Salta al contingut principal

El sorteig

 - de gener 31, 2024

 





 


Hola, a tothom!

Aquesta vegada la trobada del Club de Lectura l'hem fet diferent d'altres vegades, ni ens hem trobat a la nostra Biblioteca ni l'hem fet per videoconferència com ja era habitual. Ens hem trobat en un magnífic lloc que mai hi havíem estat, que per cert vam coincidir totes i tots que ens havia agradat molt. Vam ser molt ben rebuts i vam gaudir d'una estupenda explicació divulgativa sobre el cicle de la vinya, el procés d’elaboració del vi, i les varietats i característiques dels vins d’aquesta terra.

  Aquell espai és el Centre Enoturístic del Pla de Bages. És el punt de benvinguda de la DO Pla de Bages; un lloc on descobrir que el Pla de Bages és un territori vitivinícola singular i amb una personalitat única.






Vull expressar en nom de tots els que vam vindre, el nostre sincer agraïment  a la Maria Estruch per la seva explicació sobre l'elaboració del vi. El seu coneixement d'aquest món  encara ho va fer més fascinant. 
És evident que té una gran passió pel tema i les seves explicacions, acompanyades de moltes preguntes nostres, i les   respostes han estat una delícia per a tots nosaltres.
Gràcies també per   la seva passió  recordant el seu estimat avi, i la terra què  treballava. Les seves paraules acompanyaven  el camí de la seva artesania, i de les eines, moltes de les quals no coneixia els noms. D'aquesta manera   encara ha estat més fascinant.
No tinguis cap dubte que per nosaltres ha estat una gran experiència educativa i enriquidora.
A reveure, Maria!


Aquesta vegada el llibre que vam llegir, va ser «El sorteig» de Pilar de los Hielos (Saragossa, 1961), «El sorteig» és una novel·la d’humor, que va guanyar el premi de novel·la curta Celler de lletres, un certamen que té, com a característica, que les obres presentades tractin d’algun aspecte al voltant de la temàtica vitivinícola. 


En la qüestió de l’humor, la narració s’inicia més amb un punt d’intriga que no pas de comicitat.

Entre moltes coses crida l’atenció els noms dels personatges perquè són una petita broma de cara al lector. Els noms triats tant a propòsit de determinats personatges ajuden d’una manera molt ràpida, immediata fins i tot, a fer una descripció d’ells mateixos. En aquest cas, ens trobem a en Dionís Vinyals (Dionís, el déu grec del vi, i propietari del celler i de moltes vinyes); en Roc Guardiola, amb un cor dur com una pedra i el més acabalat del poble; en Joan Casanova, no cal dir gaire més de les virtuts d’aquest personatge…

Aquesta història, cronològicament, s’inicia amb l’arribada de la fil·loxera a França. En un petit poble del Llenguadoc-Rosselló que, com tota la vinya propera, queda arruïnat per aquesta plaga. Els viticultors francesos no van tindre més remei que importar vins d’Itàlia i d’Espanya, els països més propers. I, dintre d’Espanya, Catalunya era la zona més pròxima i més accessible. Aquest fet històric és el que dona peu a la ficció que protagonitza en Pierre quan arriba al Penedès a la recerca del seu millor vi. Com que ja haurem conegut al Pierre i les seves argúcies, ja sabrem que pensava emportar-se el preuat líquid sense pagar ni cinc.

Però la qüestió és que quan Pierre arriba a Redoltes tot es complicarà, i serà ell, sense pretendre-ho, l’iniciador de l’elaboració del millor vi que mai no s’ha obtingut en aquesta població. Una producció de remarcable qualitat que tindrà una base molt poc ètica, però el poble sencer estarà d’acord a tirar-ho endavant i, per aquest motiu, cada any es farà un sorteig ben particular.

 «El sorteig» serà la millor solució que en trobaran per sortir d’aquesta rocambolesca situació. 

Crec que avui no ens cal preguntar massa coses com hem fet i farem en altres novel·les, però podem fer-ho si en teniu alguna.

Per això si us sembla bé podem comentar una mica per sobre el tema del vi.

Segons ens va explicar un noi molt entès amb l'elaboració del vi, de Sant Iscle, ens deia que en l'elaboració del vi hi posen o posaven pernils. No lladregots com la novel·la, clar!




 Gràcies a l'Ana que ella em va donar moltes pistes per saber més coses sobre això, que jo ni sabia per on començar.

No ens espantem, però per aclarir-nos,  dir que es poden utilitzar ingredients com la gelatina porcina comestible (se sol fabricar de cartílags d'animals), l'albúmina d'ou o col·lagen de peix, entre d'altres. També la caseïna (és una proteïna de la llet), que s'usen en l'elaboració del vi blanc i fins i tot la sang de vedells o xais, usada en l'elaboració del vi negre. Això també ho fan per a aclarir, purificar i fer menys tèrbol el producte final.

En el procés de clarificació dels vins vegans es fan servir ingredients com els pèsols, la patata o el blat.

Desitgem que us hagi agradat tant com a nosaltres, que encara que sigui d’un terror molt divertit, els personatges són antològics i es fan estimar: un lladregot francès, un usurer, un seductor a preu fet, una vídua avariciosa i malgirbada, un bon jan, un capellà bocamoll… Tot plegat, al servei d’una narració que no oblidarem.


I per acabar tenim unes preguntes:

1/ Qui són les forces vives del poble?

2/ De quin lloc arriba a Catalunya un jove ben plantat, i ben vestit a la moda francesa?

3/  Noms de tres personatges.

Solucions: 

1/ les forces vives del poble són:   l’alcalde, el mestre, el metge i el mossèn.

2/ D'un petit poble del Llenguadoc-Rosselló 

3/ Dionís Vinyals (Dionís, el déu grec del vi, i propietari del celler i de moltes vinyes); en Roc Guardiola, amb un cor dur com una pedra i el més acabalat del poble; en Joan Casanova, no cal dir gaire més de les virtuts  d’aquest personatge…

Moltes gràcies!!

Molts petons!!

Us estimem!!







--------------------------------------------------------------------------------------

La novel·la següent

 El Vampir

 Autor: John William Polidori

Adaptadora: Núria Climent


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

hasta otro día.....

 A veces la vida te sorprende, no avisa, o si avisa no queremos ver los indicios de  una enfermedad que no me ganará, -pero si que alguna batalla hará suya- entonces tienes que coger las riendas y emprender otro camino,aunque sea por poco tiempo y llenarlo de cosas que no quisieras para nada ni nadie, y que te hagan seguir sintiéndote vivo. Hace más de dos años y medio comencé   este blog con un entusiasmo desbordado, yo que partía de la nada. De la mano de Susi , fui indagando en este mundillo: Desde aquel momento he tenido muchos maestros. Para mi, más de dos años y medio son toda una vida en Internet. He aprendido y crecido con este blog. Gracias a él tengo amigos de los cuales me siento muy orgulloso, y debo agradecer todas las visitas y comentarios que he recibido y que lo han llenado de vida. Pero hoy ha llegado a su fin por un tiempo, no se si largo o corto.... Hace tiempo que lentamente lo iba dejando, en silencio, pensando que no hacía falta dejarlo aunque...

Així és la vida / Así es la vida

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...