El dilluns, 21 de març, se celebra arreu del món el Dia mundial de la poesia

 

El dilluns, 21 de març, se celebra arreu del món el Dia mundial de la poesia. La Biblioteca Pere Casaldàliga s’ha volgut sumar a la celebració amb una activitat senzilla,  però plena d’amor. Els nens i nenes, i també els pares i avis que han volgut, han llegit i escrit una poesia d’un llibre, després l’han portat a la biblioteca i han fet entre tots un gran mural.

Vosaltres també heu col•laborat a la celebració. I per agrair el vostre magnífic treball veureu que el teniu posat en el mural, i alhora també en aquest blog.

Els que vau fer el poema us volem donar les gràcies, i felicitar-vos perquè a més va estar molt ben recitat.
I els que no heu pogut fer-ho per manca de temps també us donem les gràcies.

La primavera

La primavera és una estació 
Molt bonica
Els arbresja están florits
És una estació per l’amor
Per l’amistat entre dues persones
Que s’estimen
L’un i l’altre

La primavera és l’estació més bonica per estar
enamorat d’una noia, que s’estima de debò, això 
és la primavera.

AUTOR

Ign.

Els teus ulls
t’han seduït l’esperit,
t’has enamorat
de la teva bellesa
i has begut
de la font de l’amor
pensar que t’esquitxaria el cor

La màgia de la vida
t’ha posseït
i la veritat
colpeja el pit
Fins quan estaràs adormit?

ROSA BOSCH.

C. B.

Tarda de boira.
“No passa cap pensament a través
d’ aquesta boira feixuga que fa dies
aïlla el poble i tots els que hi vivim.
No gaire lluny d’ aquí deu fer sol, i potser
tu el frueixes, solitària com jo.
¿Què importa el temps que faci a fora
si no podem estar junts? La distància
de cor a cor no serà pas menys dura
si la boira s’aixeca. No em fa falta
cap tarda rutilant: només tu em manques”

MIQUEL MARTÍ I POL

J. V

“HOME NOU

Neix una nova edat de tu i de mi
que a cada instant ens fa el viure més clar;
amb tu reprenc el goig de caminar,
i en tu i per tu confio en el destí.
No em sé ni em vull si tu no em fas costat;
la ment em fuig cap on et trobes tu.
Prem-ne com sóc: desvalgut, pobre i nu,
i fes-me l’home nou que he somiat.”

― Miquel Martí i Pol, Quietud perduda

R.O.P