Salta al contingut principal

La vida al moll. Joan Salvat-Papasseit





La ciutat de Barcelona el recorda amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema “Nocturn per a acordió”, que fa referència a l’època en què l’autor va fer-hi de vigilant nocturn.
 
Moll de la Fusta
El Moll de la Fusta va batejar-se oficialment amb el nom Moll de Bosch i Alsina en honor a aquest polític i empresari català que va fer-se ric a Cuba. Tot i així, com passa sovint amb molts espais emblemàtics, pràcticament ningú en fa servir el nom real.
Des d’aquest passeig a peu de costa s’arriba al Palau de Mar, al Maremàgnum i al mirador de Colom, entre altres punts emblemàtics. De nit, el moll és alegre i transitat per la proximitat a les zones d’oci del Maremàgnum, el Born i la Rambla. Però no sempre ha estat així: de la vida dura al moll, en va deixar testimoni, fa prop d’un segle, el poeta Joan Salvat-Papasseit:


 Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes

Vosaltres no sabeu
què és
guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
--que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.


Fotos d'Internet. Seran retirades a petició.

Comentaris

xavier pujol ha dit…
En Papasseit, tan tendre algunes vegades aquí és més ferreny.
Josep ha dit…
Tens raó, Xavier. En cap altre representant de la poesia catalana contemporània trobaríem, potser un sentiment fraternal parell, una preocupació humaníssima consemblant. Hi ha algunes que són molt tristes, i alhora molt positives. Però fixat què el poeta intenta no pensar en les coses dolentes que ha viscut durant el transcurs de la vida i pensa en les activitats rutinàries amb les quals viu. Hi ha una que m'agrada especialment. (La pell de gallina, de debò!) TOT L'ENYOR DE DEMÀ, crec que no l'he posat precisament perquè és trista.
Oliva ha dit…
PER MI,AN JOAN SALVAT,ES "LA CASA QUE JO VUI"...ANYOR,LLUITA,ESPERANÇA.
Rodericus ha dit…
encara recordo l´epoca en que realment hi habia fusta al moll.

Un preciós poema inspirat per las nits de vigilia, cuan el vaixells confesan las sevas historias secretas amb veus extranyas, i las gavinas callan amb respecte.

Una abrassada.
Josep ha dit…
Oliva, jo també la vull aquesta casa. Tu saps com la podem aconseguir?. Vaig boig perquè la tinguem tots!

Una abraçada, amiga
Josep ha dit…
Doncs si tu ho recordes, imagina jo que podria ser el teu germà gran.
Tu també has fet un poema del poema de Salvat.
En aquesta poesia jo només canviaria els mossos pels guàrdies de Franco que custodiaven tot el litoral. I clar las vies del tren que passaven per davant de Colón i del Moll de la Fusta. Quin canvi, oi?


KRT ha dit…
Un gran poema d'un gran poeta, Josep. Gràcies.

Entrades populars d'aquest blog

hasta otro día.....

 A veces la vida te sorprende, no avisa, o si avisa no queremos ver los indicios de  una enfermedad que no me ganará, -pero si que alguna batalla hará suya- entonces tienes que coger las riendas y emprender otro camino,aunque sea por poco tiempo y llenarlo de cosas que no quisieras para nada ni nadie, y que te hagan seguir sintiéndote vivo. Hace más de dos años y medio comencé   este blog con un entusiasmo desbordado, yo que partía de la nada. De la mano de Susi , fui indagando en este mundillo: Desde aquel momento he tenido muchos maestros. Para mi, más de dos años y medio son toda una vida en Internet. He aprendido y crecido con este blog. Gracias a él tengo amigos de los cuales me siento muy orgulloso, y debo agradecer todas las visitas y comentarios que he recibido y que lo han llenado de vida. Pero hoy ha llegado a su fin por un tiempo, no se si largo o corto.... Hace tiempo que lentamente lo iba dejando, en silencio, pensando que no hacía falta dejarlo aunque...

Així és la vida / Así es la vida

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...