempestuoses nits del 16 al 19 de juny de 1816. a Villa Diodati, una mansió vora el llac Leman (Suïssa).

 

 

Entre festes i balls de la noblesa de Londres, un jove ric, Aubrey, coneix un home misteriós: Lord Ruthven, per qui se sent fascinat. Amb el temps, el jove descobreix que el Lord és perillós... Quan Aubrey va a Grècia, coneix Ianthe, una jove que li explica històries sobrenaturals, i li parla sobre els vampirs. Aubrey no pot deixar de pensar-hi... El vampir és un llibre de misteri i aventures que et convida a reflexionar sobre la por, les supersticions i la fragilitat de la ment humana.

 

El dia 16 d’abril vam fer una altra trobada amb videoconferència entre les companyes i companys d’Ampans i l’Ana, la nostra bibliotecària –jo no hi vaig ser perquè estava malalt–. I com ja és habitual es va fer a partir del nou format del Club de Lectura en Veu Alta. L’Ana em va explicar que, com sempre, va ser un èxit, i que malgrat que no tots se'l van poder llegir per un tema logístic a l'hora de demanar el llibre en el seu centre ells ja coneixien aquesta obra, però se'l tornaran a llegir.  

 Per part meva ja veig que les preguntes que us volia fer no van caldre, però sí que m’hauria agradat comentar-vos amb una mica més de luxe de detalls el perquè de tot plegat de l'obra, el com i el perquè d’El Vampir. Per tant, si m’ho permeteu ho faré ara des d'aquí.

 

 Edició alemanya de 1819

John William Polidori va ser metge i secretari personal del poeta Lord Byron. En una nit de 1816, una pluja inacabable els va tancar molts dies a casa (fou l’any sense estiu), a Villa Diodati, al costat del llac Leman, a Ginebra.

 Lord Byron, Polidori, Percy Shelley i la seva flamant esposa Mary, van passar la nit llegint històries de fantasmes i l’avorriment dugué a Lord Byron a proposar escriure les seves pròpies històries. Mary Shelley i Polidori van dur a terme el desafiament. Ella va escriure Frankenstein, i ell va escriure un conte de vint pàgines amb el títol concís d’El Vampir  

                                                                Lord Byron

 Es va inspirar en un aristòcrata pàl·lid, alt i prim i misteriós, un terrible seductor de mirada indiferent i freda. En realitat, Ruthven és un despietat retrat de Lord Byron. La mania i la poca simpatia que sentia Polidori cap al Lord pren en aquest relat l'aire d'una venjança eterna, deixant la malvada naturalesa de l'aristòcrata bevedor de sang per a la llum de la posteritat. 

És sabut que Byron ridiculitzava els escrits de Polidori i que, fart dels seus aires literaris, el va acomiadar. No obstant això, Polidori té un mèrit com a escriptor: tot i la senzillesa del relat i tot i mantenir una trama lineal, el text conserva un deliciós encant, i ja heu vist que es llegeix molt de pressa, tal com us deia.

 En definitiva, doncs, hem tingut una oportunitat d’or per descobrir una petita joia deñ «terror vampíric», i que el mite vampíric, molt abans d’estar en les pàgines dels llibres, es va trobar en els temors ancestrals del folklore popular, especialment centreeuropeu. Als Balcans, a Bulgària, a Romania, a Grècia, a Polònia o a Rússia la figura del mort vivent xuclador de sang que s’aixeca del seu taüt reapareix esporàdicament al llarg dels segles. Però això ja pertany a una de les preguntes que us hauria volgut fer. Deixem-ho doncs! 

 Fins a una altra estona, amigues i amics. i moltes gràcies per ser-hi! Una abraçada ben forta!!