 |
SAEED KHAN / AFP
Fa uns dies escoltava la notícia sobre els incendis a Austràlia. Deien que hi havia mort fins aquell moment milions d'animals. No m'ho podia creure. S'haurà equivocat, em deia, però en una altra cadena (menys "agressiva", menys cridanera) deien la xifra actualitzada i moltes més notícies al respecte. Com el recorregut de les cendres fins a Nova Zelànda. Avui Austràlia, ahir Brasil i Àfrica. També Canadà, i Califòrnia, (amb menys quilòmetres quadrats), i també el nostre País amb la distància de la grandària, es clar, però també molt important. Què ens queda, em pregunto. Molt trist, molt.
« Califòrnia és
la cinquena economia del món. Té una producció anual estimada en tres bilions
de dòlars. Allà hi ha la seu d’algunes de les corporacions que han dominat la
transició al segle XXI: Apple, Google i Facebook. Califòrnia encara fabrica els
somnis de més de la meitat del planeta. Ha implantat l’última revolució en
l’agricultura, i ha portat la productivitat de la terra al límit.
Proporcionalment, Califòrnia té més cotxes, cases i carreteres que cap altre
país. I també té una temporada d’incendis. Bé, una no: dues. Hi ha la temporada
d’incendis d’estiu, que està provocada per la intensa calor i que s’estén entre
juny i setembre, i la temporada d’incendis d’hivern, entre els mesos d’octubre
i abril, i que està causada pels forts vents.
Els californians saben que els incendis
d’estiu són més llargs, avancen més a poc a poc i són més previsibles. Els
incendis d’hivern són impredictibles, perquè els forts vents els poden fer
arribar a les àrees residencials i provocar desgràcies humanes.
Els grans incendis posen a prova les
conviccions de l’opinió pública sobre el canvi climàtic
Els científics californians parlen de
megaincendis, d’incendis de grans extensions. Com més s’escalfa el planeta, més
llargs són els estius, més secs estan els boscos i més fàcilment cremen. Els
incendis són de les pitjors coses que poden passar a una comunitat. Tothom
corre. Tothom plora. Perquè el que crema és el que t’envolta, la teva vida. La
urgència és extingir-los. Però quan els incendis es fan tan grans i tan
freqüents, els experts no tenen més remei que relativitzar aquesta urgència.
Calculen els costos i els resultats de l’operació. I si no hi ha vides humanes
en joc, es resignen a deixar que el bosc es cremi. Esperen que les condicions
d’humitat i de vent millorin, i defineixen un perímetre que el foc no ha de
sobrepassar.
Al foc no se’l pot eliminar. S’hi negocia.
És l’estratègia de la contenció. I té un efecte indesitjat: el fum.
Els californians també han après a viure amb
el fum (en algunes zones, els últims sis anys de manera consecutiva). Tanquen
les finestres. Porten els nens al metge quan la tos es torna ronca.
Restringeixen les activitats a l’exterior. I són grans consumidors de màscares.
Gairebé totes es fabriquen a la Xina i les compren a través d’Amazon.
Califòrnia no és l’únic país del món que ha
après a conviure amb els incendis. El Canadà (especialment la regió d’
Alberta), també. Els països mediterranis van pel mateix camí. La llista es
completa amb el Brasil, que encara no sap si vol conservar l’ Amazònia. I amb
Austràlia.
Austràlia crema a un ritme més ràpid que
Califòrnia. Pateix els mateixos mals, però a diferència de l’Estat del Pacífic,
on les autoritats admeten l’existència d’una emergència climàtica, a Austràlia
el govern és escèptic. I no ha adaptat les polítiques als canvis en el clima.
Potser perquè la població es mostra indiferent. A Austràlia els boscos cremen,
la fauna desapareix en xifres ingents. La cendra i el fum enfosqueixen el cel i
van a 2000 quilòmetres de distància. Fins a les glaceres de Nova Zelanda, que
es tenyeixen de color marró.
Sidney, una de les grans capitals
australianes, té en els focs artificials de la nit de Cap d’Any un dels millors
reclams turístics. Dotze minuts de pirotècnia que la converteixen en la primera
gran capital del món a saludar el nou any. La municipalitat va ser advertida
del risc que suposaven els focs enmig de la pitjor sequera del segle. Es van
recollir 250.000 signatures en contra. Però hi havia molta més gent que
considerava que Sidney havia de continuar amb aquesta tradició. Sense esmentar
la cambra de comerç local, que va calcular ràpidament les pèrdues en terme de
visitants i d’ingressos econòmics que podia comportar suspendre l’esdeveniment.
Tinc un parell d’amics que aquests dies
viatgen per Austràlia. Ells i uns quants milions de persones més, que es
desplacen d’una banda a l’altra pel continent. És període de vacances. I potser
el que destaquen més és la naturalitat amb què els australians viuen, es
desplacen i saben divertir-se enmig de la catàstrofe. “El fum se sent allà on
vas, això sí”, afegeixen els meus amics. Però res més.
El 2019 ha estat l’any que els moviments
climàtics han començat a marcar les agendes polítiques i socials. L’any de
Greta Thunberg a la portada de la revista Time i de l’ European Green Deal ,
una iniciativa amb què una Unió Europea extraviada vol marcar perfil propi en
un món on perd pes. Tots els experts indiquen que això anirà a més el 2020,
l’any que ha entrat en vigor l’ acord de París, que fixa com a objectiu
mantenir l’augment de la temperatura mitjana mundial per sota dels dos graus
centígrads. Sense anar més lluny, Barcelona ha decretat aquesta setmana la
jubilació forçosa d’una part del parc automobilístic per rebaixar les emissions
de gasos a l’atmosfera.
Però la manera com evolucionarà tota aquesta
consciència climàtica i com es traduirà políticament és, en realitat, un
misteri. Perquè en matèria de clima hi ha una gran distància entre les
conviccions que es prediquen i les accions que es materialitzen. I la coalició
de forces que està contra el canvi és important. L’home és un animal adaptatiu,
però desgraciadament pensa massa a curt termini. I com ensenyen els incendis
que esquitxen cada vegada més els mitjans de comunicació, es triga massa a
actuar.»
Periodista
Comentaris
És urgent.
Tens raó, però em fa por que quan ells es decideixin a fer-ho ja sigui tard. És urgent, dius: i també es cert. Aquesta és la qüestió que ens hauria de motivar a l'hora de comprar, perquè amb l'emergència trucant a la porta el planeta ja no necessita més residus, ni tan sols encara que siguem capaços de reciclar-los. De les 4 regles del reciclatge, la de reduïr s'erigeix com la més important. Cal evitar les compres compulsivas o innecessàries, que al final es tradueixen en residus i més residus.
És urgent, i tant que ho és en veure les gleseres i les muntanyes de brossa. Fan molta por.