Salta al contingut principal

El fantasma de Canterville

 12880e4d084b1cd4478a20414ea0405c

 Aquest mes estem llegint El fantasma de Canterville, d’Oscar Wilde, una història sobre un castell encantat i una família que no està disposada a deixar-se espantar.
El fantasma de Canterville és una de les obres més llegides d’Oscar Wilde, i se n’han fet unes quantes adaptacions al cinema. Explica la història d’un fantasma que veu com el seu poder sobre els vius s’esfuma quan s’instal·la a casa seva una família de nord-americans gens supersticiosos. En el fons, la novel·la fa una crítica de la societat anglesa del segle XIX, encarcarada per creences molt antigues, i, també, de la societat nord-americana, que és jove i -segons l’autor- no creu en gaires coses, llevat de l’èxit i dels diners.
Oscar Wilde va néixer a Dublín, Irlanda. Un cop acabada la universitat, es va fer molt famós a Londres per les seves obres i el seu peculiar estil de vida. Les comèdies, els contes, les novel·les i els articles que escrivia, en què criticava d’una manera descarada la societat anglesa, tenen un èxit esclatant. Destaquen, entre d’altres, El retrat de Dorian Gray i El príncep feliç. Però es va guanyar molts enemics, que van aconseguir portar-lo a judici i empresonar-lo injustament, a causa de la seva  homosexualitat
Va sortir de la presó al cap de dos anys, amb poca salut, i es va exiliar a França. Va morir a París.

Avui hem tingut molt temps per llegir diversos capítols. Sense adonar-nos-en, ja som a la plana 41.
La profecia.
Penso que avui ens ho hem pres més bé que l’altre dia. Avui tothom li havia perdut la por al fantasma. Pensàvem més en la pobra senyora que sempre s’enduia els esglais, que no pas en si feia o no feia ganyotes als retrats del senyor i la senyora Otis.
“A més a més, un vespre va fer el cor fort i va entrar a l’habitació del senyor Otis per agafar el lubricant Sol Naixent.
Al principi li feia vergonya utilitzar-lo, però després n’estava content. Gràcies a aquell producte, les seves cadenes rovellades ja no grinyolaven i podia passejar sense que el sentissin”.
[Fer el cor fort vol dir esforçar-se per superar les dificultats o els perills]

descarga (2)
Com els altres dies anàvem llegint una plana cadascú, això si, sota la mirada de la Joani, que es veu de seguida que tot això li agrada força.
Però ha arribat un moment que ha anat molt bé que l’Om llegís moltes planes, totes seguides, perquè ja estàvem una mica cansats,  igual que el fantasma, que es va cansar de burlar-se dels retrats dels Otis.
A poc a poc, els uns anaven a buscar unes altres lectures que han trobat per la biblioteca. No saben bé el que s’han perdut!
La Joani ha tret de la seva bossa moltíssims poemes fets per ella. L’altra companya i jo n’hem llegit un parell. Són preciosos. És el seu somni. Diu que cada tarda que en fa un pensa en el dia que vegi el seu poemari en una llibreria. Sempre li han agradat Machado, Garcia Lorca….i altres. Quan pot s’acosta a l’Hospital de Sant Joan a visitar els nens amb càncer, i els llegeix el que fa ella.
Li he posat un llibre de poesies per a infants a les mans, abans d’anar-se’n.
A mi també algú me l’ha posat
Deu haver estat el fantasma…
És un llibre dedicat al públic infantil,   també a tots els que ens sentim nens … Encara.
“Nens i poetes junts una altra vegada, perquè no se’ns assequi als homes seriosos la rosada matinal de la paraula” Recorda aquesta frase, Joani, i tu també, Laia. (No és meva, es veu de seguida, oi?).
En un altre moment parlarem de teatre, si voleu, que si voldreu, n’estic segur.
Ep!, però de teatre en parlarem tots. No s’hi val, a fer una actuació només la Laia i en Jordi, i els altres no.
La Profecia.
Uns quants dies més tard,
Virginia i el jove duc de Cheshire
van sortir a passejar en poni.
Després de cavalcar i cavalcar,
Virginia es va estripar el vestit en saltar una tanca.

–A qui li toca la següent plana?….
Ah! Perdó.[Una profecia és l’anunci d’una cosa que  ha de passar].
 Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Viquipèdia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

hasta otro día.....

 A veces la vida te sorprende, no avisa, o si avisa no queremos ver los indicios de  una enfermedad que no me ganará, -pero si que alguna batalla hará suya- entonces tienes que coger las riendas y emprender otro camino,aunque sea por poco tiempo y llenarlo de cosas que no quisieras para nada ni nadie, y que te hagan seguir sintiéndote vivo. Hace más de dos años y medio comencé   este blog con un entusiasmo desbordado, yo que partía de la nada. De la mano de Susi , fui indagando en este mundillo: Desde aquel momento he tenido muchos maestros. Para mi, más de dos años y medio son toda una vida en Internet. He aprendido y crecido con este blog. Gracias a él tengo amigos de los cuales me siento muy orgulloso, y debo agradecer todas las visitas y comentarios que he recibido y que lo han llenado de vida. Pero hoy ha llegado a su fin por un tiempo, no se si largo o corto.... Hace tiempo que lentamente lo iba dejando, en silencio, pensando que no hacía falta dejarlo aunque...

Així és la vida / Así es la vida

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...