Tal dia com avui de 1940, Lluís Companys i Jover President de la Generalitat de Catalunya, va ser afusellat, a dos quarts de set de la matinada, a Barcelona, al Fossat de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc.
Lluís Companys i Jover és l'únic President elegit democràticament a Europa condemnat a mort. Un consell de guerra sense les més mínimes garanties de defensa, il·legal, en dictà la sentència.
Setanta-quatre anys després, l'Estat espanyol encara es nega a anul·lar aquell judici.
Josep Carner li dedicà aquest poema com a homenatge.
Fi de Lluís Companys
Era el moment de les tenebres
quan llum no veieu ni camí
i amagaven la cara els àngels
d'amargues menes de morir.
Els grans traïdors de la terra
varen lliurar-lo al més roí.
–Véns i et perdem –deien en veure'l
la mar i l'aire pirinenc.
Ulls catalans espurnejaven:
Va de la mort al negre avenc.
Amb posat d'ira "¡Viva España!"
escopí un noi escardalenc.
Del pobre clos on el tancaven
sonaren pany i forrellat.
De sos amics era en la casa:
del perseguit i del postrat.
Tenia allí per companyona
la catalana llibertat.
El van jutjar quatre fantasmes
de l'eterna Espanya dorment,
amb llurs espases de per riure
i llur orgull, boira en el vent.
Fins que un matí sent a la porta:
Heus ací la mort, President.
"La mort m'espera, bona amiga
de mà cruel i tendra sí.
Ara, mos peus, aneu descalços:
sense embolcall m'heu de servir.
És tocant terra catalana,
sentint-la bé, com vull morir."
Tot peresós, el sol d'octubre
daurava el dia a poc a poc.
Quan els fusells van encarar-li
ell espera la veu de: –Foc!
que, eixit d'un rengle, donaria
l'oficial, rígid i groc.
I en encetar-se'n la paraula
amb dring de renec foraster,
ell crida: –Visca Catalunya!
Tot, gent i pati, es va desfer:
i un batre d'ulls abans de caure
la gran Invocada veié
com una barca tota sola
però menada pels destins:
per uns destins d'ales nacrades
i el guspireig de les onades
i els salts de joia dels dofins.
Josep Carner
Era el moment de les tenebres
quan llum no veieu ni camí
i amagaven la cara els àngels
d'amargues menes de morir.
Els grans traïdors de la terra
varen lliurar-lo al més roí.
–Véns i et perdem –deien en veure'l
la mar i l'aire pirinenc.
Ulls catalans espurnejaven:
Va de la mort al negre avenc.
Amb posat d'ira "¡Viva España!"
escopí un noi escardalenc.
Del pobre clos on el tancaven
sonaren pany i forrellat.
De sos amics era en la casa:
del perseguit i del postrat.
Tenia allí per companyona
la catalana llibertat.
El van jutjar quatre fantasmes
de l'eterna Espanya dorment,
amb llurs espases de per riure
i llur orgull, boira en el vent.
Fins que un matí sent a la porta:
Heus ací la mort, President.
"La mort m'espera, bona amiga
de mà cruel i tendra sí.
Ara, mos peus, aneu descalços:
sense embolcall m'heu de servir.
És tocant terra catalana,
sentint-la bé, com vull morir."
Tot peresós, el sol d'octubre
daurava el dia a poc a poc.
Quan els fusells van encarar-li
ell espera la veu de: –Foc!
que, eixit d'un rengle, donaria
l'oficial, rígid i groc.
I en encetar-se'n la paraula
amb dring de renec foraster,
ell crida: –Visca Catalunya!
Tot, gent i pati, es va desfer:
i un batre d'ulls abans de caure
la gran Invocada veié
com una barca tota sola
però menada pels destins:
per uns destins d'ales nacrades
i el guspireig de les onades
i els salts de joia dels dofins.
Josep Carner
CASTELLANO
Lluís Companys i Jover, es el único Presidente elegido democraticamente en Europa condenado a muerte. Un consejo de guerra sin las más mínimas garantias de defensa, ilegal al dictar la sentencia.
Comentaris
Sigui com sigui agraeixo un comentari.
Vull creure que penses com jo, hi dius que tant amb aquesta gent del PP i PSOE mai ho aconseguirem. Jo tampoc ho crec, però que sàpiguen que són Assassins de raons, de vides, i
que mai no tingueu repòs en cap dels seus dies.
Una abraçada.
http://josepbargallo.wordpress.com/2013/10/14/no-digueu-que-ell-es-mort-quatre-planys-per-al-president-companys-gassol-carner-neruda-i-brossa/
Salut
Tot el relacionat amb l'assassinat de Companys fa mal encara.
Malauradament encara hi ha qui no demana perdó per aquesta injustícia, i desprès s'estranyen que no vulguem compartir estat amb ells.
Precioso el poema, aunque algunas palabras se me escapan.
Una abraçada.
Això és més que donar arguments per fotre el camp.
Van assassinar el President Companys i ara "metafòricament" hi tornen. Votarem el 9N, votarem unes plebiscitàries amb llista conjunta. El que faci falta i marxarem. Quina sort veure arguments tan definitius com els de Miguel Angel Rodríguez! En bona part quants favors ens fan!
Moltes gràcies.
Salut.
Una abraçada.
Moltes gràcies.
Una abraçada.