la posició de Catalunya

Tot el procès d'Escòcia m'afectat molt, aquesta demostració d'un positiu i exemplar exercici de democràcia en un estat europeu, que encara que dirigit per un govern conservador, ha acceptat que una part dels seus habitants decideixi per si mateixa el futur que desitja està molt bé.

Mentre la nostra Atapuerca ibèrica. I no és un insult, és notícia a la premsa mundial pels seus "valents" i joiosos mossos que torturen fins a la mort a un innocent animal amb llances de l'edat mitjana (en nom d'una ancestral tradició a la qual ells anomenen "cultura") Donsc  els fills de la Gran Bretanya són també notícia per haver donat una lliçó de democràcia al món.

Alguns diuen que Catalunya no és Escòcia, i penso que tenen tota la raó. També és cert que Espanya no és la Gran Bretanya, ni de bon tros. Potser no ens hem adonat de la diferència, però els londinencs si s'han d'haver adonat, ja que veuen l'ambaixador que els hem enviat. Un senyor anomenat Trillo. Només ens falta enviar a Londres una burra amb barret al costat del tradicional càntir, perquè "Don Federico" es posi a "batre mieses" a Picadilly Circus demostrant així amb l'exemple, la superioritat tecnològica i intel·lectual de la Marca Espanya.

... [Catalunya, penso que amb raó es va anar cansant cada vegada més, durant anys i anys] fins a arribar a un punt pràcticament recent, només dos anys, i ara el govern de Madrid està pagant les conseqüències de no voler sentir les veus que venien de Catalunya, de respondre als seus desitjos i aspiracions amb el desdeny, perquè només ha aconseguit que el sobiranisme es reafirmi i ara tenim més independentistes del que suposava Rajoy.

No oblido que la llei és fonamental en l'Estat de dret, però és un instrument, no un fi (que en democràcia és la llibertat). I segueixo creient que no poder votar (i si no pot ser que ho solucionin) -això no són les Taules de la llei- és un frau a la mateixa legalitat i també a la democràcia.  Crec que Rajoy va oblidar el que és la política, i ara es troba més feble que el 2012, quan va tenir la gran oportunitat de prendre la iniciativa acceptant el que demanava Catalunya. Per tant cada dia que passa estem en l'espai complicat per les amenaces i pors d'uns i (no tenim por de vosaltres) dels altres, més a prop, dic, que quan arribi la votació, que segurament arribarà.

Ahir divendres vam veure per televisió que havia guanyat el NO, i molts van pensar que la posició de Catalunya havia quedat tocada. Jo penso just el contrari: ha quedat enfortida. Volem fer la consulta per una exigència democràtica, i acceptar després el resultat. Volem que la gent voti i el que sí que dic és que no passa res. Volem, entre tots, decidir el nostre futur, i no que ho decideixin uns senyors jutges polititzats, amb simpaties i interessos del partit del PP o la del PSOE. Volem que sigui la gent la que decideixi. Amb respecte i amb llibertat.