FIRMIN
Dibuix de Santi Fornell
En otras ocasiones, cuando me siento especialmente proscrito y estrambótico, estoy convencido de que el culpable es el Quijote. Oigan esto." En resolución, él se enfrascó tanto en su lectura, que se le pasaban las noches leyendo de claro en claro, y los días de turbio en turbio; y así, del poco dormir y del mucho leer, se le secó el cerebro de manera que vino a perder el juicio... (...)
El que recita aquest paràgraf de l'obra de Cervantes és un petit rosegador del qual uns fugirien, com si fos un monstre carnívor, i uns altres perseguirien armats amb una escombra forta per destruir-lo. Es diu Firmin. La rata més enciclopèdica de la qual es tenen notícies literàries, recollida negra sobre blanc pel senyor SamSavage, una mena de gandul ordenat, ex professor de Yale, i escriptor de boca a orella. I la que va començar així aquest post [color blau] és Cecilia Alameda Una amiga molt estimada pels que hem seguit el seu esplèndid bloc fins que el va tancar, on explicava històries viscudes com a periodista, o ens recomanava llibres com aquest.
"I aquest és el comentari que jo li vaig deixar el dia 30 d'octubre de 2008" quan el va recomanar. "Cecilia, és clar que els humans sempre el veurem com el que és, una rata, i mai arribarem de comprendre fins a quin punt ens aprecia i busca la nostra comprensió i afecte, sense arribar a aconseguir-la en cap moment. Una altra vegada que vegi una rata la miraré amb altres ulls". Moltes gràcies
Dibuix de Santi Fornell
No va passar ni una setmana que la història va canviar d'un bloc a una biblioteca. -Mireia, Anem a casa la Susi? -Siiiiii Aviiii! (abuelo) -Hola Susi, veníem a veure-us, i ja que hi som a preguntar si tens el llibre "Firmín". - "Firmín", el ratolí que viu a la biblioteca? ... -Si, Aquest! .. -Si, És aquí! -avi, Aquí viu el ratolí Firmín? -Si, És clar, patufet.
Dibuix de Santi Fornell
A partir d'aquell moment totes les energies d'una nena de tot just 4 anyets estaven única i exclusivament al servei de trobar Firmín per qualsevol racó, prestatgeries, darrere d'un llibre, a dalt, a baix, apartava cadires ... Ella havia de trobar el foradet per on entrava i sortia. Buscava la típica porta petita en forma d'arc, fins que un dia el va trobar. Estava molt amagat darrere d'una tarima molt bonica on els més petits miren els contes tombats damunt d'ella amb les posicions més incòmodes que us pugueu imaginar.
Al cap d'uns minuts totes les amiguetes i amiguets ja sabien on vivia, millor dit, on segueix vivint. Perquè afortunadament per al nostre Firmin, continua sortint, però només de nit sense que ningú el molesti. Busca un nou llibre i se'n va. Un dia, la bibliotecària va tenir una feliç ocurrència: "Josep, a la Mireia no la podem deixar sola amb això. Cal crear-lo".
La notícia es va difondre per tot arreu. Santi Fornell, que entre una dotzena de coses, també dibuixa, va fer uns còmics del petit arrossegador; es van repartir, i un dia per fi es va celebrar la inauguració. La Biblioteca ja tenia una mascota. Amb el permís del senyor Sam Savage, naturalment.
L'últim dimecres de cada mes la biblioteca fa per als nens "L'hora del Conte" (la hora del cuento) -Ja es feia abans- És una tarda que els «petits» s'ho passen d'allò més bé.
Però molt abans ja s’havien llegit a la biblioteca tots els contes que vam rebre dels amics i amigues que ens van enviar contes d’arreu d’Espanya.
Dibuix de Santi Fornell
http://www.escampalaboira.cat/llista-esdeveniments/copy-of-hora-del-conte-amore-amore-balsareny-1
Susi i jo, en els nostres blocs -abusant de la vostra amabilitat- demanàvem que ens enviéssiu contes fets per vosaltres per explicar-los en "L'hora del Conte" (la hora del cuento). Vàrem rebre molts contes i historietes, bonics tots ells, de veritat. I tots s'han explicat al llarg d'aquests anys.
foto de internet
De tots els blocs només queden dues persones que encara continuen amb el seu, les altres per moltes raons ja no escriuen. Algunes lamentablement han mort. Sigui com sigui, van passant els aniversaris, i fins i tot ara volem donar-vos les gràcies a tots vosaltres per la felicitat que vau repartir als nens una tarda cada un de vosaltres. I que sapigueu que a més de fer-ho, Susi -perquè ella desitjava fer-ho-, també ho feia. També ho han fet els Conta contes que venen mensualment, i ells no només els expliquen sinó que també els escenifiquen.
"Casa de la Susi". [La Mireia quan era més petita creia que la Biblioteca era on vivia ella] I ara que es complirà el setè aniversari del ratolí, volíem que veiéssiu algunes fotos de tot això.
Tot això va començar el 2008. Mireia va anar creixent al compàs de Firmin. I el 2012 vaig escriure un altre post. La nena tenia 7 anys. Ara gairebé 11. Darrere seu un germanet i, diverses cosinetes. I molts nens i nenes del col·legi que encara segueixen a la Mireia i Firmin. Suposo que això de les rates literàries i els ratolins és la seva debilitat, perquè havia escrit algun llibre de Geronimo Stilton per a TV3, fins que els estudis i l'edat li han guanyat la batalla al ratolí. Ara ja llegeix altres coses, sense escriure cap d'elles. Ja no escriu aventures del periodista i director de l'Eco del Rosegador. Els blocs, si es vol, s'uneixen, us ho asseguro! Igual que us asseguro que en una biblioteca també viu una rata literària.
Cecilia Alameda Sol ha dit...
Josep, me parece fantástica la idea. Todo con tal de que los niños
consideren la biblioteca un sitio divertido, donde habitan cientos de
personajes interesantes, donde la imaginación conviva con las letras.
Me encantaría estar con vosotros ese día. Y
Comentaris
Moltes gràcies.
Molt bé.
Salut
La literatura esta bien hallada entre tus entradas.
Un beso amigo mío.
La Mireia m'ha fet pensar en la meva filla, que també se'n diu.
Aquí Taradell també tenim l'hora del conte a la biblioteca. Quan vaig venir a viure-hi i portava a la meva filla (tenia nou anys). Sempre a estat una petita gran lectora, ara amb 21anys segueix devorant llibres.
Espezó la cosa como un juego y ahora no hay niño que muchas veces antes de saludar a la bibliotecaria primero no salude al ratón, el de “verdad” o al que está en pintura o fotografia por varios sitios
Salut.
Muchas gracias Maria.
Un beso.
Xavier, és que Mireia és un nom preciós. En canvi no sé perquè ni m'ho van saber dir. A Granada també hi ha moltes noies que s'ho diuen. I de fet hauria de ser Mireya. Mireia és una adaptació del mot provençal Mireiò (amb norma mistralenca) o Mirèia/Mirelha.
En el tema del ratolí Firmin de la biblioteca va ser tal qual ho explico. La Cecilia Alameda és una periodista com n'hi a poques. És de Madrid, però no crec que treballi per cap diari nacional, sinó per ella. Fa o feia entrevistes importants i les publicaven a diaris o revistes. És una persona que si fos catalana seria independent. Doncs si, sense voler el ratolí es va convertir en tot un personatge a la biblioteca. Les mateixes Contacontes no tenien cap inconvenient d'explicar el que rebien deixa'n el seu apart.
Una abraçada.
Bruixeta, ja conec la vostra biblioteca per moltes fotos que he vist. I està ple de quitxalla. I també conec a l'Aina. Segons les fotos els mateixos contacontes que estan a la vostra biblioteca (és preciosa i molt gran) no és com la nostra. Són tan boniques les reaccions dels nens... Jo sempre hi són. Abans que la Mireia hi anava. Ara si troba gran al voltant dels menuts, però igual que la vostra els libres també els devora, el que ja no fa o ho fa menys es escriure. I pensa que abans ho feia molt. Bé, també és cert que té moltes coses del cole, o que hi ha moltes vegades que els nens canvien. Però sembran el camí pels germans i cosins.
Una abraçada
Totes aquestes iniciatives són estupendes. Els nens i nenes troben un espai adient per a ells.
Felicitats per aquesta Mireia, és una nena preciosa!!
Una abraçada.
Mis mas sinceras felicidades, Josep. Y si en un futuro resucitáis la iniciativa de los cuentos, házmelo saber y os escribiré algún pequeño cuento.
Un abrazo.
Un llibre que em va encantar quan el vaig llegir, i ara no riguis, n'havia sentit parlar molt i mai l'havia agafat per llegir-lo i el dia que per fi us vaig conéixer a tú i a la Susi, precisament en aquesta biblioteca vaig veure al "Firmin" allà ben gran i sí, el vaig llegir, i puc dir que em va sorprendre molt, molt gratament.
La idea de dur als petits la literatura és genial, començant pels contes mica en mica es van interessant per la literatura en general sense adonar-se'n i aixó és únic.
MOLTS PETONS PER A TU I PER LA SUSI!!!
Una abraçada.
En cuanto el ofrecimiento tuyo del cuento lo puedes hacer contando con nuestro agradecimiento. Seguro que harás felices a los niños no solo la tarde que lo escuchen sino mucho tiempo.
Muchas gracias.
Recordo tot el que expliques. Doncs encara, després de tant de temps els nens segueixen creient que Firmín viu allà dins i només surt per les nits. Una vegada un nen va voler berenar allà dins i clar, no el van deixar. El nen plorant deia: "Firmin surt per les nits i sopar !!!!"
Molts petons per a tu!!!
Dejé el blog en 2011 pero lo recuperé el año del confinamiento, en 2020 estaba encerrada en casa, teletrabajando, y encontré en esta red un consuelo y una forma de estar en contacto con amigos y amigas y decirles cuánto los apreciaba y los echaba de menos. Luego volví a dejarlo.
Esta mañana me ha dado la vena y he regresado. No sé si mucho tiempo o poco, porque ando metida en otras historias que me llevan tiempo... Bueno, lo intentaré.
Muchas gracias por estas menciones en tu blog.
Me alegro de que las palabras sirvieran para algo. Para que una niñita encantadora se acercara a los libros.
Un abrazo muy fuerte