Salta al contingut principal

Vídeo musical per recaptar fons en recerca biomèdica / Vídeo musical para recaudar fondos en investigación biomédica

Quan la necessitat estreny, la imaginació es dispara. És el cas de l'equip de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, que ha tingut una idea ben diferent per donar-se a conèixer i recaptar fons.


"És una iniciativa pionera a Europa per a un centre de recerca bàsica. Mostrem perquè la ciència és peça clau per al benestar i quins són els nostres reptes a través de la diversió, la bona sintonia i la complicitat de la comunitat IRB", manifesta Joan Guinovart, fundador i director de l'institut des de la seva creació el 2005.

Els objectius són donar a conèixer l'IRB a un públic ampli mostrant una faceta propera dels científics, atreure microdonacions i suport de nous patrocinadors i captar talent investigador.


                                                              
                                                              CASTELLANO



 
Cuando la necesidad aprieta, la imaginación se dispara. Es el caso del equipo del Instituto de Investigación Biomédica de Barcelona, que ha tenido una idea muy diferente para darse a conocer y recaudar fondos.


Es una iniciativa pionera en Europa para un centro de investigación básica. Mostramos porqué la ciencia es pieza clave para el bienestar y cuáles son nuestros retos a través de la diversión, la buena sintonía y la complicidad de la comunidad IRB”, manifiesta Joan Guinovart, fundador y director del instituto desde su creación en 2005.
Los objetivos son dar a conocer el IRB a un público amplio mostrando una faceta cercana de los científicos, atraer microdonaciones y apoyo de nuevos patrocinadores y captar talento investigador.

Comentaris

Josep ha dit…
Felicitats per la iniciativa i el treball que feu, gràcies a la vostra feina tindrem una vida millor....
No no deixeu de fer investigacions per nosaltres.

És una proposta molt maca per tal de poder recaptar fons, alhora que veure com científics han de fer aquests tipus de coses per aconseguir-los, després de veure com altres s'omplen les butxaques per viure la vida desaforada amb els diners de tots nosaltres. No m'imagino ni Pujols, ni Barcenas, ni Rato, ni Mato, ni Cospedal, ni uns quants centenars per no dir milers ballant per aconseguir diners, només em fa pensar que alguna cosa no funciona bé en aquesta societat. De nou enhorabona per la iniciativa, però no deixa de ser quelcom a reflexionar.
KRT ha dit…
El vídeo està molt ben fet, Josep, cosa professional, ben maquetat i amb els noms i crèdits de tothom, i la data i el lloc. Excel·lent. La llàstima, com bé dius, és que calgui fer això per poder recaptar els ajuts que els neguen els qui s'han embutxacat recursos en temps de vaques grasses, i també ara, que totes són magres.
Tot Barcelona ha dit…
Molt, molt bé ¡¡¡¡
Salut
Josep ha dit…
Aquestes coses em saben molt greu, perquè jo crec que Catalunya ja té mitja feina feta amb aquests temes. Aquest Institut de Recerca no és l'únic que tenim, i penso que no es pot perdre ni aquest ni cap dels que hi ha en els hospitals. I si, és veritat, per molt ven fet que estigui fet el vídeo, que si ho està, fa pena que un país hagi de fer tot això.
Josep ha dit…
Miquel, la verdad es que el video parece hecho por un profesional, y sin embargo es el propio médico quien lo hizo. De todas maneras que el Institut no de pistas, no vaya a pasar que los contraten para hacer más videos y dejen de ser investigadores.

Salut.
Montse.G. ha dit…
Es una pena como ya se ha comentado aquí, que haya que hacer estas cosas para recaudar fondos para la investigación. Es una idea genial, la música es el camino más corto para llegar al corazón de las personas. Pero me indigna, que haya que hacer estas cosas para sustituir ayudas que deberían venir del estado. La dura realidad se impone. Nuestro país es un país de ladrones y delincuentes, que además nos tienen en sus manos. "Nos gobiernan" Qué espanto!!

Una abraçada, Josep.
Josep ha dit…
Tienes razón, Montse, la música es el camino más corto, pero sabes que pasa, que actualmente la música dura muy poco, y temo que antes de recaudar la cantidad que se necesita este video ya habrá pasado a la historia. Es una pena..
Una abraçada,Montse.
xavier pujol ha dit…
Totes les iniciatives per ajudar els altres són lloables, i si es tracta de malalts, encara més.
Josep ha dit…
Xavier, dispensem, però per a tu, aquí hi ha bruixes. Cada cop que vull contestar-te, a Blogger passa alguna cosa. Alhora tampoc em deixa posar un post.

Bé doncs estem plenament d'acord llàstima que no es potenciï en comptes
d'actuar d'aquesta manera, a més no recolliran gairebé res, perquè la gent només ho mira uns dies. Es cansa molt aviat.


Una abraçada
Relatus ha dit…
M'encanta! Comparteixo :)

Entrades populars d'aquest blog

hasta otro día.....

 A veces la vida te sorprende, no avisa, o si avisa no queremos ver los indicios de  una enfermedad que no me ganará, -pero si que alguna batalla hará suya- entonces tienes que coger las riendas y emprender otro camino,aunque sea por poco tiempo y llenarlo de cosas que no quisieras para nada ni nadie, y que te hagan seguir sintiéndote vivo. Hace más de dos años y medio comencé   este blog con un entusiasmo desbordado, yo que partía de la nada. De la mano de Susi , fui indagando en este mundillo: Desde aquel momento he tenido muchos maestros. Para mi, más de dos años y medio son toda una vida en Internet. He aprendido y crecido con este blog. Gracias a él tengo amigos de los cuales me siento muy orgulloso, y debo agradecer todas las visitas y comentarios que he recibido y que lo han llenado de vida. Pero hoy ha llegado a su fin por un tiempo, no se si largo o corto.... Hace tiempo que lentamente lo iba dejando, en silencio, pensando que no hacía falta dejarlo aunque...

Així és la vida / Así es la vida

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...