.jpg)
Damà és un
dia que el pruíem considerà com un magnífic aniversari. Fa catorze (14) anys
que no fumo. Em sembla que no fumava massa. Eren de 10 a 12 cigarretes al dia,
i hi havia dies de 18. Era quan la feina o la gent amb demanava, fen
servir l'excusa de la "amistat" fer això o allò, per abans ahir. i pel preu no et preocupis, home...
Un bon dia un doctor em va dir."Josep a partir de demà ni un "Ducados més" i així va ser.
Avui us regalo un vídeo amb mala llet, molt mala llet per celebrareu. Quasi segur que un dia em direu que ja no fumeu. Tant de bo
Un bon dia un doctor em va dir."Josep a partir de demà ni un "Ducados més" i així va ser.
Avui us regalo un vídeo amb mala llet, molt mala llet per celebrareu. Quasi segur que un dia em direu que ja no fumeu. Tant de bo
.jpg)
CASTELLÀ
Mañana
es un día que lo podríamos considerar como un magnífico aniversario
Hace
catorce (14) años que no fumo. Me parece que no fumaba demasiado. Eran de 10 a
12 cigarrillos al día, y había días de 18. Era cuando el trabajo o la gente me pedía,
usando la excusa de la "amistad" hacer esto o aquello. Va hombre que
esto es un momento!
Ha
de terminarse para antes ayer. Y por el precio no te preocupes, hombre...
Un
buen día un doctor me dijo: "Josep a partir de mañana ni un "Ducados" más" y así fue.
Hoy
os regalo un vídeo con mala leche, muy mala leche para celebrarlo. Casi seguro
que un día me diréis que ya no fumais más. Ojal
Fotos de internet.serán retiradas a petición
Comentaris
Vaig fer dos intents: en el primer, m'autoenganyava: només 4 cigarrets al dia i prou! Però després fumava 8 mitjos cigarrets, que després eren cada un 3/4 de cigarret...
El segon intent va ser facilíssim: em vaig desafiar a mi mateix a veure si era capaç de deixar de fumar del tot, ni una pipada, durant una setmana. Després, una altra setmana. I després, a veure fins quan era capaç d'aguantar... Sense posar-me cap obligació permanent. Fins i tot vaig guardar en un calaix un paquet de Ducados començat (i les pipes i una bossa d'Amsterdamer), per si requeia tenir-lo ben a mà. Això em donava tranquil·litat: "si canvio d'opinió, ho tinc a l'abast".
Al principi, somiava que fumava, per equivocació, sense adonar-me'n, i em despertava espantat: "He fumat! Ah, no, sort: era un somni!".
A poc a poc, em vaig deshabituar. Al cap d'uns mesos, ja em molestava entrar en un local, o en un cotxe, amb gaire fum. Aleshores, als autocars de línia encara era permès de fumar, i recordo que em marejava l'olor del fum i de la cendra. No vaig llençar les pipes i el paquets de Ducados i Amsterdamer fins passats ben bé 10 o 12 anys, però ja era perquè els guardava com a un trofeu del meu èxit.
La meva dona mai no ha fumat, la meva filla tampoc. La gran majoria dels meus amics ho han deixat, i en tot cas, no es pot fumar als locals tancats, ni a moltes cases. Ara visc en un ambient lliure de fum. Un paradís.
Però continuo comprenent els que fumen, perquè jo vaig ser fumador des dels 15 fins als 30-i-pocs, i, tot i que ara entenc que és un vici nociu, a més de car, recordo el plaer que experimentava fumant. De manera que no predico que els altres deixin de fumar, mentre no ho facin a prop meu ni en llocs prohibits. I si són joves em fan una mica de pena, però penso que és cosa dels seus pares (i no ha de ser fàcil: jo vaig tenir molta sort amb la família). I al capdavall, pitjor són l’alcohol i les drogues.
Gràcies, Josep: feliç aniversari!
un beso
Una abraçada.
El mérito no es mio.
Un beso.
Las adicciones se pueden dejar si uno es consciente de que te hacen mal.
Por cierto, no me molesta que los demás fumen, ni les reprendo, cada uno es como es y ha de actuar conforme a su persona.
Salut
Des de la salut -motiu principal- fins a la hipocresia dels governs i cert sector de la població.
Pels fumadors és un plaer, és com un ritual. Pels metges és una lluita contra les malalties (tot i que alguns fumin). Per a les arques de l'estat és una loteria. Per a les tabaqueres, la seva manera de guanyar-se el pa. Per als que no fumen, un càstig.
Crec jo ... que si els que controlen la qualitat del producte no fessin els ulls grossos, que si el govern deixés de prohibir mentre obre la mà i les butxaques (mai han prohibit l'alcohol, que estrany!), Que si les persones fossin més tolerants i educades amb les llibertats dels altres (fumadors i no fumadors), que si les tabaqueres no posessin tants productes nocius, que ... aquest tema estaria resolt des de fa molts anys.
Et vull felicitar per haver pres una decisió "personal" i que l'hagis dut a terme.
Aferradetes!!
Ara hi ha dies, molt pocs, que quant se’m dispara l’ansietat me’n fumo un, així m’estalvio l’ansiolític.
Felicitats per aquets 14 anys i que en celebrem 14 més!
Una abraçada
Tenir una filla petita a casa i fumar era incompatible.
Fita
Salut.
Una abraçada
Una abraçada
Una abraçada.
Un abrazo.
Mari-Pi-R. Dices que:" aunque a muchos no les afecta"
Mira, no creas que yo soy un médico, lo digo por lo poco que se y otro bastante de experiencia.
Sabiendo ahora lo que es el cáncer y como se produce se pueden quitar de enmedio muchos mitos.
Por ejemplo,que un microondas no produce cáncer ya que la longitud de onda de una microonda es ENORME comparado con el tamaño de una célula, si sabemos que necesitamos cambios que nos alteren el ADN, queda descartado.
Una única mutación no genera cáncer, por lo que el cáncer no se hereda. Se hereda la predisposición genética a tener un tipo de cáncer, porque vamos acumulando mutaciones en proto-oncogenes y genes supresores de tumores. Si son necesarias 5 mutaciones distintas y en tu familia con el tiempo se acumularon 3, naces con sólo dos mutaciones necesarias para tener dicho cáncer. Si por lo contrario no tienes ninguna, tu predisposición genética es muy baja. Por eso “mi abuelo fumó hasta los 90 y no murió de cáncer” porque igual era afortunado y empezó de cero, pero hay miles de personas que heredan más mutaciones en dichos genes y mutagénicos como los presentes en el tabaco los llevan a la tumba.
Me gustaria que yo lo hubiese explicado todo lo mejor posible. Que se entendiera...
Un beso